És el primer discurs sobre l’Estat de la Unió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, després d’haver creuat l’equador del mandat de cinc anys (2019-2024). Es tracta d’un exercici polític inspirat en el tradicional discurs anual sobre l’estat de la Unió dels Estats Units. La presidenta, com a diverses Comissaries, s’ha presentat vestida amb els colors de la bandera ucraïnesa.
L’ambient a l’Eurocambra ha estat de coratge, de solidaritat i de resistència. La guerra d’Ucraïna i una atmosfera de certa emergència han sobrevolat els ànims. Feia una calor inusual a Estrasburg.
La UE conviu amb un conflicte a gran escala per primera vegada des de la fundació, la guerra d’Ucraïna, i s’enfronta a amenaces de desestabilització externes -procedents de l’autòcrata Putin i de l’auge de la Xina- i internes, amb un clima de descontentament social i augment de la ultradreta. Tot i això, segons el parer de l’expresident del Parlament Europeu, l’italià Antonio Tajani, membre del Grup Parlamentari Popular Europeu i de Forza Itàlia (Berlusconi), “no es tracta d’ultradreta sinó simplement de dreta; els seus diagnòstics poden arribar a ser de sentit comú, no sempre les seves solucions; entrarà probablement al proper govern de coalició a Suècia, pot guanyar d’aquí a pocs dies a Itàlia i segueix creixent, no ho perdem de vista i no confonguem els termes“.
Von der Leyen ha instat a empènyer, des del principi del seu discurs, així com a mantenir la unitat. La seva al·locució ha estat enèrgica. La guerra d’Ucraïna ha tingut el paper principal. Ha pronunciat el seu discurs davant una convidada d’honor, Olena Zelenska, l’esposa del president ucraïnès, Volodimir Zelenski, amb qui la presidenta viatjaria una altra vegada, l’endemà, a Ucraïna, a qui ha qualificat de “nació d’herois”. Úrsula s’ha dirigit a Zelenska amb aquestes paraules: “Estimada Olena, cal tenir un valor immens per resistir a la crueltat de Putin; amb el nostre valor i força, Putin fracassarà; Europa i Ucraïna venceran i prevaldran“.
Von der Leyen, que ja s’ha convertit en “la presidenta de les crisis” (pandèmia i Ucraïna), ha insistit en la necessitat de mantenir una solidaritat “indestructible” amb Kíev. Ucraïna ja és candidata a la UE i la presidenta ha subratllat el suport de 18.000 milions d’euros que la UE ha aportat al país perquè pugui sortir-se’n. Això passa en un moment en què Kíev espera més suport occidental amb una contraofensiva reeixida amb què ha aconseguit expulsar les forces russes de parts estratègiques de la franja oriental del país (Donbas). La presidenta també ha manifestat que “les sancions contra Rússia funcionen”, i que ja estan afectant no només la capacitat de mantenir la guerra del Kremlin, sinó també la seva indústria.
L’energia ha passat a ocupar després la part central del discurs. L’any passat no va fer referència a energia. Tot i això, avui dominen no només les línies d’una nova política comunitària, sinó també el pensament de moltes llars europees.
Mentre que de la pandèmia n’ha sortit la necessitat d’una política sanitària europea comuna, la invasió russa d’Ucraïna ha demostrat la necessitat d’una política comuna europea en matèria d’energia (entre d’altres, principalment exteriors i defensa). Putin està actuant, sense proposar-s’ho, com a “federador” d’Europa, quan el que realment pretén és desmembrar i afeblir la UE.
Von der Leyen ha insistit en la seva proposta de gravar les empreses energètiques amb uns impostos que recaptarien més de 140.000 milions d’euros (117.000 de les anomenades “inframarginals”, com les renovables, i 25.000 milions de les petrolieres i gasistes). “En aquests moments, els beneficis s’han de compartir i canalitzar cap als que més ho necessiten”. S’ha referit a un impost del 33% sobre els beneficis extraordinaris de les companyies de combustibles sòlids (petroli, gas, carbó i refineria) i establir un màxim de 180 euros sobre el megawatt hora d’electricitat generada per les renovables o les nuclears.
Una política d’energia comuna apareix avui absolutament necessària. L’estratègia del Kremlin és que Europa, per evitar un alçament social, pressioni per posar fi a la guerra d’Ucraïna. Rússia ja ha tancat el Nord Stream 1 i ara només queda el Turkstream. El gas rus ha passat de representar el 40% del consum europeu l’any passat al 9% actual. Les reserves de gas són a més del 80%, però el consum dependrà del rigor de l’hivern que ve. La UE pretén protegir els seus consumidors. Alemanya ho fa amb un paquet de 65.000 milions d’euros, que juntament amb altres ajudes arriba als 95.000 milions. França ho fa amb 64.000 milions, Itàlia amb 52.000 milions. Els ministres d’energia de la UE s’han reunit recentment i han demanat a la Comissió Europea que concreti les cinc mesures de xoc que han proposat: un pla d’estalvi d’electricitat, un límit als ingressos de les renovables i les nuclears en la producció d’electricitat, un impost a les empreses petrolíferes i de gas pels beneficis extraordinaris, un límit al preu del gas que es paga a Rússia i solucionar els problemes de liquiditat de les empreses que intentin cobrir les oscil·lacions dels preus de l’energia utilitzant el mercat de futurs.
En tercer lloc, Von der Leyen ha declarat que la UE aspira a menys dependència en primeres matèries estratègiques, principalment procedents de Rússia i la Xina. La dependència del gas de Rússia és l’epicentre de la greu crisi que afronta la UE. El domini de la Xina en el processament de recursos estratègics, com ara les “terres rares“, pot ser el detonant de la següent gran convulsió. “El liti i les terres rares aviat seran més importants que el petroli i el gas”.
El líder rus Putin i xinès Xi Jinping es veuran precisament els propers dies a Samarcanda, amb motiu de la reunió de l’OCS (Organització de Cooperació de Xangai), una organització intergovernamental fundada el 2001, de nou membres (Xina, Índia, Iran, Kazakhstan, Pakistan, Rússia, Tadjikistan i Uzbekistan), tres observadors (Afganistan, Bielorússia, Mongòlia) i vuit socis de diàleg (Aràbia Saudita, Azerbaidjan, Armènia, Cambodja, Egipte, Turquia Sri Lanka). L’OCS és considerada un contrapès a l’OTAN.
La Comissió Europea pretén impulsar l’aprovació d’“una llei europea de matèries primeres fonamentals“ i la creació d’“un fons per a la sobirania europea“ que estableixi el marc legislatiu i una plataforma d’inversió comuna que condueixin al bloc cap a una autonomia més gran en aquests. productes (terres rares, liti, etc.) considerats de gran transcendència estratègica.
“La nostra demanda de terres rares es multiplicarà per cinc d’aquí al 2030, cosa que és un bon senyal perquè mostra el ritme a què avança el Pacte Verd (Green Deal), amb un desplegament que necessita precisament aquest tipus de matèries”.
Segons els experts, UDL, sigles per les quals s’acostuma a referir a la presidenta als passadissos de Brussel·les, s’està convertint en una gran presidenta de la Comissió Europea que pot fer història, com els més grans, per la manera com està reaccionant a les diverses crisis que se li han presentat fins ara en el mandat.
Per la seva banda, l’Alt Representant per a assumptes exteriors i defensa, Josep Borrell -nouvingut de Moçambic i a punt de volar a Nova York per assistir a l’Assemblea anual de l’ONU- ha pronunciat unes declaracions a Estrasburg sobre la guerra d’Ucraïna i les seves últimes notícies. Amb relació a la recent i reeixida contraofensiva ucraïnesa al Donbas, ha declarat que “els russos han sortit corrent i abandonant tot el seu material; això ha agafat per sorpresa a tothom; s’ha trencat el front ia la guerra recompondre un front trencat és complicat; però no es poden tirar les campanes al vol“. Ha afegit que “Putin està irritat, frustrat, amb els seus militars i amb ganes de revenja per la humiliació, així que cal esperar una resposta brutal de Rússia, però no al front, sinó a centres estratègics, a bombardejos indiscriminats”.
Sobre les perspectives de futur ha declarat que “si Occident continua mantenint el seu suport, pot fer molt de mal a Rússia; cal mantenir l’esforç i no val flaquejar; la temptació d’abandonar està en part a la societat europea, això és justament el que pretén Putin; les sancions a Rússia faran molt de mal i l’economia russa retrocedirà anys”.
Borrell ha insistit que “no és moment de flaquejar; els ucraïnesos no pararan fins que els russos reconeguin la seva responsabilitat; es veuen forts i creuen que amb ajuda poden guanyar aquesta guerra; sobretot pensen que és vital que Putin no la guanyi, perquè ningú sap què podria venir després“.
L'ambient a l'Eurocambra ha estat de coratge, de solidaritat i de resistència. La guerra d'Ucraïna i una atmosfera de certa emergència han sobrevolat els ànims Share on X
