No cal posar-se tràgics, però és una evidència que els éssers humans tenim la capacitat de liquidar aquest món de forma més o menys ràpida. La impotència per aturar la crisi del clima podria ser un exemple, però encara és més indiscutible el risc d’una possible guerra nuclear.
Ara, amb la invasió d’Ucraïna per part de Rússia aquest risc està latent. No seria la primera vegada. Cal recordar la crisi dels míssils quan als EUA governava Kennedy i a Rússia Khrusxov (1962). La tensió aleshores va arribar al límit, una situació que encara no s’ha produït, si bé les reiterades amenaces de Putin, en el sentit d’utilitzar enginys nuclears, no han de perdre’s de vista. El governant rus, ho ha demostrat a bastament, no és una persona a la qual hom es pugui prendre frívolament. La idea que la cadena de comandament nuclear li impediria a Putin acabar prement el botó no deixa de ser un bon desig.
Però, és que, a més, quan Rússia parla d’utilització de l’arma atòmica no està pensant en primer terme en un intercanvi global d’aquesta mena d’enginy, sinó en una acció molt més limitada, almenys inicialment, usant el seu arsenal de bombes atòmiques tàctiques d’abast molt limitat territorialment, però terriblement destructives. En aquest àmbit és el país que disposa d’una major capacitat, a no ser que la corrupció interna l’hagi malmès.
L’advertència recent en el marc de les Nacions Unides de Biden en el sentit que una guerra nuclear no la pot guanyar ningú és certa, vista des d’una visió global de l’intercanvi de míssils de llarg abast d’un continent a l’altre, però ja hem dit que no és això el que Rússia té in mente sinó una acció més limitada sobre Ucraïna, sense descartar objectius europeus pròxims. Si destruís una part d’Ucraïna o, anem més enllà, algun país de l’OTAN, què farien els aliats i sobretot els EUA? Desencadenar una ofensiva atòmica a gran escala que donaria lloc a la corresponent resposta russa, i aleshores sí que entraríem en el camí de l’extermini de gran part de la humanitat?
No és gens tranquil·litzador que hi hagi una simulació amb intel·ligència artificial (IA) sobre qui dominarà el món en el transcurs dels pròxims 100 anys i que expressa el resultat amb imatges, perquè aquestes són realment alarmants. Una és un cel que sembla marcat per una explosió nuclear mentre que arran de terra i fins a l’horitzó tot queda cobert per un immens núvol.
En una altra, es contempla una persona observant un símbol, edifici, monument grandiós que algunes interpretacions volen donar com a signe del govern mundial.
Però, la que crida més l’atenció és la que es veu el perfil de la Terra observat des de l’espai en el qual s’observa una llum brillantíssima, un objecte brillant que apunta els seus raigs cap a nosaltres. Les interpretacions en aquest cas van des d’atribuir-ho al Sol, com a un avís de visitants d’altres planetes, però en una interpretació menys agnòstica també seria la llum que anuncia el retorn de Jesucrist la fi dels temps.
Sigui com sigui, les imatges generades pel programab Midjourney són prou inquietats, tot considerant que el que ha fet la IA és obtenir la informació d’internet i traduir-la en expressions visuals.
En tot cas, més que per la IA, pel que ens hem de guiar és pel més concret i real, la guerra d’Ucraïna. I no està gens clar que el camí que segueix la Comissió Europea ens allunyi dels riscos que hem apuntat, més aviat al contrari. aquesta Comissió absolutament dirigida des de Washington no fa més que accentuar els greus perills per a Europa. No cal que hi hagi una extinció mundial de l’espècie humana, per a molts de nosaltres és suficient que una part d’Europa quedi absolutament destruïda per la manca de voluntat de la CE d’esforçar-se a trobar camins per deturar la guerra i explorar la pau.
