Només el bloqueig informatiu i la informació deliberadament esbiaixada que ens serveixen contínuament, impedeix veure quina és la realitat actual de la guerra d’Ucraïna I el significat dels moviments polítics que s’estan produint, i les seves possibles conseqüències.
Per què va visitar el president Zelenski Londres, París i Brussel·les? La resposta és molt concreta. El líder ucraïnès coneix perfectament que les perspectives militars del seu país són francament dolentes. Rússia en l’actualitat està pressionant al llarg d’un extensíssim front, de més de 500 quilòmetres, amb una especial insistència al Donbass amb incursions en direcció a l’Odesa, si bé no és gens clar que acabi desencadenant cap ofensiva en aquesta zona. Són en tot cas fintes per generar intranquil·litat a Kíev.
En aquest escenari la línia de Zelenski és molt clara. Es tracta d’implicar militarment al màxim a la UE. Ja ho ha aconseguit amb els tancs, que difícilment arribaran per intervenir de forma decisiva davant l’anunciada ofensiva russa. I ara pressiona per obtenir caçabombarders, que potencialment li permetrien atacar objectius a l’interior de Rússia. També demana sistemes d’artillers d’abast molt més gran que l’actual. Tot això té un significat militar, és clar, però sobretot polític.
El que està fent Zelenski és dipositar sobre les esquenes de la UE una responsabilitat més gran, jugant així dues cartes. Una, la d’una implicació militar que traspassi totes les línies roges i obligui Rússia a aturar-se o a prendre la decisió d’enfrontar-se militarment a l’OTAN. Fet que, donada la seva inferioritat, comportaria el risc de l’ús de l’arma nuclear, terreny en el qual Rússia sí que té una gran capacitat dissuasiva. L’altra carta és dipositar sobre la UE la responsabilitat de perdre la guerra i de veure’s obligat a un amnistici amb Rússia, que comporti les pèrdues territorials que des del principi estan prou definides, Crimea i el Donbass.
Tot això és evident. La gran pregunta és per què Europa es deixa arrossegar per aquesta dinàmica en lloc de plantejar una estratègia pròpia que posi fi a la guerra, permeti la reconstrucció d’Ucraïna i recuperi progressivament una relació de bon veïnatge amb Rússia.