En la perspectiva electoral que domina a la Moncloa, una de les conclusions clares és que Sánchez pot treure un gran avantatge a Feijóo en l’àmbit internacional donada la seva condició de president del govern i en haver establert bones relacions amb els líders europeus. Des d’aquesta perspectiva s’ha volgut explotar l’anada de Sánchez a Nova York amb motiu de l’Assemblea General de Nacions Unides que convoca a pràcticament a tots els presidents de governs i d’estats. Però, és clar, la seva importància en aquest gran fòrum era molt diluïda i a aleshores es programen contactes aprofitant aquesta gran concentració de mandataris.
Cal dir que fins al dia d’avui l’agenda de Sánchez no és brillant, si bé sobre la marxa pot modificar-se, però de moment l’única entrevista clara és amb Boric, el nou president de Xile. Després té reunions amb fons d’inversió, però que tenen una lògica diferent perquè aquests fons, que bàsicament guarden relació amb el capital immobiliari, necessiten ser tranquil·litzats al nivell més alt possible donada la política erràtica sobre l’habitatge a Espanya i també sobre el precedent d’improtivitzar nous impostos, com els dels bancs i les elèctriques. Tot plegat preocupa a aquests grans fons i Sánchez fa reunió amb ells.
Tot això redueix el plat fort de l’anada a Nova York a una reunió entre la UE, la Unió Africana i els EUA en la que Espanya hi té un gran interès i ha volgut tenir protagonisme. En aquest sentit, Sánchez s’ha presentat a la reunió amb un anunci concret, l’aportació de 236 milions contra la crisi alimentària que és el tema central d’aquesta mini cimera paral·lela a l’Assemblea de les Nacions Unides. Seran 151,5 milions d’euros com a aportació i 85 milions més en forma de crèdits. I el discurs de Sánchez ha girat sobre aquesta aportació, la necessitat de garantir la seguretat alimentària i la culpabilització de Rússia en l’actual crisi.
El problema de la intervenció de Sánchez és que, en paral·lel i de manera independent, Francesco Rocca, president de la Federació Internacional de Societat de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (IFRC), ha fet unes declaracions en motiu precisament de l’Assemblea de Nacions Unides en les quals afirma que el món afronta una crisi sense precedents i enumera que hi ha 140 milions de persones que afronten una fortíssima inseguretat alimentària, de les quals 22 milions, situades en el cor d’Àfrica, estan en risc de morir de fam.
Però, el que planteja Rocca per abordar aquest problema és molt diferent del que diu Sánchez. Concretament, el president d’IFRC afirma que “la crisi no s’arregla enviant menjar per rentar la nostra consciència“. I afegeix “podria enumerar una llarguíssima llista de crisis que només agreugem o pensem que es resolen enviant menjar i tendes de campanya, i així ens netegem la consciència”. I assenyala una altra via necessària, la d’utilitzar a fons el potencial tecnològic i econòmic que tenen avui en dia el món i els països desenvolupats per anticipar-se a les crisis, intervenir de forma preventiva i aportar mitjans abans que aquestes es produeixin.
També assenyala com a vital evitar els conflictes armats perquè no fan altra cosa que agreujar les crisis preexistents. Ho veiem en el cas d’Ucraïna, però n’hi ha d’altres més que estan perfectament oblidades, com assenyala Rocca. A Síria hi ha 6 milions de persones desplaçades que no tenen res, hi ha guerres com la del Iemen i la d’Etiòpia que estan fora de les agendes polítiques col·lectives i evidentment la d’Ucraïna, i és sobre aquests factors que els països, sobretot els països amb mitjans, han d’actuar. En cas contrari cal gravar un frontispici, d’una banda, la frase de Sánchez anunciant voler combatre la fam i, per una altra, el de Rocca afirmant que tot això no es resol enviant menjar per rentar la nostra consciència.
Loading ...
