Vivim sota els efectes d’un engany massiu. És el cas, per exemple, de com se’ns explica la transició ecològica i quina és la situació real i les perspectives de futur. Dins d’aquesta dinàmica de donar-nos gat per llebre destaca cada vegada més el cas de la guerra d’Ucraïna.
Els mitjans de comunicació, d’una manera gairebé unànime, assenyalen reiteradament les enormes destruccions que pateix l’exèrcit rus, que ja hauria perdut desenes de milers de soldats i milers de carros de combats i vehicles destruïts. Sense negar que han tingut baixes importants, el que resulta estrany és que no se n’informi de res d’allò que està més a l’abast, de les pèrdues de l’exèrcit d’Ucraïna i es traspassi la situació que la batalla amb Rússia s’està guanyant. L’única cosa concreta que fins ara sabem és que els cementiris s’han quedat petits per enterrar tants soldats morts.
Però, la realitat és que de manera lenta i sistemàtica l’exèrcit rus continua el seu avançament al Donbass. Continuen els bombardejos del baluard de Lysychannsk-Sievierodonetsk. Aquest punt clau no ha estat conquerit, però la intensitat dels bombardejos el situa en un estat crític. A més han progressat els intents de flanquejar-lo. Més al sud també es combat a la zona de Toshkykael, la qual cosa representaria que les tropes russes han aconseguit ja posicionar-se a l’oest del riu Donetsk i que les tropes ucraïneses estan contenint els atacs russos per facilitar el replegament de les seves forces cap a l’oest.
Més al sud les tropes russes han arribat a la zona de Svitlodarsk-Mironovsky i molt a prop d’Artémivsk, una població vital que ara es veu amenaçada tant des de l’est com des del sud-oest. En la part nord del desplegament rus es combat a Líman, si cau es facilitaria la penetració russa cap a Sloviansk. Tot plegat assenyala que la província de Luganask, excepte l’esmentat baluard, està en mans de les tropes russes. Si aquestes aconsegueixen ocupar, com sembla a l’abast, la província de Deonetsk, havent consolidat les posicions a Mariúpol i el control de les aigües adjacents a aquest port, Rússia hauria consolidat les seves posicions des de Crimea fins a la frontera russa a l’est, que han estat presentades com els objectius prioritaris per a Putin. En aquesta duríssima guerra de desgast, Ucraïna hauria perdut una part important del territori. Tant en extensió com en importància econòmica hauria quedat molt limitada i condicionada al seu accés al mar i hauria enregistrat un terrible desastre en destrucció de vides humanes i danys materials, al qual caldria afegir l’important desplaçament de població enregistrat.
Aquest és el panorama real de la guerra que porta a dues hipòtesis. Primera, el dany ucraïnès. Segona, veure’s obligat aquest país a asseure’s a la taula de negociacions després que Rússia hagués assolit els esmentats objectius, amb l’amenaça que, si no és així, la guerra de desgast continuaria en direcció a Odessa, liquidant tota sortida al mar de Kíev i continuant les operacions cap al colze del riu Dniéper, amenaçant amb més pèrdues territorials.
No està lluny el moment que Alemanya, França i Itàlia, sobretot, aprofitin qualsevol oportunitat negociadora que ofereixi Rússia per insistir que cal asseure a la taula. La pregunta és si ja sabíem d’antuvi que això acabaria així i que Ucraïna no tenia cap possibilitat de derrotar l’invasor, per què tots plegats no han creat les condicions necessàries per aprofitar les primeres negociacions que es van produir i evitar tanta destrucció i tants morts?
Loading ...
