Cap d’Any a Brussel·les.Tres esdeveniments importants

1. Zelenski elegit europeu de l’any

La publicació “Politico Europe“ (abans “European Voice“) és una de les més llegides a Brussel·les, especialment pels funcionaris de les institucions europees.  Es  defineix com “una organització periodística global, no partidista, creada el mes d’abril de 1945, radicada a Brussel·les i amb oficines  addicionals a Londres, Berlín i París“. Actualment, és l’edició europea  de  l’organització nord-americana de notícies “The Politico“, editada pel grup Springer (editorial   alemanya de caràcter global).

En el  seu darrer número de 2022  ha elegit Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, home de l’any a Europa (al mateix temps, la revista americana Time l’ha  nominat “persona de l’any“ al món). Ho justifica de la manera següent.

“Després de la pandèmia, la guerra d’Ucraïna està actuant com un veritable federador de la UE. La primera va propiciar la primera emissió europea de  “bons federals” amb el programa Next Generation EU, i un gran avenç  cap a una política sanitària i de vacunació comunes.  La segona ha despertat la UE a la geopolítica, esperona la creació d’una política energètica comuna, entre d’altres,  i empeny cap a la realització de la seva darrera gran ampliació, aquesta vegada cap als Balcans.

“Europa està canviant. El continent està tornant a apreciar les seves relacions estratègiques, repensant les seves polítiques comercials, d’ampliació i de seguretat  energètica. Està repensant el que vol dir ser europeu, i això és degut molt especialment al que està fent el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski.

“No és la primera vegada en els darrers anys que Ucraïna  ha sigut atacada per Rússia. El país ha vist les seves eleccions violades per hackers, tallats els seus subministraments de gas i electricitat, envaït el seu territori. Però fins al darrer  assalt de Vladímir Putin, la resta d’Europa va fer ben poca cosa, gairebé no va reaccionar. Es varen viure falses esperances  l’any 2004, quan la Revolució Taronja prometia un govern proeuropeu, i altra vegada l’any 2014 amb les protestes Euromaidan, que assenyalaven una vegada més els forts lligams entre Ucraïna i la resta d’Europa, però tot plegat no va quallar.

“La raó per la qual les coses avui són diferents és perquè Volodimir Zelenski, una figura en la qual Europa no solament creu, sinó que segueix i admira, ha actuat de manera diferent als anteriors presidents.  El que ha fet Zelenski és convèncer a la resta d’Europa que el seu futur està lligat al d’Ucraïna, que la seva lluita per la llibertat és la nostra, una noció poc creguda abans de la invasió russa d’Ucraïna el mes de febrer de 2022. Les seves habilitats de comunicació han convençut als líders i al públic europeus de què la seva lluita era també la seva lluita. És per això que POLITICO l’ha elegit  com l’home de l’any a Europa“.

POLITICO també ha elegit  els  doers (els que fan), dreamers (somniadors) i disrupers  (pertorbadors) europeus més destacats de l’any que s’acaba.

Doers: Número 1, Robwert Habeck,  the real chancellor (el veritable canceller),  ministre alemany  d’economia i clima. Número 2, Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE), the firefighter (l’apaga focs).

Dreamers: Número 1, Sanna Marin, primera ministra de Finlàndia,  the party leader (la líder del partit).  Número 2, Nicola Sturgeon, the repeat offender (la infractora  repetidora). Com a  Número  9  figura   Vladímir Putin, the looser (el perdedor).

Disrupters: Número 1, Georgina Meloni,  la Duce. Número 2, Viktor Orban, the inside enemy (l’enemic interior).

2. Resultats esperançadors de la cimera balcànica

Un segon esdeveniment destacable d’aquest Cap d’Any ha estat la bona impressió causada per les conclusions de la cimera balcànica celebrada a Tirana (Albània), sota la presidència europea actual de la República Txeca.

L’agressió de Rússia a Ucraïna continua provocant canvis al tauler geopolític europeu. La cimera de Tirana del 6 de desembre va transcendir el valor simbòlic, no poc important, de celebrar-se en un país candidat a l’adhesió a la UE i va tirar endavant diverses iniciatives concretes amb les quals es volia demostrar la voluntat “inequívoca“ d’accelerar el procés d’ampliació de la UE i d’aprofundir la integració regional.

Entre els assoliments “tangibles“ amb què es vol fer arribar aquest missatge a la població d’aquests països destaquen un paquet d’ajuts de mil milions d’euros a llars i empreses vulnerables per fer front la pujada del preu de l’energia, inversions en energies renovables, un pacte amb els operadors per reduir els costos del roaming de la telefonia mòbil i el vistiplau a la participació de les universitats d’Albània, Bòsnia i Herzegovina, Kosovo, Macedònia del Nord, Montenegro i Sèrbia en el programa Erasmus i la xarxa europea d’institucions d’educació superior.

La guerra d’Ucraïna “està posant en perill la pau i la seguretat a escala europea i global i demostra la importància de l’associació estratègica entre la UE i els Balcans occidentals“, afirma la declaració pactada pels líders dels dos blocs. També han acordat “reflectir millor“ en la seva comunicació pública que la UE és “el soci més pròxim, el principal inversor i soci comercial i principal donant“. L’actual pressupost comunitari té reservats 29.500 milions d’euros per a la regió.

El canceller alemany, Olaf Scholz, va celebrar ”l’impuls renovat“ a la integració dels Balcans.  En un important discurs seu pronunciat a Praga el 29 d’agost sobre el futur de la UE, Scholz va tractar, en primer lloc, precisament de l’ampliació de la UE. Allí es va mostrar a favor de l’entrada d’Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, Albània i dels cinc països dels Balcans occidentals, restes de l’antiga Iugoslàvia (Sèrbia, Kosovo, Bòsnia-Herzegovina, Montenegro i Macedònia del Nord).

Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen,  va parlar d’un nou momentum per a l’ampliació, un tren que es va aturar el 2013, amb l’ingrés de Croàcia.

En un missatge adreçat a Sèrbia, l’únic país que no s’ha afegit a les sancions europees contra Rússia, la declaració de Tirana recorda la responsabilitat dels reunits. “Donar suport a la UE és un signe clar de la nostra orientació estratègica, ara més que mai, quan Rússia endureix la guerra d’agressió contra Ucraïna“. De manera que es reclama a tots els països el “ple alineament“ amb la política exterior i de seguretat comuna, incloent-hi les sancions a Rússia.

3. Esclat d’un escàndol de corrupció en el Parlament Europeu

El tercer  esdeveniment del Cap d’Any a Brussel·les ha estat l’esclat inesperat el 9 de desembre d’un gran escàndol de corrupció en el Parlament Europeu, que ja és conegut com el Qatargate, protagonitzat per la vicepresidenta grega de la institució, Eva Kaili, nascuda a Salònica l’any 1978.

Es tracta d’una persona  amb una biografia fulgurant. Jove i físicament de  molt bon veure, amb una gran preparació universitària, ha sigut presentadora de televisió i  diputada al parlament grec pel Moviment Socialista Panhel·lènic (Pasok). L’any  2011 va ser inclosa pel setmanari alemany Der Spiegel en la llista de personalitats de l’any, és eurodiputada des de 2014  i l’any 2018 va ser inclosa per POLITICO   en la llista de dones més influents de Brussel·les.

Eva Kaili ha sigut detinguda per agents de la Fiscalia belga, que la varen  sorprendre en “flagrant delicte”, fet que li impedeix evocar la seva immunitat parlamentària. Se l’acusa per presumpta implicació en una trama  de suborns orquestrada per Qatar, estat organitzador del campionat mundial de futbol d’enguany, per haver influït en les decisions polítiques de l’Eurocambra.

Eva Kaile ja és a la presó i suspesa de les seves funcions. Haurà de respondre de “pertinença a organització criminal, blanqueig de diners i corrupció“. Hi ha més  detinguts,  entre ells el seu pare, enxampat in fraganti  carregat de sacs de bitllets, fet que sembla demostrar, una vegada més, que els diners de Quatar són  capaços d’obrir  moltes portes. Altres detinguts són l’eurodiputat socialdemòcrata belga Marc Tarabella, l’exparlamentari europeu Pier Antonio Panzeri i el nou president de la Confederació Internacional de Sindicats. L’escàndol ha provocat un autèntic terratrèmol a Brussel·les, i portarà cua.

La presidenta de la Comissió, Úrsula von der Leyen, ja ha expressat la seva “gran preocupació“ i ha demanat la creació d’un organisme d’ètica per a la UE, que cobriria les activitats dels lobbies  davant la Comissió Europea, el Consell Europeu, l’Eurocambra, així com el Banc Central Europeu (BCE), el Tribunal de Justícia de la UE i el Tribunal de Comptes Europeu.

 Loading ...