És Trias l’alternativa a Colau?

La resposta és evidentment que sí, però ha de complir unes condicions.

La primera, ha de fer un bon resultat, ha de quedar primer o, en tot cas, segon, però aleshores amb resultats d’altres partits que li permetin aspirar a l’alcaldia per pactes amb altres forces.

De fet, en l’anterior contesa, malgrat que Colau va guanyar per un regidor, no tenia la majoria necessària per accedir a la presidència del consistori i, per tant, Trias podria haver provat una aliança que li donés aquesta majoria. En lloc d’això a la mateixa nit electoral, i potser afectat pels resultats, ja va consagrar ell mateix a Colau com a alcaldessa.

Cal recordar una vegada més que qui obté la vara d’alcalde no és el que treu més vots –vegis el cas de García Albiol a Badalona-, sinó aquell que es garanteix un major nombre de regidors al plenari. Igual que la presidència del govern i de la Generalitat, és un càrrec que sorgeix de les respectives cambres i no del vot directe del ciutadà.

Però ser alternativa vol dir molt més que ocupar el lloc.

Significa disposar d’un projecte prou diferent. El de Trias és evident que ho és. Té una visió molt menys ideològica, no és un sectari que veu la realitat en blanc o negre, és més pragmàtic i integrador, però tot això ho ha de concretar amb les polítiques pertinents.

Ja ha fet algun anunci en aquest sentit, per exemple s’ha pronunciat clarament contra l’obligatorietat de dedicar un 30% dels pisos de promoció privada a habitatges socials, una iniciativa més de Colau que, tal com es va anunciar, ha acabat en fracàs perquè el que ha aconseguit és senzillament que no es construeixin pisos perquè la càrrega del 30% és massa onerosa.

Aquests 8 anys de Colau signifiquen rectificacions importants.

Liquidar tota aquesta absurda història de les superilles de l’Eixample. Revisar el que s’ha fet en altres indrets de la ciutat de molt menys abast. Tornar a afavorir una bona mobilitat. Donar la batalla de la contaminació per vies racionals i a l’abast. Liquidar el tramvia per la Diagonal, però també per la Gran Via que és la temptació que tenia Trias en l’anterior període. El tramvia no és solució pel centre d’una ciutat densa com Barcelona, i menys quan s’albiren noves formes de transport públic molt més àgils i flexibles.

Significa també revisar tota l’onerosa política de subvencions que ha dut a terme Colau perquè estan, com ella mateixa, carregades d’ideologia i sectarisme. Ha de desenvolupar polítiques que facin atractiva la ciutat per a les famílies amb fills i no ha de vacil·lar per enfrontar-se amb els desafiaments, com el de l’okupació, que poden produir-se, perquè la història política de Trias assenyala que aquest és un dels seus punts febles. Està bé obviar el conflicte, però no a expenses de sacrificar els drets i el bon ordre que aquest no es produeixi.

Ha de plantejar-se l’ensulsiada del carrer Consell de Cent. Mantindrà l’eix verd ara que la pròpia majoria municipal ha decidit congelar totes les futures actuacions fins que no s’aclareixi com afecten a la mobilitat, a l’economia i a la contaminació? Perquè mantenir Consell de Cent significa un considerable estrès i una destrucció parcial de la lògica de l’Eixample.

Hi ha més interrogants que pesen sobre aquesta àrea central de la ciutat, decisiva per la seva economia.

Una d’elles i molt important és la del trasllat de l’Hospital Clínic. El projecte de dur-lo lluny del centre, darrere de l’hotel Juan Carlos I, generarà un forat negre en aquesta àrea i una forta davallada econòmica. L’Hospital Clínic és una peça fonamental de la trama urbana central de Barcelona i el seu trasllat lògic seria l’Escola Industrial perquè si no s’estarà creant un problema que afectarà la capacitat econòmica i provocarà un deteriorament d’aquella àrea.

Ja tenim experiències històriques en aquest sentit. El trasllat del mercat de fruites i verdures de la zona del Born, del Born on estava instal·lat a Mercabarna va comportar la degradació de tot el barri de la Rivera, un dany que va trigar dècades a recuperar-se i que es va aconseguir a força de convertir-lo quasi en un parc temàtic turístic.

El fet que Trias raonablement afirmi que només hi estarà 4 anys significa que una important feina del seu mandat és preparar el futur, i que aquest sigui coherent amb el projecte.

Aquestes són, entre d’altres, algunes de les condicions que Trias ha de complir per ser realment una alternativa a Colau, i sobretot, no ho oblidem, a la seva herència.

És clar, que la primera condició de totes com dèiem al principi és guanyar.

 Loading ...