El País va publicar dimecres 4 de maig una enquesta electoral, però ara el que voldríem ressaltar és un altre aspecte, el de les atribucions de qualitats que ha de tenir un líder i l’assignació d’aquestes qualitats als quatre principals polítics: Sánchez, Feijóo, Díaz i Abascal. La valoració de cada candidat, segons els aspectes positius, permet veure qui destaca en què, però evidentment per si sol no és un bon instrument per conèixer el potencial electoral de cadascun dels candidats.
La raó és molt concreta: no totes les qualitats són valorades amb la mateixa importància per part de l’elector. Ara bé, com l’enquesta d’El País també informa de la importància que els enquestats atorguen a cada atribut o virtut, és possible establir un coeficient que ens doni, en termes numèrics, el valor de cada candidat.
Converses ha dut a terme aquest treball aplicat a les sis qualitats més destacades, en el sentit que registren un percentatge més alt de valoració per part de l’elector. Per exemple, la primera de totes amb diferència és l’honradesa, que és considerada com una qualitat imprescindible per al 72% dels enquestats. La segueixen, però ja a distància, la preparació i la intel·ligència, amb un 41,8% en ambdós casos.
Aquests tres serien el bloc fonamental, si bé la segueixen altres que sent menys valorades, més prescindibles, tenen també relleu. Es tracta de l’empatia (25,5%), ser bona persona (19,5%) i l’experiència (19%).
Considerant aquests sis factors que determinen d’una manera abassegadora el què l’electorat considera com a virtuts imprescindibles, si bé ja hem vist que en proporcions diferents, Feijóo se situa clarament en el primer lloc amb un índex de 7.209. La segona posició correspon a Díaz que, per tant, li fa el “sorpaso” a Sánchez, amb un índex de 5.956. El president del govern assoleix un índex de 5.288, mentre que molt allunyat dels tres apareix Abascal amb 3.616.
Sobre xifres cal fer algunes consideracions. És inqüestionable que la simpatia política condiciona la valoració. És el cas contraposat de Díaz i Abascal. Díaz gaudeix d’una valoració molt per sobre del seu recorregut electoral, mentre que Abascal és puntuat baix en tots els casos. De fet, en l’escala de valoració per part de l’electorat, en cap dels atributs, excepte en el del carisma, arriba al 20%. Cal anotar que aquest últim atribut no és extraordinàriament valorat per part dels enquestats perquè només un 15,1% el consideren com a imprescindible.
Feijóo denota una distància gran en els atributs perquè Sánchez és inferior en més d’una tercera part de la puntuació que obté Feijoo. Des d’aquest punt de vista el candidat popular, si no succeeixen altres entrebancs, com per exempla un mal resultat a Andalusia, té ¾ de la campanya electoral feta perquè és percebut en tots els ordres com millor que Sánchez, amb el hàndicap per part d’aquest últim que és president del govern i, per tant, té tots els recursos del poder que aquesta situació li proporciona.
És clar que com tota enquesta la fotografia que ens donen aquestes dades serveix per al moment present, perquè les coses poden canviar. Però a hores d’ara Feijóo guanyaria clarament a Sánchez. I això es produeix a més en tots els sis atributs.
Pel que fa a l’honradesa, Díaz se situa primer i Feijóo segon, però amb una escassa diferència entre una i altre, mentre que Sánchez es troba francament allunyat en tercera posició.
En preparació, que hauria de ser un atribut del governant, Feijóo també li treu un gran avantatge a Sánchez, si bé aquest es col·loca en segona posició. Paga la pena remarcar la baixa puntuació en aquest cas de Díaz, malgrat ser ministra de treball, haver-se apuntat “tantus” i haver presentat unes lleis laborals d’èxit. Així i tot, el seu resultat és un 80% inferior al de Feijóo.
En intel·ligència també el candidat gallec ocupa la primera posició, seguit de Díaz i en tercer lloc el president del govern, si bé en aquest cas les diferències són poc rellevants. On venç clarament Díaz és en empatia que se situa en primer lloc a clara distància de Feijóo. El dirigent socialista se situa també en aquest cas en tercera posició.
Els que pensen que cal ser una bona persona tenen com a predilecte a Feijóo clarament per sobre dels altres dos. Sánchez i Díaz pràcticament empaten perquè la diferència en punts no és significativa.
I finalment l’experiència, que hauria de ser una carta formidable del president del govern, sorprenentment aquest no passa del segon lloc, amb una puntuació que és quasi la meitat de la de Feijóo. També és sorprenent que la vicepresidenta del govern i ministra de Treball tingui una valoració molt baixa més pròxima a la de l’últim de la cua, Abascal, que a la que ocupa el segon lloc, el president del govern.
Amb aquestes xifres a la mà Díaz podria ser fins i tot una candidata millor per al PSOE que el mateix Sánchez, però la diferència no és ni molt menys tan rellevant com la capacitat d’operar que té el president del govern. Díaz és percebuda com una persona que sobretot té el seu punt fort en l’empatia, no obstant això flaqueja en altres qüestions. Sánchez no aconsegueix destacar en cap dels atributs perquè en cap d’ells aconsegueix situar-se en primera posició. En aquest escenari és evident que el candidat del PP té una gran fortalesa electoral. La qüestió, per tant, és si sabrà o no conservar-la.
Loading ...
