Les dues presidències semestrals europees de l’any 2023

Suècia presideix la UE durant el primer semestre de 2023. La darrera vegada que ho va fer va ser l’any 2009.

El logotip de la presidència sueca representa la solidaritat i la comunitat. Segons el primer ministre suec, Ulf Kristersson, “una Europa més verda, més segura i més lliure és la base de les nostres prioritats“.

Els quatre objectius oficials de la presidència sueca són els següents:

1-  Seguretat-unitat. Prioritat al suport econòmic  i militar continu a Ucraïna, així com a la seva   progressiva integració  a la UE.  Sòlida política europea en matèria de seguretat i defensa, en estreta col·laboració amb els socis europeus.  Acció comuna  per a contrarestar l’agressió russa contra Ucraïna. Implementació de la Brúixola  Estratègica, un programa de la UE recentment adoptat per a reforçar  seguretat i  defensa  a Europa al llarg del pròxim decenni. Lluita contra el crim organitzat transfronterer.

2- Resiliència-competitivitat. Economia sòlida i oberta basada en   lliure competència,  inversió privada i  digitalització. Creixement econòmic. Mercat únic.

3- Prosperitat: transició verda i energètica. Reforma a llarg termini del mercat energètic. Impuls del Fit for 55,  el pla de la UE per a la transició ecològica, consistent en un conjunt de propostes encaminades a revisar i actualitzar la legislació de la UE i posar en marxa iniciatives que garanteixin que les polítiques de la UE s’ajustin als objectius climàtics acordats pel Consell i el Parlament Europeu. Acceleració de la transició energètica. Inversions innovadores al respecte. Adopció d’un marc regulador i de polítiques adequades per a atreure aquestes inversions.

4- Valors democràtics i Estat de dret: la nostra base.  Prioritat a l’Estat de dret i als drets fonamentals,  element essencial de tota la presidència.

Unes declaracions recents de la ministra d’Afers Exteriors sueca, Jessica Roswall, perfilen les anteriors prioritats:

“La primera tasca de la presidència sueca serà mantenir la unitat i continuar recolzant a Ucraïna amb tota mena de mesures. Concretament, es tracta d’ajuda econòmica, militar, humanitària i també política  per a gestionar aquest moment tan difícil. A més, hem de mantenir-nos al dia amb les sancions contra Rússia.  Ara estem discutint el novè paquet de sancions.  Tenim  moltes crisis en paral·lel, però hem de mantenir el suport a Ucraïna i també mantenir la pressió sobre Rússia. Crec que  hem de fer tot això per la senzilla raó que  els ucraïnesos no solament lluiten per la seva llibertat, sinó que també lluiten per la nostra llibertat.

“Suècia es prepara, juntament amb Finlàndia, per entrar a l’OTAN. La guerra d’Ucraïna ha simbolitzat i demostrat que la seguretat d’Europa depèn de mantenir-nos ferms i units.

“L’energia està molt relacionada amb la transició verda, que és una altra prioritat per a Suècia.  L’energia també està connectada amb la seguretat. Cal tenir en compte ambdós aspectes.

“Crec que la majoria dels partits a Suècia pensen que necessitem  tenir un  Pacte de Migració i Asil de la UE. És important fer avançar les negociacions al respecte. És una negociació difícil perquè hi ha molts estats membres que pensen de manera diferent a nosaltres. Serà un tema difícil de negociació.

“Els valors de la UE i l’estat de dret són molt importants, són valors fonamentals que necessitem. Els hem de defensar cada dia. Tenim diferents instruments de defensa. El mecanisme de condicionalitat ha entrat en vigor a la UE, i això és un molt bon senyal.

“Les línies mestres de la presidència sueca seran, en definitiva, el suport a Ucraïna, la reforma de la normativa sobre asil, les transicions verda i energètica i la millora de  les xarxes de connexions de tota mena entre els estats membres de la UE“.

La Presidència espanyola del Consell de la UE durant el segon semestre de 2023

Espanya, per la seva banda,  exercirà per cinquena vegada la Presidència del Consell de la UE durant  el segon semestre de 2023. La darrera presidència espanyola va ser l’any 2010. Espanya inaugurarà un Trio presidencial que complementaran successivament Bèlgica i Hongria durant l’any 2024. Els Trios són grups informals de tres Presidències que es coordinen per a donar continuïtat als treballs al llarg de divuit mesos.  Suècia ha acabat el Trio format per ella mateixa, més  França i la República Txeca que l’havien precedit.

Al llarg d’aquest primer semestre de l’any, el Govern espanyol anirà definint i concretant les seves prioritats i  les seves diverses activitats. El seu programa de treball estarà condicionat per una UE que no pot deixar d’abordar temes crucials pendents, com la guerra d’Ucraïna, les futures ampliacions, la reforma del control de les fronteres davant del repte migratori, la debilitat d’una economia en situació “d’estancament i inflació“ (stagnation), la inacabada unió bancària o la necessitat d’arribar a ser un veritable actor global en un món amenaçador.

L’any 2023 és un any políticament complicat per a Espanya, amb dues grans cites electorals previstes: municipals i autonòmiques el maig i generals el desembre.

Pedro Sánchez tractarà d’aprofitar a fons l’oportunitat/visibilitat que li ofereix la presidència europea per a tractar de  guanyar les eleccions generals,  seguir a la Moncloa l’any 2024 i després  probablement fer un salt endavant  cap a  un alt càrrec internacional. Alguns diuen que aspira a substituir al belga Louis Michel al front del   Consell Europeu, d’altres el veuen ben situat per a substituir al noruec Jens Stoltenberg com a secretari general de l’OTAN.

Durant la presidència espanyola de la UE hi haurà dues reunions de gran lluïment, que Pedro Sánchez espera amb candeletes: una a Granada (octubre) amb tots els Caps d’Estat i de Govern de la UE i una altra a Brussel·les (juliol), amb els líders dels països d’Amèrica Llatina i Carib (CEPAL). En termes d’impacte visual, la reunió  de Granada  serà comparable al sopar de gala en el Museu del Prado de Madrid  corresponent a la Cimera de l’OTAN del proppassat mes de juny. Un dia abans, també a Granada, Pedro Sanchez rebrà els 44 socis de la recentment creada Comunitat Política Europea (CPE). Hi seran tots els màxims líders polítics de tota Europa, menys Rússia i Bielorússia.

A més de la reunió del Consell Europeu, hi ha previstes  dues dotzenes de reunions de ministres europeus, repartides  per tot el territori espanyol.

Si compleix la seva promesa d’acabar la legislatura, Pedro Sánchez compatibilitzarà sis mesos de presidència europea i de precampanya electoral.

Si compleix la seva promesa d’acabar la legislatura, Pedro Sánchez compatibilitzarà sis mesos de presidència europea i de precampanya electoral. Les eleccions generals, com a més tard, s’han de celebrar el 10 de desembre, això  requereix que les cambres es dissolguin el 16 d’octubre.

La presidència espanyola, juntament amb la sueca, són considerades pels analistes com  “presidències escombra“ o “de tancament“, és a dir, responsables d’anar concloent els temes prioritaris de l’agenda europea, ja que l’any 2024 torna a haver-hi eleccions al Parlament Europeu, de les quals sortirà una nova Comissió Europea, després de cinc anys transcorreguts des de les eleccions europees de 2019.

La legislatura europea 2019-2024 es troba en el seu darrer any efectiu de treball. Quan acabi l’any, la UE es trobarà en ple ambient electoral, amb els comicis  celebrant-se el mes de maig de 2024 i l’agenda legislativa ja enviada al congelador.

El curs de 2023 serà, per tant, molt intens, amb molts debats oberts heretats com el dossier energètic, la reforma de les regles fiscals (la data de reactivació de les normes està fixada el gener de 2024, cosa que no pot agradar massa a Espanya) o el paquet antiemissions “Fit for 55″.

Algunes de les prioritats ja definides per Espanya

Consisteixen en impulsar una política de immigració;  assolir la  independència energètica i l’autonomia estratègica, obsessions  col·lectives des del començament de la guerra  d’Ucraïna; reforçar el Pilar Social Europeu; fer avançar  l’Agenda Verda (Gren Deal) i la revolució digital; reactivar les relacions amb els veïns del sud (nord d’Àfrica i països d’Amèrica Llatina i Carib).

El ministre  d’afers exteriors espanyol, José Manuel Albares, acaba de confirmar que Espanya treballarà prioritàriament la transició ecològica, la transformació digital, les polítiques socials, l’autonomia estratègica, la seguretat energètica, les interconnexions, les relacions amb els veïns del sud i els llatinoamericans, i la resposta de la UE a les crisis migratòries de la mateixa manera ràpida i eficient que ho està fent  en relació amb  les crisis de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna.

La presidència europea d’Espanya serà la traca final de la legislatura i un aparador per a Pedro Sánchez, just en el moment d’unes eleccions generals. De totes maneres, el cap de Govern espanyol farà bé de no abaixar la guàrdia i d’estar vigilant a possibles amenaces a l’èxit que preveu.

Una primera amenaça és l’informe que la Comissió Europea emetrà el mes de juny sobre l’estat de dret a Espanya. El Partit Popular ja  ha manifestat  que la inclusió en l’informe d’una amonestació a Espanya per la manca d’independència del poder judicial “condicionaria“, de manera clara,  la presidència espanyola de la UE.

Per altra banda, el Tribunal de Justícia de la UE ha condemnat el mes de desembre de l’any passat a Espanya per “no haver adoptat les mesures adequades per a combatre la contaminació“, per exemple, en ciutats espanyoles clau com Madrid i Barcelona.

Un tercer exemple de preocupació comunitària en relació amb Espanya  és la reforma de les pensions, que no s’ha dut a terme  abans de finals de l’any passat, tal com Espanya havia promès. El mes de febrer d’enguany Madrid  rebrà una visita de control de la Comissió de Control Pressupostari del Parlament Europeu, amb la missió de vigilar el desplegament defectuós del pla promès i esbrinar les causes del seu retard.

 Loading ...