Segons el darrer informe de les Nacions Unides sobre l’evolució demogràfica del món, el World Population Prospects, el 2020 i 2021 la població mundial creixé menys d’un 1%. Es tracta del percentatge més baix des de les acaballes de la Segona Guerra Mundial el 1950.
Europa fou l’únic continent del món que perdé població durant aquest període.
Però al contrari del que es podria pensar, la Covid no és l’única causa d’aquest declivi, sinó que es tractaria d’una combinació de l’excés de mortalitat causat per la pandèmia amb una taxa de naixements històricament baixa i una aturada de la immigració a causa de les restriccions sanitàries.
Europa perdé el 2021 gairebé un milió i mig d’habitants
De fet, Europa perdé, el 2021, 1,4 milions d’habitants respecte els 744.000 del 2020, el de la primera onada de Covid.
A escala mundial, la taxa de fertilitat mitjana se situa ara en 2,3 fills per dona en edat fèrtil, i s’acosta cada cop més al llindar del 2,1, que és el que els demògrafs consideren com d’equilibri: això és, el que garanteix una piràmide de població estable i per tant assegura en principi l’estructura social i econòmica d’un país.
Aquesta taxa ha caigut des dels 5 fills per dona el 1950, i les Nacions Unides preveuen que continuï baixant fins a arribar al 2,1 cap al 2050.
No obstant això, i degut a les millores en els sistemes de salut, l’organització internacional preveu que l’esperança de vida actual, 72,8 anys de mitjana a escala mundial, segueixi augmentant (cap al 1990 era d’uns 64 anys).
Això faria que la població del món creixi fins el 2080, on es produiria un pic de 10.400 milions d’habitants, i a partir d’aquest moment es podria mantenir estable fins el 2100, per després començar a baixar.
És el primer cop que un informe de les Nacions Unides preveu un descens de la població mundial.
Tot sigui dit, aquestes són les projeccions a molt llarg termini, perquè pel 2022 el titular seria un altre: la població mundial arribarà als 8.000 milions de persones el proper mes de novembre, i el 2023 l’Índia superarà la Xina com el país més poblat del món.
De totes formes, els experts de l’ONU assenyalen que hi ha una tendència clara envers una desacceleració del creixement demogràfic mundial. Es confirmaria així un fenomen que alguns demògrafs preveuen des de fa alguns anys, i que Converses ja avançà l’any passat.
De fet, dues terceres parts de les persones viuen en països on la taxa de fertilitat ja se situa per sota del 2,1 que marca el punt d’equilibri demogràfic per a una societat avançada en que la taxa de mortalitat es manté baixa.
L’únic continent que l’informe preveu que seguirà guanyant població a llarg termini és Àfrica
L’únic continent que l’informe preveu que seguirà guanyant població a llarg termini és Àfrica, que de fet ja va avançar Àsia com a principal motor de creixement demogràfic del món el 2020.
Els demògrafs parlen també de les conseqüències econòmiques d’aquests canvis demogràfics: primerament, si no es produeix un “miracle de productivitat” en els països desenvolupats, les seves economies decreixeran necessàriament a causa de la pèrdua de població.
Espanya ja viu avui en dia un preludi dels gravíssims problemes econòmics i socials que patirà a causa del seu desequilibri demogràfic, empitjorat pel fet que molts dels nous llocs de treball tenen una baixa productivitat.
En segon lloc, és urgent moure més producció als països africans, ja que l’alternativa, la immigració massiva cap als països on la població minva, “no serà políticament viable”, afirma Charles Goodhart, professor emèrit de la London School of Economics i especialista en matèria de demografia, en unes declaracions al Financial Times.
És el primer cop que un informe de les Nacions Unides preveu un descens de la població mundial Share on X
Loading ...
