El govern espanyol sembla encarnar la versió política del carpe diem, allò que fa que determinades persones vulguin viure intensament perquè al final sempre hi ha la mort que t’espera.
És clar que en el cas espanyol el que es tracta és precisament de gastar i gastar intentant evitar la mort política que de moment li atorguen les enquestes.
En un període en el qual les famílies i les empreses passen per dificultats per manca d’ingressos, el govern espanyol ha pressupostat el límit de despesa no financera més alt de la història, 198.221 milions d’euros, amb la incorporació dels fons europeus, cosa que ja va fer l’any passat. Alhora també bat un rècord amb els diners que donarà a les autonomies per al 2023, 134.336 milions, fet que es produeix precisament en any electoral per als municipis i per a les autonomies, excepte aquelles que tenen un règim específic, com Catalunya i el País Basc. El paper ho aguanta tot, però les perspectives són més aviat negres per a l’any que ve.
Malgrat que el corrent principal de la interpretació econòmica assenyala que no hi haurà recessió, aquesta no es pot descartar. I en tot cas el que sí que hi ha és una convergència de criteris en preveure un significatiu menor creixement de les economies europees i mundials, perquè simultàniament la Xina, els EUA i Europa patiran aquest efecte de reducció.
En una recent intervenció el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va assenyalar quatre condicions que definien la possibilitat que es produís la temuda recessió. Una era que les tensions d’occident a Rússia es mantinguessin fins al 2024. L’altra que no es registressin problemes de proveïment de productes bàsics. La tercera sembla molt difícil de complir, que no hi hagués restriccions de gas rus a Europa, que ja s’estan produint. I la quarta, també dotada de dificultats, que la guerra d’Ucraïna no s’allargui gaire més. En aquest quadre tot inspira a la prudència.
Però és que, a més, el Fons Monetari Internacional ha empitjorat les previsions per enguany i el que ve, i ha alertat sobre la temuda recessió mundial. A escala global ha rebaixat el creixement del 2022 en 0,4 punts, però és que cal recordar que a l’abril ja va fer una altra retallada de 0,5 punts. La previsió és que creixin un 3,2% per enguany i un 2,9% per a l’any que ve que significa 0,9 punts menys que la previsió inicial, alhora que revisa a l’alça la inflació.
Per a Espanya li atorga només un creixement del 4% aquest any i un migrat 2% el que ve. Si es confirmessin aquestes dades, voldria dir que 31 de desembre del 2023 encara no hauríem recuperat els nivells previs de PIB de la covid. Però és que a més totes aquestes previsions són anunciades amb reserves perquè les variables globals del tipus de les anunciades pel governador del Banc d’Espanya, poden encara perjudicar-les més.
En aquest context els nous impostos del govern a les empreses elèctriques i a la banca són considerats de dubtosa legalitat per una entitat independent Fedea, la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, perquè considera que les mesures tributàries a la carta són de difícil encaix en la legalitat. Darrere hi ha una reflexió bastant evident. Es tracta de recuperar per a l’erari públic, per mitjà de més impostos, un augment notable de beneficis. El que seria lògic és aplicar-los a totes les empreses que tinguin nivells de beneficis semblants amb independència del sector al qual pertanyen. En tot cas és una raó més que posa en dubte la viabilitat de recaptar una xifra important de l’ordre de 5.000 milions d’euros o més per aquesta via. Seria un factor més que desquadraria els pressuposts, de la mateixa manera que un augment continuat de la inflació està creant un greu desequilibri als comptes de la Seguretat Social que acaba repercutint en l’equilibri fiscal de l’Estat.
Loading ...
