És una evidència que la llibertat de premsa existeix, però dissortadament aquest fet no significa que no hi hagi manipulació dels mitjans de comunicació, perquè les televisions i les pàgines impreses van plenes de manifestacions en aquest sentit. Constatem-ho.
Començant per un cas frívol, però no intranscendent: el dels concerts de Rosalia al Palau Sant Jordi de Barcelona. La cantant, que compta darrere seu amb un poderós grup inversor, ha portat a les últimes conseqüències la manipulació del desballestat món de la música i l’espectacle: ha presentat un espectacle musical sense músics. És un fet insòlit, però encara és més insòlit que mitjans de comunicació teòricament seriosos tinguin amanuenses capaços de presentar aquesta aberració com un triomf de la innovació i de desqualificar tots els que han criticat aquest absurd, consistent en substituir la música per imatges i llums de colors, de manera que el personal s’hipnotitzi i li entri pels ulls. Però, és clar, això no és un espectacle musical.
Tampoc és legítim que les actuacions en directe es fonamentin en la gravació prèviament duta a terme sobre la qual la cantant fa el karaoke, perquè amb espectacle inclòs això és el que ofereix Rosalia, un monumental karaoke on tota la força i l’aventura del directe pel que fa a la semblança entre música, veus i dansa desapareix. Per aquesta via, el pas següent serà celebrar un directe sense la presència física de la cantant. Amb un holograma serà suficient.
I ara anem a coses més serioses.
Observeu: totes les imatges, sense excepció, servides per les televisions de la guerra d’Ucraïna se cenyeixen rigorosament a aquest relat: els atacs russos consisteixen a massacrar població civil, edificis d’habitatges, supermercats, escoles, d’una manera tal que sembla inversemblant que hagin pogut matar a un sol soldat ucraïnès, perquè sembla que tots els seus esforços es dediquin a matxacar la població civil. Malgrat aquest fet, fonts de la intel·ligència del Regne Unit i dels EUA assenyalen que el nombre de víctimes civils és relativament reduït, unes 5000. Naturalment, aquest comentari no és per excusar la barbàrie de la guerra, sinó, recordeu, perquè us estem parlant de com els mitjans de comunicació normals construeixen relats per condicionar la nostra opinió.
Passem ara a les accions militars ucraïneses. Aquí les imatges que ens ofereixen són totalment oposades. Ara un tanc rus destruit, ara un dipòsit de municions que ha esclatat, en definitiva només objectius i èxits bèl·lics. És evident que el que es desprèn d’aquesta construcció és la maldat dels russos que es dediquen a perseguir la població civil i els èxits militars ucraïnesos, malgrat que l’ofensiva russa lentament, però, continua imparable i que ja hi ha països occidentals que es pregunten quin és el rendiment militar que està traient l’exèrcit ucraïnès de la forta inversió en noves armes i municionament que s’està fent des de fa mesos.
Més coses, és inqüestionable que la tragèdia d’aquesta guerra n’està provocant una altra. Ens referim a la manca de cereals sobretot a l’Àfrica, on hi ha els països que més depenen de les produccions russes i ucraïneses. Però al mateix temps esdevé que prop de 2 milions d’hectàrees agrícoles a la UE es mantenen en guaret d’acord amb la política agrària comuna, a fi de no produir excedents i que a hores d’ara encara estan discutint si es pot plantar o no.
Era evident que hi hauria aquest problema de gra des del dia ú de la guerra i era evident que a Europa hi ha multitud de superfície sense utilitzar. Però, ningú s’ha fixat en aquesta qüestió i ningú ha reclamat que es cultivi pensant sobretot a alimentar a l’Àfrica, que és un altre dels múltiples exemples de manipulació d’uns mitjans de comunicació políticament orientats, per no citar la cacera contra el Tribunal Suprem dels EUA per haver-se atrevit a retornar als estats de la federació el dret a legislar sobre l’avortament, que és exactament el que ha fet. I malgrat aquest pas que afavoreix el que aquí en diríem la “democràcia de base” o el federalisme, els acusen des de les pàgines dels nostres diaris d’actuar contra la voluntat democràtica.
Tot aquest sistema d’enganys que té continuïtat a la política no és suportable en el temps i contribueix al procés de degradació que va vivint la situació política a Europa.
És una evidència que la llibertat de premsa existeix, però dissortadament aquest fet no significa que no hi hagi manipulació dels mitjans de comunicació Share on X
Loading ...
