El govern espanyol hauria d’haver pres bona nota de la feblesa del sistema públic de control de malalties contagioses. La covid ha estat i continua sent una lliçó no apresa en aquest sentit. No tenim una legislació específica, malgrat el compromís governamental del 2020, ni un centre de prevenció de malalties contagioses digne d’aquest nom. Ara mateix la verola del mico, una malaltia contagiosa i exòtica de difícil contagi, està fent estralls i manifesta les dificultats de fer un control efectiu per evitar la seva propagació.
Però més greu és que en l’horitzó van apareixent o reapareixent virus dotats d’una gran letalitat. Un d’ells és el virus Hendra (HeV). Es tracta d’un virus d’origen animal perillós que afecta cavalls i humans i que al laboratori també ha infectat a gats i conills d’índies. Va ser descobert el 1994 a Austràlia provocant la mort de 14 cavalls i el seu entrenador. Des d’aleshores en aquest país s’han produït 60 contagis, que han matat 100 animals, i 7 casos en humans i 4 morts. És també un virus que originalment forma part d’un tipus de rat penat conegut com a guineu voladora.
La malaltia es manifesta com una malaltia respiratòria aguda i encefàlica greu i té una alta taxa de letalitat, 90% en cavalls i 60% en humans. Ara l’aparició d’un nou cas a Austràlia ha alertat al sistema sanitari i ha tornat a posar en relleu l’emergència de nous virus i la importància de la vigilància. No és probable que arribi a Europa, però en tot cas és un avís.
El que sí que hi ha a Europa és el filovirus Lloviu que va ser causant d’una mort massiva de rats penats a la cova del Lloviu a Astúries. Ara un article publicat a Nature Comunications assenyala l’aïllament del primer filovirus Lloviu a Hongria. Fins i tot se suggereix que podria ser una amenaça per a la salut humana i ser un potencial causant d’una pandèmia.
Aquest filovirus està emparentat amb l’Ebola i el de Marburgo causant de febres hemorràgiques molt mortíferes a l’Àfrica. L’Ebola a partir del 2014 va aconseguir penetrar a grans nuclis urbans i va saltar fora de la seva zona endèmica.
El Lloviu ha estat descrit a Espanya l’any 2011. Amb les dades actuals sembla clar que pot infectar els rats penats sense produir-ne una malaltia letal i, per tant, tot sembla indicar que és el seu reservori natural, però falten estudis per confirmar-ho.
La qüestió decisiva és si es pot transmetre i tenir conseqüències greus en l’ésser humà. I aquí les dades són ambivalents perquè en el cas dels historials de les persones que van manipular els rats penats afectats no van presentar cap signe de malaltia, si bé ara en les investigacions de la cova d’Hongria, en les quals s’ha aïllat el virus a partir de la sang del rat penat i, per tant, s’ha fet present en grans concentracions, ha mostrat ser capaç d’infectar les cèl·lules humanes, però que això surti al laboratori no significa que es pugui produir en el món real. En aquest sentit, els científics asseguren que no hi ha motiu de preocupació, però sí, una vegada més, cal investigar i tenir sistemes d’alerta eficaços, com els que no té Espanya.
Aquest article ha estat possible gràcies a la informació dels treballs del catedràtic de microbiologia de la Universitat de Salamanca Raúl Rivas González, el Dr. Juan E. Echavarria Mayo i la Dra. Ana Isabel Negredo
Loading ...
