S’ha celebrat el congrés constituent de Centrem i el mes de juny se celebrarà el de JxCat. Aquestes dues iniciatives emmarquen el que en teoria és un gran espai polític a Catalunya, però que a la pràctica està políticament subdimensionat. Els dos congressos i el seu desenvolupament posterior diran si ens trobem davant d’una transformació o la simple continuïtat de l’escenari actual.
El congrés de Centrem ha tingut un relleu mediàtic modest, malgrat que les expectatives de la seva realització venien de lluny i la seva celebració, després de mesos i mesos de frustracions, podien considerar-se ja tot un èxit. Les ponències que definien l’organització i el projecte polític van ser aprovades després d’un llarg debat i situen les bases de la cohesió d’aquesta formació. El partit es defineix com de centre, liberal i progressista, és a dir, utilitza tres adjectius a la moda i assenyala, almenys culturalment, que a Catalunya tothom és progressista, ningú és de dretes, ni conservador, ni tradicional. És un cas ben estrany en el context europeu.
Àngels Chacón va ser elegida secretària general, però no per unanimitat perquè al final es va presentar una candidatura alternativa, la de Teresa Pitard, procedent d’un dels grups que confluïen en el projecte, el de Convergents de Germà Gordó. Chacón va assolir el 77,7% dels vots i Pitard el 22,3%, la majoria va ser clara. En xifres absolutes, que ajuden a dimensionar el congrés, van votar un total de 197 persones, 153 per Chacón, 35 per Pitard, 8 en blanc i 1 nul.
On sí que hi va haver clara unanimitat va ser en l’elecció del president en la persona de Lluís Font, que va obtenir el 94% dels vots. La nova executiva està integrada per persones procedents dels diversos grups originaris, La Lliga, Lliures, Convergents i el PDeCAT. I destaquen entre altres noms el d’Astrid Barrio, que serà la secretària d’acció política, Sílvia Requena, Remei Gómez, Juan José Folchi, entre altres.
El gran interrogant és què farà realment el PDeCAT, que és amb diferència el partit més gran dels que es mouen entorn d’aquesta nova iniciativa de Centrem, perquè la seva característica d’integrar persones i no partits deixa les mans lliures a aquests per continuar operant on considerin convenient. La prova del nou es verificarà a partir d’ara i de cara a les municipals. Quines i quantes candidatures de Centrem es forjaran?
L’altre congrés és el de Junts. Un partit que clarament reuneix dues ànimes molt diferenciades. La més directament procedent de Convergència i que de prop o més de lluny continua sent tutelada per convergents importants, com Artur Mas i fins i tot a més distancia el mateix Jordi Pujol, i l’ànima teòricament insurreccional dels independents que s’han anat afegint, malgrat que no tots ells responen a aquesta característica, i que expressa en el seu grau màxim Laura Borràs.
La dimissió de Jordi Sánchez i la decisió de no presentar-se de Puigdemont deixa oberta i molt poc construïda la nova direcció política per la qual pugnen precisament aquelles dues ànimes. Una, representada per Jordi Turull, que encarna la continuïtat convergent fins allà on aquesta és possible. L’altra, la de Laura Borràs.
En teoria, el fet que hi hagi dos grans càrrecs de lideratge que estiguin lliures obre la porta a un acord, un a la secretaria, l’altre a la presidència. El problema és que la presidència en la configuració actual té escasses capacitats executives que es concentren en el secretariat general. Si Borràs, sobre la qual sobrevola una inhabilitació política, no assumeix la presidència i persegueix guanyar la secretaria, cal dir que té tots els números a favor, perquè si bona part de la màquina del partit és convergent, el militant majoritàriament s’ha creat en el clima de l’independentisme màgic que permet viure en una realitat virtual de tot o res i es concreta, en un suport fervorós a Borràs.
En funció de com es resolgui aquest congrés i guanyi en cohesió o la perdi i deixi molts morts i ferits polítics al darrere seu, es determinaran bona part de les expectatives de Centrem. Si l’ànima convergent queda molt menystinguda i tocada, el nou partit de Chacón té algunes possibilitats de fer forat.
Loading ...
