Un altre discurs polèmic de Borrell pronunciat a la inauguració de curs de la recent creada Acadèmia Diplomàtica Europea

L’Acadèmia Diplomàtica Europea és una creació institucional recent de la UE, impulsada pel seu Alt Representant per a Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell.

Segons Borrell, ha nascut per “propiciar un veritable nucli diplomàtic de la UE en un món desafiador i mostrar que és possible compatibilitzar els interessos nacionals i els comunitaris”. “És un projecte pilot, no és només un curs acadèmic més, sinó la possibilitat d´aprendre des de dins com funciona la UE”.

El 29 d’agost passat es va iniciar el projecte pilot de curs de l’Acadèmia al campus del Col·legi d’Europa a Natolin (Polònia) i continua al Col·legi d’Europa tradicional, situat a Bruges (Bèlgica). La direcció del curs va a càrrec de la rectora actual del Col·legi i anterior Alta Representant d’Afers Exteriors i Política de Seguretat de la UE, la italiana Federica Mogherini. El curs es desenvolupa al llarg de dos semestres acadèmics fins al maig del 2023, quan es graduarà la primera promoció.

Participen en aquest primer curs pilot quaranta-dos joves diplomàtics seleccionats pels seus propis països membres de la UE. El programa pilot està obert igualment a diplomàtics d’altres països europeus encara no membres de la UE, com ara Ucraïna, països dels Balcans Occidentals, Geòrgia, Moldàvia i Turquia.

Segons el Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE), els ensenyaments no substituiran o duplicaran els que s’imparteixin a nivell nacional, sinó que se centraran en els coneixements i les capacitats necessaris per “defensar els interessos de la UE al món” i “forjar una cultura diplomàtica genuïnament europea”.

El projecte pilot es desenvolupa en dues etapes: un programa acadèmic i un estudi de viabilitat. El SEAE ha avisat que graduar-se en aquest programa no garanteix un lloc a les institucions de la UE o en alguna de les seves 140 delegacions, encara que sí que “augmenta significativament les possibilitats d’èxit” a l’hora de sol·licitar vacants.

Segons Borrell, l’Acadèmia Diplomàtica Europea serà “el bressol de les noves forces diplomàtiques a nivell europeu”. L’objectiu és “formar els homes i les dones que en el futur representaran la UE al món“. “Al llarg del programa acadèmic de nou mesos se’ls dotarà dels coneixements necessaris i de les habilitats per donar forma a les nostres polítiques comunes, per aplicar les nostres decisions comunes, per utilitzar totes les nostres institucions per defensar una Europa més forta al món. Aquest tipus d’institucions hauran de donar forma al nostre futur perquè el nostre futur és una cruïlla històrica”.

A l’acte inaugural del programa pilot de l’Acadèmia Diplomàtica Europea, que va tenir lloc el 13 d’octubre al Col·legi d’Europa de Bruges (Bèlgica), Borrell va començar piropejant la seva predecessora al càrrec d’Alta Representant, en dir-li que “té molt millor aspecte que quan ocupava el meu càrrec“. A continuació, va afegir que “estic segur que és degut a l’atmosfera i al fantàstic lloc que vostè té ara (rectora del Col·legi d’Europa), un dels millors que un pugui imaginar”.

Borrell va entrar seguidament en matèria utilitzant una metàfora vegetal que s’acabaria convertint al centre de la polèmica que el seu discurs provocaria.

Bruges és un bon exemple de jardí europeu. Sí, Europa és un jardí. Hem construït un jardí. És la millor combinació de llibertat política, prosperitat econòmica i cohesió social que la humanitat hagi estat capaç de construir mai. Les tres coses alhora. I aquest lloc, Bruges, potser és una bona representació europea de coses belles, vida intel·lectual i benestar“.

“La resta del món –i vostè ho sap molt bé, Federica– no és exactament un jardí. La major part del món és una jungla, i la jungla podria envair el jardí. Els jardiners ho hauran de cuidar, però no el protegiran construint altes muralles. Un bonic jardí envoltat per altes muralles per evitar que la jungla penetri al jardí no seria una solució“.

Els jardiners han de sortir a la jungla. Els europeus han de ser molt més compromesos amb la resta del món. Si no ho fem, la resta del món ens envairà a través de diferents camins i mitjans. Sí, aquest és el meu missatge més important: hem d’estar molt més compromesos amb la resta del món”.

”Som una gent privilegiada. Hem construït una combinació d’aquestes tres coses -llibertat política, prosperitat econòmica, cohesió social- i no podem pretendre sobreviure com una excepció. Ha de ser un camí de donar suport als altres per fer front als grans del nostre temps”.

Borrell va tornar de nou a la metàfora jardí/jungla en acabar el seu discurs amb aquestes paraules: “Tingueu cura del jardí, sigueu bons jardiners. Però sigueu conscients també que el vostre deure no consistirà a ocupar-vos de mantenir ben cuidat el jardí en si mateix, sinó a ocupar-vos de la jungla“.

Les paraules metafòriques inicials i finals del seu discurs són les que ha provocat la tempesta i ha provocat una reacció en contra per part de diversos països.

Rússia, Iran, Unió dels Emirats Àrabs i un grup de columnistes àrabs han titllat el discurs d’inapropiat, discriminatori i racista i exigeixen explicacions. Els sembla que “jardí sona com un eufemisme de civilitzat i selva com un de bàrbar”.

Un altre tipus de crítiques han arribat per part dels especialistes en relacions internacionals. “Ha incorregut en el mateix error que va incórrer l’analista conservador nord-americà, Robert Kagan, quan va escriure el llibre titulat The Jungle Grows Back: America and Our Imperiled World, on presenta els Estats Units com un jardí envoltat per una jungla inestable i amenaçadora que posa en perill el món“.

Borrell va dedicar la resta del discurs a qüestions com les següents.

“La invasió russa d’Ucraïna significa el final del període posterior a la guerra freda. Ens trobem en un moment de creació d’un món nou”. “Vivim en un món de política de poder, que desafia el nostre món de regles”. “Un moment seriós de la història, davant del qual hem de mostrar força i determinació, completa determinació”. “Hem de continuar ajudant Ucraïna fins al final, al mateix temps que hem de continuar buscant solucions diplomàtiques”. “Després d´aquesta guerra, arribarà un període d´inestabilitat i haurem de construir un nou ordre de seguretat, integrant una Rússia post-Putin”.

Les institucions són essencials, com ens recordava Jean Monnet des del començament del procés d’integració europea. La gran diferència entre Europa i la resta del món són les nostres institucions. El que importa són les institucions”.

“Aquesta guerra crearà una Unió Europea molt diferent. La UE ha despertat la geopolítica, el llenguatge del poder. Experimentarà grans canvis en assumptes exteriors, defensa i energia”.

“En una recent votació a l’ONU, el 20% de la comunitat mundial s’ha abstingut de condemnar la invasió russa d’Ucraïna. És massa. Hem d’actuar perquè aquest percentatge disminueixi”.

“Jo sempre dic el mateix: sóc català, espanyol, europeu. No hi ha contradicció entre aquestes tres coses. Al contrari, m’enriqueixen totes. L’experiència europea és precisament la integració de diferents identitats. La història d’Europa ha estat la confrontació d’identitats. La identitat és avui al camp de batalla. Alguns deien temps enrere “és l’economia, estúpid”. Avui ja no és així. Avui cal dir: “és la identitat, estúpid”. Molts diuen que “la meva identitat és incompatible amb la teva identitat, és una qüestió de tu o jo”. “Vosaltres sereu la força darrere de la construcció d’un edifici multiidentitari. El món us necessita. El món necessita Europa”.

Pocs dies més tard de pronunciar el seu discurs al Col·legi d’Europa de Bruges, Borrell s’ha defensat de les acusacions dels seus detractors amb aquestes paraules:

El meu missatge no és racista, sinó de solidaritat. En dirigir-me als joves de l’Acadèmia Diplomàtica Europea he pretès enviar la consigna que no ens podem tancar a la fortalesa Europa, sinó que hem d’entrar en contacte amb la resta del món per donar a conèixer el nostre missatge, perquè avui dia el nostre missatge competeix amb altres“.

El meu missatge no és racista, sinó de solidaritat Share on X

Colau ha afirmat des de l'Argentina que a Barcelona es crearan 45.000 nous llocs de treball gràcies a l'acció municipal. Creus que és una promesa electoralista?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.