La Xina de Xi Jinping presentà la setmana passada un pla per aconseguir un acord de pau entre Rússia i Ucraïna.
El ministeri d’afers exteriors xinès publicà un “document de posicionament” que conté 12 punts concrets que resumeixen els principis que haurien de guiar les negociacions de pau des del punt de vista de Pequín.
El primer dels punts destaca el “respecte a la sobirania territorial de tots els països“, que es podria dir va en línia directa amb els interessos ucraïnesos en tant que part agredida.
El segon, “abandonar la mentalitat de guerra freda”, denuncia en canvi que “la seguretat d’una regió no hauria d’obtenir-se mitjançant el reforçament o l’expansió de blocs militars”. Sembla una crida perquè Ucraïna no esdevingui membre de l’OTAN.
El propi president ucraïnès Volodymyr Zelensky declarà […] estar disposat a parlar d’alguns aspectes del document xinès
Malgrat la proximitat evident entre Moscou i Pequín, el propi president ucraïnès Volodymyr Zelensky declarà divendres 24 de febrer, data simbòlica perquè marca el primer aniversari de l’agressió russa, estar disposat a parlar d’alguns aspectes del document xinès.
Zelensky afirmà que una trobada seva amb Xi Jinping seria “útil” per als dos països i per a la seguretat global, i afegí: “pel que sé, la Xina respecta la integritat històrica“.
El president ucraïnès també afirmà que per a ell és “molt important” que Pequín no entregui armes i municions a Moscou, quelcom que segons els Estats Units la Xina estaria considerant.
Ara mateix, i després del fracàs ja fa mesos dels intercanvis entre Ucraïna i Rússia a Turquia, el document xinès sembla l’única via diplomàtica oficial de cert recorregut per a posar fi a la guerra a Ucraïna.
No obstant, com Converses ja explicà, l’expresident Donald Trump cerca reunir entorn a la seva futura candidatura els descontents amb la postura de l’administració Biden, prometent una pau “immediata” entre els dos bàndols si resulta reelegit.
Mentrestant, en el primer aniversari de la invasió russa d’Ucraïna, la Unió Europea s’ha limitat a criticar la iniciativa xinesa i a imposar l’enèsim paquet de sancions econòmiques contra Rússia.
Efectivament, la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen ha desqualificat la via diplomàtica xinesa, justificant que la Xina havia “pres partit en el conflicte”. Un argument estrany tenint en compte que Europa s’ha implicat encara més en favor de l’altre bel·ligerant, i com si aquest fet li retirés tota la legitimat per cercar la pau.
Un cop més, com ja ha passat en tants altres llocs en els darrers anys (es podria citar Líbia, Síria, el Sahel o Armènia-Azerbaidjan) Brussel·les corre el risc de que el desenllaç d’una crisi de primer nivell que l’afecta directament es faci al marge de les seves decisions i dels interessos dels europeus.
