No hi ha volta de full. ERC es queda sola amb el canvi pactat amb Sánchez. Primer ha estat l’oposició de JxCat i de la CUP, i ara la segueix la de l’ANC.
Aquesta peça clau de l’independentisme no partidista, i que ha estat l’autora de les grans mobilitzacions de l’11 de setembre, no accepta de cap manera la nova figura dels desordres públics agreujats. Però no limiten la seva oposició a una declaració, sinó que convoquen una manifestació el 6 de desembre a les 12 del migdia que acabarà davant del Palau de la Generalitat, perquè consideren que la mesura pactada és un “atemptat contra els drets fonamentals” i perquè “no podem tolerar cap pacte amb Espanya per empresonar-nos”.
El text de la convocatòria recorda que ara les persones poden ser castigades fins a 3 anys de presó i que això incorpora les figures penalitzades com “la invasió d’instal·lacions o edificis”, “l’obstaculització de vies públiques que presentin un perill per a la vida o la salut de les persones” i qualsevol acte “d’intimidació sobre les persones o les coses”. L’ANC considera que un redactat tan genèric comporta la possibilitat discrecional d’infligir un càstig penal a qualsevol mobilització.
Per exemple, afirma que amb aquest text podria portar a la presó a “les desenes de milers de persones que van permetre i protegir el referèndum sobre la independència a edificis i escoles públiques, així com els milers de persones que, exercint el dret a la manifestació pacífica, van tallar carreteres o vies públiques”. El seu raonament és el següent: si bé és cert que la reforma de la sedició pot rebaixar les penes per a uns pocs, també és cert que facilita l’aplicació de penes de presó a milers d’activistes. Bescanviar el benefici d’alguns contra les activitats al carrer i l’ocupació d’edificis que pot donar lloc el moviment independentista, consideren que no només no és una solució sinó que constitueix un pas important enrere. I per aquest motiu convoquen la manifestació.
En aquest terreny a ERC se li obre un altre front, perquè si bé és cert que l’ANC ha perdut molt de potencial amb el pas dels anys, no deixa de ser un subjecte molt actiu en l’àmbit de la independència i aquest fet pot tenir conseqüències polítiques i fins i tot electorals.
ERC no pot únicament davant aquests sectors de població refugiar-se en què per mitjà del diàleg s’avança si no explica per què aquesta formulació agreujada té aquest tipus de redactat que, sens dubte, dona peu a interpretacions com les que fa l’Assemblea; és a dir, que es pugui castigar amb presó.
En definitiva, seria una qüestió que quedaria en mans dels jutges i dels fiscals, accions que ara no comportaven aquesta pena. Si fos així la famosa desjudicialització del cas no es produiria, sinó que al contrari es donaria una multiplicació de casos de molta menor entitats dels que ara afecten als líders, però amb una incidència social molt més gran.
De fet, si aquesta reforma entra en funcionament abans de final d’any, tal com es preveu, la judicatura ja la podrà aplicar en tots els casos que hi ha pendents de judici. No deixaria de ser una gran paradoxa que la liquidació del delicte de sedició donés lloc a una situació no volguda com la que s’està produint amb la llei del “Sí és sí”, però en sentit oposat. La llei de la ministra Montero atenua les penes de molts condemnats per abusos i agressions sexuals, i la modificació del Codi Penal per beneficiar als líders de l’independentisme tindria com a conseqüència agreujar les penes dels seus seguidors més activistes.
Loading ...
