A Espanya, només el 16 % dels professionals de l’àrea de les STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) són dones i molt poques adolescents, el 0,7 %, estan interessades a estudiar un grau d’aquestes disciplines, davant del 7 % dels homes. Tot i aquests baixos percentatges, les dones que decideixen cursar un grau STEM tenen més bon rendiment acadèmic que els homes i unes notes similars.
Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi «L’àmbit de les STEM no atrau el talent femení», de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa”, a càrrec de les investigadores Mireia Usart, Sònia Sánchez-Canut i Beatriz Lores, de la Universitat Rovira i Virgili.
A les STEM, la bretxa és encara més gran per als estudis relacionats amb la tecnologia (un 13 % de dones matriculades, davant d’un 87 % d’homes) i l’enginyeria (29 % i 71 %, respectivament). En el cas de les matemàtiques, cada vegada són menys les dones matriculades. Per a les ciències,
s’observa que la proporció de dones matriculades és també menor (el 42 % de dones davant del 58 % d’homes) i són les ciències de la vida l’única excepció (59 % de dones i 41 % d’homes).
Tot i que les dones no acostumen a escollir graus STEM, una vegada iniciat aquest tipus d’estudis, són elles les que menys abandonen. A les universitats presencials, que representen el 85 % del total, el percentatge d’abandonament global de les dones és entre 2 i 6 punts inferior respecte
dels homes. En canvi, aquesta tendència desapareix a les universitats no presencials, ja que són més les dones que abandonen els estudis superiors.
En el conjunt del sistema universitari espanyol, les dones tenen un rendiment acadèmic més alt que els homes, mesurat pel percentatge dels crèdits aprovats respecte als matriculats. En concret, en el curs 2019-202, les dones van superar prop del 88 % de les assignatures en les que estaven matriculades, mentre que els homes van aprovar el 80 % de les matèries.
A l’àrea de les STEM també es detecta aquest patró, si bé, la diferència entre dones i homes és més gran en els estudis d’enginyeria i més petit en els graus de ciències.
La nota mitjana obtinguda en els estudis universitaris de les STEM és similar per a tots dos sexes. No obstant, els homes obtenen millor nota en carreres vinculades a les matemàtiques (7,2 sobre 10), mentre que les dones presenten millors resultats acadèmics en enginyeries i arquitectura (6,8 sobre 10), carreres en les que també es detecta una taxa de rendiment més gran.
Una vegada evidenciada la bretxa d’accés als estudis de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, el pas següent és descriure què passa a nivells educatius anteriors, i això és, definit quan i en relació amb quins aspectes s’inicia la bretxa de gènere, i com evoluciona aquesta bretxa durant l’educació preuniversitària. Això hauria de contribuir a aconseguir la plena inclusió de les dones a l’àrea de les STEM, un àmbit en el què, de moment, el talent femení no hi està ben representat.
La identificació del mode en que diferents factors sociodemogràfics ―i, en especial, l’autopercepció de la competència digital― determinen l’elecció d’estudis superiors pot ajudar en el disseny de mesures que incentivin una matriculació més gran de les dones en els estudis universitaris de l’àmbit de les STEM.
Una vegada evidenciada la bretxa d’accés als estudis de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, el pas següent és descriure què passa a nivells educatius anteriors Share on X
Loading ...
