Espanya està fracassant en assolir les metes del programa d’Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) (I)

Segurament s’hi haurà fixat, molts ministres, consellers, algunes persones de la societat porten a la solapa un cercle bastant gran de colors. És el símbol del projecte de Nacions Unides d’Objectius de Desenvolupament Sostenible, que hauria de canviar la situació del món i que tenen com a horitzó l’any 2030.

Ara una recent avaluació ens permet conèixer la situació espanyola. S’han aconseguit 21 de les 131 metes en què es descomponen els 17 objectius de l’ODS. Al llarg dels dies resumirem els principals resultats perquè són un indicador en ells mateixos del grau de la governança espanyola que té en la sostenibilitat i en aquest programa una de les seves teòriques guies.

El primer objectiu hauria de ser relativament fàcil per a un país desenvolupat com Espanya perquè es tracta de la fi de la pobresa i se subdivideix en 5 metes. Doncs bé, d’aquestes, en dues no s’ha avançat o fins i tot s’ha allunyat de l’objectiu i de una no es disposa de dades. Concretament, la que fa referència a la resiliència davant els desastres. No deixa de cridar l’atenció aquesta omissió quan els impactes climàtics ens estan afectant de manera continuada.

El segon objectiu és Fam zero. També aquí, pel que fa als resultats, el progrés hauria de ser notable per a un país com el nostre, però la realitat és que de les 5 metes en 3 apareix la mateixa qualificació “no s’ha avançat o s’allunya de la meta” i en 1 sí que hi ha hagut progrés però no suficient. És a dir que el balanç no és bo.

El tercer objectiu és el de la salut i benestar i és un dels més extensos donat que incorpora 12 metes. Aquí no hi ha cap nota negativa, si bé en 7 el progrés assolit no és suficient per assegurar la consecució de l’objectiu.

El quart fa referència a l’educació de qualitat, sens dubte una fita clau per a un país que viu en un Parlament en estat d’emergència educativa. Té 9 metes i el que crida més l’atenció és que en 4 d’elles es declari que no hi ha dades oficials disponibles. Es tracta de l’alfabetització d’adults, instal·lacions educatives, qualificació dels docents i competències pel desenvolupament sostenible. Una de les metes no s’ha avançat prou o bé s’allunya de la consecució final i afecta no gens menys que a l’educació primària i secundària. En les altres no s’ha avançat prou, i només n’hi ha 1 en la qual s’ha assolit o està en vies d’aconseguir-la i que és l’educació preescolar. El balanç en aquesta essencial dimensió educativa és molt pobre.

L’objectiu cinquè fa referència al gènere, que és una de les grans especialitats espanyoles perquè aquesta ideologia l’han transformat en doctrina d’Estat a través de les lleis. Incorpora 6 metes de les quals 4 no tenen dades disponibles, en 1 no s’ha avançat o s’allunya de l’objectiu final i només en 1, cas de la tecnologia i empoderament de la dona, l’informe considera que la fita està assolida o a prop d’aconseguir-se.

Finalment, l’objectiu sisè fa referència a l’aigua i el seu sanejament. Està compost de 6 metes de les quals 2 no tenen dades disponibles i són tan bàsiques com la gestió dels recursos hídrics i els ecosistemes relacionats amb l’aigua, mentre que en les 4 restants, en 1 s’ha assolit l’objectiu, l’accés a l’aigua potable, que no és cap nota rellevant en una societat desenvolupada. En 2 altres s’ha avançat, però no prou, es tracta del tractament d’aigües residuals i l’ús eficient dels recursos hídrics, mentre que pel que respecta a la qualitat de l’aigua no s’ha avançat o fins i tot ens hem allunyat de l’objectiu.

En definitiva, i entorn aquests 6 primers objectius, compostos de 42 fites, només en 11 la meta s’ha assolit o està en via d’assolir-se mentre que són molt més abundosos els casos en què ens hem allunyat o no s’ha avançat, i també aquells sobre els que estranyament, perquè són d’ús habitual, no existeix informació.