El passat 5 de desembre el diari El País publicava a l’enquesta del 40dB en la qual s’establia que entre el PSOE i el PP hi havia un empat tècnic. Era una visió no tan positiva com la del CIS de Tezanos per al govern, però clarament es desmarcava de la resta d’enquestes. Per exemple, l’última d’avui, dia 9 de gener, de GAD3 que dona 7 punts d’avantatge al PP.
La responsable de l’empresa enquestadora, Belén Barreiro, situava els elements positius en els quals Sánchez podia fonamentar el que ella considerava que era una bona posició. Concretament, la manera com el govern va afrontar la covid-19, les mesures dirigies a protegir els col·lectius més vulnerables, les ERTES, el salari mínim i l’ingrés mínim vital, les mesures d’estalvi energètic, les dirigides a pal·liar l’augment del cost de la vida (preu del gas i de la llum, gratuïtat dels ferrocarrils), l’eutanàsia, i considerava que les mesures sobre Catalunya no li han passat factura.
Algunes d’aquestes apreciacions són objectivament discutibles i altres semblen clares. Afirmar que influeix beneficiosament a Sánchez la forma com va abordar la pandèmia és d’un optimisme exorbitant quan Espanya va registrar la mortalitat més gran des de la Guerra Civil, tan gran que va reduir els anys d’esperança de vida. Només cal recordar que l’excés de mortalitat el 2020 va ser de més 73.000 persones. Quasi 30.000 el 2021 i quasi 34.000 el 2022, si bé aquí hi ha un impacte important ocasionat per la calor.
És matisable que les mesures d’estalvi energètic li hagin donat vots i que l’eutanàsia, aprovada discretament i ràpidament, no sigui més aviat un factor de desgast. En contrapartida sembla clar que tot el relacionat amb els salaris mínims, les ERTES i IMV sí que van a la balança positiva.
El que crida més l’atenció d’aquesta interpretació de Belén Barreiro és que no inclogui en la llista dels elements que apuntaven al govern de Sánchez, les pensions, quan aquestes han registrat augment substanciosos que segurament comporten adhesions.
En tot cas, el que no és gens clar, malgrat les enquestes, és que la victòria del PP ja es pugui donar per descomptada. Bàsicament per tres raons. Una, ja apuntada, el que fa referència als ajuts laborals i, sobretot, els increments de salari mínim i les pensions. Ben treballat, aquí hi ha una bossa de vot molt important, que des del punt de vista operatiu es veu multiplicada pel fet que el votant de més edat és el que té una participació més gran. També perquè és difícil que un partit pugui arribar amb solvència al govern d’Espanya tenint el forat negre que té el PP a Catalunya. No es tracta només, que ja és molt greu, de la seva nul·la representativitat, sinó del fet que, vulguis que no, en les seves rengles es continua utilitzant el tema català com una arma de la batalla electoral. I això, és clar, té conseqüències adverses a Catalunya.
També perquè en el flanc feble de Sánchez, totes les seves lleis de ruptura amb l’antropologia dels fonaments morals, l’esmestada eutanàsia, la de l’avortament tal com i l’ha fet, la mateixa d’ensenyament, la trans, la del “Només sí és sí”, i de fet la liquidació quasi total a efectes pràctics de la pàtria potestat, la manca d’ajuts a la família i el seu deteriorament com a figura legal amb la nova llei de Ione Belarra, tot aquest flanc és un element de desgast que el PP evita, malgrat que és evident que ben explicat constitueix una bandera important perquè el que s’està fent en aquest àmbit està fora de mesura i ha convertit a Espanya fins i tot en una singularitat en el context europeu.
Naturalment, a més de tots aquests aspectes hi haurà l’evolució de l’any en qüestions tan decisives com per exemple la inflació o si es manté o no la tranquil·litat que Sánchez augura per a Catalunya. Però, en tot cas el que queda clar és que els factors indicats en un sentit o en un altre estableixen unes tendències electorals, que si el PP no aconsegueix modificar, poden tornar a donar-li la victòria a Sánchez, perquè cal recordar que mentre l’actual president del govern pot fer aliances amb multitud de petits partits, el PP té aquest terreny molt més limitat.