És evident que els mitjans de comunicació més importants de Catalunya tenen un biaix, més o menys gran, governamental. Però malgrat aquest fet, i quan es tracta d’informacions de naturalesa econòmica, haurien de vetllar més per transmetre la informació de la manera més ponderada possible.
Vagi aquesta introducció a compte de com La Vanguardia, El Periódico i altres mitjans han presentat les dades del Banc d’Espanya en uns termes que donen a entendre, amb una lectura que no tingui massa en compte les xifres, que anem bé i no és cert.
Que Espanya l’any que ve no entri en recessió tècnica, per exemple, és a dir que presenti un signe negatiu en el creixement, no és per llençar les campanes al vol per la senzilla raó que aquest país és el que més es va ensorrar amb la crisi de la covid, el que menys s’ha recuperat i, en conseqüència, en el que els creixements anuals, que són sempre en relació amb l’any anterior, tendiran a ser més grans que altres països que ja tenen el seu PIB igualat al que van assolir el 2019 o ja l’han superat, cas d’Alemanya.
La nostra situació és molt diferent i, de fet, fins a finals de l’any que ve o principis del 2024 no ens situarem amb un PIB equivalent al del 2019. D’altra banda, cal considerar l’enorme xifra de diners que comporten els fons europeus Next Generation. Això vol dir que el creixement previst pel Banc d’Espanya per l’any que ve de l’1,3%, si es descompten els efectes d’aquests fons, queda en un esquàlid 0,3%.
La millor manera de veure com estem anant és fer una operació plàstica de descomptar del creixement del PIB la inflació, com ja hem apuntat en altres ocasions. D’acord amb aquest criteri el resultat per enguany és de -3,8 punts, el de l’any vinent -2,6, el del 2024 -0,9, i no serà fins al 2025 en el que aquest saldo serà positiu, amb un modest 0,3 punts. Si no descomptem l’IPC del PIB no aconseguim fer-nos una idea clara de com van les coses realment per als ciutadans.
D’altra banda, malgrat que es continuarà reduint l’atur, aquesta disminució serà molt petita perquè el 2025 encara estarem en un 12% d’aturats, i només s’haurà reduït la taxa en relació amb el 2022 un 0,8%. Continuarem tenint, per tant, un greu problema d’atur estructural molt elevat, i aquesta previsió obliga a preguntar-nos quins són els canvis en l’estructura econòmica que mesuraran els fons, perquè evidentment amb aquestes xifres la resposta seria que cap o molt petita.
Un altre factor a valorar és que, mentre com hem vist, el PIB està encara clarament per sota del de 2019. L’ocupació pel contrari ja supera aquella referència.
La conclusió no pot ser altra que estem perdent productivitat perquè produïm menys amb més treballadors, malgrat que el nombre de persones ocupades ja no és prou significatiu i caldria veure el total d’hores treballades.
Finalment, de cara a l’any que ve desapareixerà un dels motors que ha tirat endavant el consum sense augment de la renda. Es tracta de l’efecte psicològic en les persones que passen de contractes eventuals a fixes, malgrat ser discontinus. Aquesta certesa fa, segons els estudis del Banc d’Espanya, que gastin més perquè estalvien menys. En concret, una persona en contracte fix gasta el 81% dels seus ingressos, mentre que les eventuals només ho fan en un 72%. Però, com aquest traspàs d’eventuals a fixos es va exhaurintt, aquest efecte amb la despesa es reduirà i això complicarà encara més la demanda interior de cara a l’any que ve.
Loading ...
