Benjamin Shu és el pseudònim d’un acadèmic xinès que ha lliurat un devastador testimoni de la societat xinesa sotmesa al control del govern de Pequín.
Pel seu interès, i pels ponts que es poden establir entre la vigilància social oficial a gran escala que practica la Xina amb les tendències de determinats actors tant públics com privats a l’Occident liberal, Converses recull, de forma abreujada, el text de Shu que ha aparegut en el diari francès Le Figaro.
En efecte, la Xina sembla assenyalar el camí no només de les nombroses dictadures escampades pel món, sinó també el de tots aquells a Europa i als Estats Units que, de forma més o menys velada i més o menys estesa, proposen constrènyer les llibertats fonamentals i fundadores del nostre sistema i cultura polítiques.
Si a la Xina el govern persegueix obertament els seus opositors, a Occident s’estan distorsionant termes com “delicte d’odi” o “assetjament” per a perseguir opinions contràries a la ideologia progressista dominant, i que malauradament ha colonitzat nombroses institucions i entitats diverses, incloent aquelles que havien de vetllar per l’imperi de la llei i la igualtat dels ciutadans davant la justícia.
Benjamin Shu (la referència al pare fundador dels Estats Units d’Amèrica Benjamin Franklin sembla evident) comença el seu relat afirmant que a la Xina “existeix una elit occidentalitzada, liberal i demòcrata“. No obstant, aquesta es troba “en total desacord amb la mentalitat xinesa, alimentada alhora pel confusionisme i pel comunisme”.
Shu prossegueix afirmant que aquesta elit pro-occidental té cada cop menys influència, ja que els seus membres estan cercant refugi a l’estranger de forma massiva. De fet, adverteix que l’Occident encara no és conscient de la magnitud d’aquest èxode.
Els irreductibles que encara viuen a la Xina es demanen, després del nou mandat de Xi Jinping obtingut al 20è Congrés del partit comunista, què diferencia ja el seu país del seu veí hermètic, la Corea del Nord.
A primera vista, es podria dir que els xinesos, a part de quan el seu govern ordena un confinament draconià, menen una vida plàcida, molt semblant en aparença a la que podem gaudir al nostre país.
De fet, Shu explica com els xinesos segueixen tornant-se bojos per les marques occidentals, particularment les de luxe (o les seves imitacions locals). Hi ha a la Xina una veritable febre consumista que la Covid no sembla haver alterat en el més mínim.
Alhora, però, Benjamin Shu continua, Xi Jinping ha aconseguit reunir més poder personal que el propi Mao Zedong, ja que es troba a la cúspide de l’engranatge immens i perfectament greixat que és la simbiosi de l’estat xinès amb el el partit comunista.
Per a Shu, en el seu tercer mandat Xi Jinping podria governar de tres formes diferents: actuar en bé dels seus ciutadans; preservar els interessos del partit abans de res; o bé acomplir el “somni xinès” de “l’autarquia hegemònica”.
En aquest darrer cas, es tractaria de demostrar al món que “nosaltres [els xinesos] no us necessitem, però vosaltres [la resta] sí que ens necessiteu”, quelcom que passaria en particular per reincorporar Taiwan a la Xina continental.
Segons es comentaria entre el que queda de l’elit xinesa pro-occidental, el darrer confinament massiu de la ciutat de Xangai (26 milions d’habitants), suposadament pel coronavirus, seria en realitat l'”assaig general per un atac contra Taiwan“. Es tractaria de comprovar que la població pot sobreviure durant tres mesos totalment confinada, controlada pels agents del partit a la porta de cada bloc de pisos i avituallada pel govern amb racions d’emergència.
Shu conclou que els xinesos tan sols poden esperar, impotents, el destí que el govern de Pequin ha fixat per a ells. I que per oblidar la “tensió extrema” que segons ell regna en la societat, “abaixaran el cap, faran bromes i gaudiran encara més dels bons àpats en família”. I sobretot, seguiran consumint a corre-cuita.
Al cap i a la fi, a Occident no ens està passant quelcom de semblant?