Les festes de la Mercè, amb dos apunyalaments i un mort, 46 ferits, un de greu i un en estat crític, assenyalen un punt de no retorn en la continuada degradació de la ciutat. Per segon any consecutiu, després d’un macrobotellot a la plaça Espanya amb motiu de les festes de la Mercè, es van produir aldarulls, destrosses i robatoris a botigues, crema de motos i destrucció del mobiliari públic a la zona de Creu Coberta a plaça Espanya.
Hi va haver també una allau de robatoris de mòbils amb violència, i sense, més d’un miler. La comissaria de la zona va quedar tan desbordada que la cua de denúncies superava les dues hores i mitja d’espera.
Aquests fets a Europa només passen de manera reiterada a Barcelona, perquè aquest és el segon any que, amb motiu de la Mercè, hi ha desoris d’aquesta magnitud. Tant és així que l’argument de Colau per defensar-se ha estat dir que l’any passat va ser pitjor, i qui no es consola és perquè no vol. Per què a la capital de Catalunya es concentra aquest vandalisme de manera regular?
Però, el llistat de la degradació és molt més gran. Hi ha el cas del Raval on el problema de la droga no només no s’ha resolt ni ha millorat, sinó que registra un empitjorament clar. No és prou, però l’Ajuntament de Barcelona té un servei municipal específic dedicat a recollir xeringues al carrer que es concentren al Raval. No és per a menys, perquè en recullen més de 4.000 al mes, per tant, una xifra superior a les 130 al dia. Tot això és alhora font d’inseguretat, de conflictes amb els veïns, de mal estar, de degradació de l’espai públic. El resultat és que els veïns que poden marxen, i la conseqüència és l’acceleració del procés de degradació. Barcelona té un greu poblema en aquesta àrea, que el pas del temps i la gestió del govern Colau-Collboni no ha fet altra cosa que accentuar.
La tercera qüestió és pública i notòria: malgrat el multimilionari contracte de neteja, la brutícia de la ciutat continua sent un problema greu. La sensació que Barcelona és una ciutat bruta i cada vegada més lletja és generalitzada. S’avança progressivament cap al model napolità. I amb bona lògica en aquest model el soroll és un altre factor inabordat de degradació i de dany sobre els ciutadans. Colau l’ignora i mentrestant és evident que moltes zones de la ciutat superen al llarg del dia i a l’exterior el màxim de 60 decibels i els de 50 decibels a la nit. De fet, per anar bé hauríem encara de reduir aquest nivell de soroll límit ben bé en 10 decibels, però res està plantejat.
La mobilitat és un altre fet evident. Cada dia és més desastrosa i al patidor ciutadà se li afegeixen els problemes de Rodalies amb els de moure’s per dins de la ciutat. Només el patinet triomfa, que ho ha envaït tot posant en risc els vianants, però també a molts dels que circulen amb aquest enginy rodant perquè ignoren totes les normes de circulació.
Segons l’informe del RACC el 60% dels patinets superen els límits de velocitat. Un 30% circula per la vorera malgrat que hauria de fer-ho per la calçada, un 20% van en direcció contrària, un 17% no respecta el pas dels vianants. Un 18% dels conductors de patinet han tingut un accident en el que portem de 2022. I la seva ignorància és extraordinària: el 68% ignoren les normes de circulació i no saben que és obligatori utilitzar llums nocturnes. En aquestes condicions el patinet s’ha convertit en un altre greu problema que ha sorgit de ben nou en l’època Colau.
El problema de la mobilitat s’entén al repartiment de mercaderies que cada vegada resulta més difícil i lent de fer, i això significa multiplicar la contaminació com a externalitat negativa i els costos per a cadascuna de les empreses.
Barcelona s’ha convertit en la ciutat més perillosa d’Espanya, segons les dades i el sindicat de la mateixa Guàrdia Urbana. Aquesta és una altra gran novetat de l’època Colau, que encara n’incorpora dins d’aquest paquet una més. També és campiona en els delictes d’abusos sexuals, el que no deixa de ser una dissortada paradoxa per a un govern que té en la lluita contra el masclisme un dels seus principals discursos.
Cada dia que passa els problemes augmenten de grau, i com hem vist se n’acumulen de nous com els dels patinets i la criminalitat. Accentua els de sempre i n’afegeix d’altres. Pas a pas la capital de Catalunya avança en el camí de convertir-se en una ciutat problema.
Loading ...
