Els mitjans de comunicació generalistes de pràcticament tota Espanya donen fe avui de l’inici de l’ofensiva russa a l’est d’Ucraïna amb la finalitat de conquerir com a mínim el Donbass i, fins i tot, més territori. Però les anàlisis de fonts militars assenyalen que és dubtós que, si no canvien molt les coses, l’ofensiva russa obtingui resultats.
La informació sobre la guerra d’Ucraïna que publiquen els mitjans de comunicació espanyols està molt centrada en els bombardejos a les ciutats i el que podríem qualificar “d’històries humanes”, però aporten molt poca informació de les actuacions de l’exèrcit d’Ucraïna. D’aquesta manera fa impossible que el lector tingui una idea exacta del que està succeint. Perquè la realitat és que l’exèrcit ucraïnès amb les importants aportacions de material militar que li arriben dels EUA i d’Europa està duent a terme contraofensives locals de tipus tàctic, però que en més d’un cas tenen resultats estratègics i desbaraten les accions russes. És el que va passar en el pretès cercle de Kíev, que va acabar amb el risc d’embossament dels atacants per part de les forces ucraïneses, fet que va contribuir a la retirada i reagrupament de l’exèrcit rus.
Els analistes militars assenyalen que l’actual ofensiva russa pot perseguir dos objectius. Un d’ambiciós, seria l’aturament de l’exèrcit ucraïnès amb un atac combinat des del nord i el sud contra Dniprò junt amb l’ofensiva des de les posicions russes de l’est del país. Aquesta operació deixaria aquesta part del país en mans russes i causaria una destrossa important de l’exèrcit defensor.
L’altra operació, més modesta, seria el mateix atac, però molt més a l’est, des del sortint d’Izium i des de Mariúpol sobre la ciutat de Pokrovsk junt amb la pressió des de les línies ben assentades de la zona russa del Donbass, que aquí tindria un territori molt més reduït per unir-se a les forces que des del nord i el sud convergirien sobre la ciutat de Pokrovsk. En aquest cas, l’ambició territorial seria molt més limitada perquè es tractaria de controlar només tot el Donbass.
El resultat seria molt menor, però Putin podria exhibir la victòria sobre l’objectiu, que sempre ha declarat, de garantir la independència d’aquests territoris de parla russa.
Però vist com s’estan desenvolupant les operacions, sembla dubtós que cap dels objectius puguin assolir-se amb els actuals recursos russos desplegats. En el front del nord al sortint d’Izium, les tropes ucraïneses han desplegat una sèrie d’atacs tàctics que, com a mínim, entorpeixen les operacions i que, com a màxim, poden posar en perill la mateixa posició russa avançada. D’altra banda, els atacs des del sud, fins i tot considerant l’alliberament de tropes fins ara destinades a Mariúpol, no semblen suficients per superar un territori molt advers. Des de la línia del riu Dnièper es produeixen contraatacs ucraïnesos i hi ha notícia d’intervencions de forces partisanes. Tot això fa molt difícil el progrés de l’exèrcit rus des del sud. Des de l’est, la línia més sòlida, els invasors han d’avançar per una zona molt fortificada que dificulta l’avenç, més quan és evident que almenys fins ara Rússia no disposa del tipus de munició adequada per a un atac efectiu a les trinxeres.
En resum, els analistes militars consideren que, si bé els objectius de Rússia són els dos esmentats, el més ambiciós i el més modest, no els hi sembla gens clar que puguin acumular el suficient marge de maniobra per trencar les línies ucraïneses en tots els punts i assentar el control del territori fronterer.
En definitiva, no està gens clar que Rússia pugui assumir amb aquesta nova operació començada, els objectius militars que necessita per negociar des d’una posició de força amb Kíev, i en contra del que pugui semblar, aquesta no és una bona notícia, perquè això significa que Putin haurà d’augmentar l’escala del conflicte i promoure una mobilització dels seus recursos militars molt més enllà del que tenia previst. Perquè, cal recordar, que de moment Rússia està fent la guerra amb tropes de reemplaçament, cada vegada menys tropes professionals en el sentit que han signat contractes de compromís i mercenaris. Però no hi ha hagut en cap moment una mobilització de lleves. En aquest sentit, hi ha una gran diferència entre l’exèrcit rus i el nord-americà, que es fonamenta en soldats professionals. Si Rússia ha d’acabar assumint que està immersa en una guerra i no, com pretén fins ara, en una simple operació militar, d’intervenció, la dimensió del conflicte serà tota una altra i això és una mala notícia per aconseguir que s’aturi la guerra i que es restableixi una certa normalitat, també en el pla econòmic.
També, en contra del que es pot pensar, en esclatar el conflicte, és terriblement negatiu per a la mateixa Ucraïna perquè amb la seva heroica resistència i l’alimentació armamentística d’occident, el que està aconseguint és una destrucció massiva del país. En aquest moment el Fons Monetari Internacional calcula que refer el que ha quedat malmès significa un cost de 500.000 milions de dòlars. Seria bo que Europa i els EUA es plantegessin aquesta qüestió i que el mateix president i govern ucraïnès la tingués present. Quins són els compromisos per l’endemà que la guerra finalitzi? i què està disposada a pagar Europa, a més dels costos actuals, per a la reconstrucció d’Ucraïna?
Loading ...
