Ho preguntem perquè en realitat la Generalitat té un govern pràcticament inexistent des del trencament amb Junts. Ha perdut 91 votacions al Parlament en tres mesos.
En unes coordenades europees un refús d’aquesta magnitud hauria comportat una escandalera política, mentre que a Catalunya tot passa en la més gran de les discrecions, sense pena ni glòria, signe evident que a la immensa majoria de la població l’importa 3 raves l’existència del govern i el que faci.
És un símptoma pèssim perquè el que assenyala és la seva escassa rellevància. Només cal recordar la teoria de Jordi Pujol per constatar-ho. Durant en els seus primers mandats, en plena crisi econòmica, la plaça Sant Jaume s’omplia de manifestants que protestaven per una qüestió o l’altra, Pujol ho celebrava perquè considerava que era una forma de manifestar la importància de la Generalitat. Si la gent hagués pensat que no servia per a res, ningú hauria acudit a la cita. I això és el que passa en el cas del govern Aragonès.
En coordenades europees perdre 91 votacions en 3 mesos hauria comportat presentar la dimissió. Però ja se sap que aquí un cop arrapat a la cadira no dimiteix ningú.
I això malgrat que les perspectives són francament dolentes perquè junt amb aquella insignificança política, hi ha un altre fet que l’augmenta: Sánchez ha decidit per compte propi suspendre “sine die” la taula de diàleg i ha deixat Aragonès penjat amb la brotxa sense escala on recolzar-se. Insistir en el diàleg en aquestes condicions, quan el que mana és el president del govern espanyol, serveix per omplir paper, però políticament no té cap sentit.
Però cal afegir un altre fet ben simptomàtic. Mana Sánchez, però ERC tindria prou capacitat per fer-li un pols. N’hi hauria prou en declarar que si no es reuneix la taula de diàleg, no votaran a favor de cap mesura del govern. Això, més l’afegit d’anunciar-li que en aquestes condicions no donarien suport en un nou pacte de legislatura tindria força sobrada per tornar a impulsar el que és l’única estratègia que té ERC i que ara ha quedat clausurada. Per què no ho fa? Doncs perquè Junqueras i Aragonès són presoners, no de Catalunya sinó del seu discurs d’Esquerra i no faran res que posi en risc la permanència del PSOE al govern. En aquestes condicions quan l’altre ja coneix les cartes del contrincant, el resultat de la partida està decidit abans de començar.
Per tant el famós, és un dir, acord de claredat que postula Aragonès no arriba ni a volada de coloms. I no només per la posició del govern espanyol, sinó perquè a la mateixa Catalunya no concita cap mena d’entusiasme. Fora dels Comuns, ningú més li dona suport i, per tant, és una proposta perdedora amb absoluta minoria a la mateixa casa.
La realitat crua i pelada és que el rei va nu i més tard o més d’hora això passarà factura electoral.
Mentrestant, el govern d’Esquerra fa grans aportacions a la millora de Catalunya, per exemple reservant el 40% de les 249 noves places de bombers del 2023 a dones rebaixant les exigències que regiran per als homes. Tindrem més bomberes, no per millorar el servei, sinó perquè el govern vol tenir més bomberes, com també vol tenir més mosses amb els mateixos criteris de rebaixa sobre les seves aptituds en les proves generals. El conseller Elena està sacrificant la seguretat per la ideologia. És la forma que té ERC d’entendre el govern.