Ve de L’escàndol del genocidi de Butxa. Què hi ha de veritat? (I)
Les imatges van ser servides per primera vegada per les agències Reuters i AFP de la mà de l’assessor de la presidència ucraïnesa Mijailo Podoliak. El problema és que quan es van fer públiques, els russos feia dos dies que havien abandonat la ciutat, concretament el 30 de març, i que l’alcalde de la mateixa població un cop alliberada no va denunciar cap mena de matança generalitzada. Va ser, per tant, dos dies després quan es van lliurar les imatges de les persones amb les mans lligades, etc.
La pregunta és què va passar en aquestes 48 hores, que és molt de temps, i per què els mateixos ciutadans, ja sense els russos a la ciutat, van deixar dos dies a l’intempèrie als seus compatriotes i no els van recollir, i per què van fer el mateix els soldats ucraïnesos que a poc a poc van anar penetrant al territori abandonat pels russos? El testimoni de l’alcalde assegurant que ningú havia patit la violència dels russos, quan aquests ja no hi eren, té una significació, com la té aquest fortat de 24 hores.
De fet, les fotografies de les persones mortes al carrer no deixen de revelar un cert aspecte de muntatge. És el que denuncia el ministeri de defensa rus, que afirma que en aquelles imatges han estat identificats signes de falsificació. Per aquesta raó el ministre d’afers exteriors rus, Serguei Lavrov, junt amb la negativa de la responsabilitat russa en el pretès genocidi, ha demanat una reunió urgent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides per aportar proves de la manipulació de l’escenari. La va demanar ahir dilluns, per dur-la a terme el més immediatament possible que havia de ser dimarts o dimecres. Però la presidència de torn, que ara correspon al Regne Unit, s’hi ha negat i ha convocat una altra reunió per a una data posterior d’aquesta mateixa setmana, segurament dijous, amb un ordre del dia diferent que farà possible que per part dels països enfrontats a Rússia puguin plantejar les seves tesis del genocidi.
La pregunta en aquest cas també és evident: per què no s’ha permès a la delegació russa demostrar que el que diuen és veritat, o en tot cas posar-los en evidència si pretenen enganyar als governs i a l’opinió pública. Tots aquests fets creen seriosos interrogants sobre el que en realitat ha passat a Butxa i si no hi ha hagut un intent de maquillar morts de guerra presentant-los com a assassinats.
Però, quina utilitat tindria una acció d’aquest tipus? N’hi ha una d’evident, però no és la més decisiva. La de contribuir a la imatge de la demonització total dels russos mostrant que tenen soldats que es dediquen a assassinar massivament la població civil. Però pot haver-hi, i aquesta és la sospita, una causa més profunda.
És evident que l’administració demòcrata de Biden veu des del primer moment una oportunitat en la guerra d’Ucraïna. La considera com un factor que pot contribuir decisivament a deteriorar i desequilibrar l’estat rus, convertint-lo en una mena d’Afganistan en el qual els EUA hi posen diners, material bèl·lic, informació i propaganda, i els ucraïnesos hi posen el país i els morts.
De moment aquest escenari funciona de la mà del president Zelenski, a qui sembla no important-li gens la destrucció a la qual està sotmès el país. Potser perquè té garanties, no fetes públiques, d’un “pla Marshall” que l’ajudi a la reconstrucció. El fet de Butxa significa que els avenços de cara a la pau que s’havien aconseguit a l’última reunió a Turquia han saltat pels aires, i que, per tant, el conflicte es prolongarà. És la tesi que interessa a Washington i encara funciona amb un altre sentit, del més gran interès.
A través de Polònia que és el més fidel aliat dels EUA a la UE s’ha multiplicat la pressió per limitar o tallar el gas rus que continua fluint cap a Europa. És un recurs bàsic per a països com Alemanya, perquè en depèn en un 40%, Àustria, un país que pertany a la UE, però no a la NATO perquè és neutral des de 1955, i Hongria. Si prescindissin del gas, la crisi econòmica seria extraordinària i també la patiria Itàlia, un altre gran depenent de l’energia russa. Seria com disparar-se al peu i representaria que les sancions podrien tenir conseqüències tant o més greus per als sancionadors com per al sancionat règim de Moscou. Sembla increïble, però és el que està sobre la taula amb el vistiplau de la CE que té en la seva presidenta, Ursula von der Leyen, una aliada notable. La reducció del gas significa automàticament la multiplicació de la dependència dels EUA que controlarien el doble, no ja només a través de la NATO, que s’ha vist enfortida pel temor a Rússia, sinó també pel proveïment de l’energia.
L’interrogant, que no afirmació, sobre Butxa, no és per fer bons als russos, sinó per veure que d’una vegada per totes intentem pensar pel nostre propi compte.
Loading ...
