Les imatges han colpejat la consciència europea. Cossos al mig del carrer amb les mans lligades a l’esquena, fosses comuns, persones i infants que semblen cremats. Tot això ha estat un testimoni visual terrible i ha donat peu a una acusació unànime en els mitjans de comunicació europeus i nord-americans de genocidi, el relat que la petita ciutat de Butxa, als suburbis de Kíev, i després que les tropes russes es retiressin complint amb els acords assolits a les converses a Turquia. En aquest escenari apareixen totes aquestes víctimes civils. Les imatges també van acompanyades de la presència de l’omnipresent president Zelenski que apareix contemplant les víctimes escampades pels carrers.
Com no hi ha altres informacions, apart de les de les fonts ucraïneses i occidentals, només aquesta versió és la que aflora, però les imatges no són suficients per determinar que allà s’hagi produït realment un genocidi per part de les tropes russes.
Les fosses amb cadàvers, que han estat presentades com un dels exemples, no diuen res de la causa que les ha determinat. A moltes altres ciutats ucraïneses que s’han trobat en primera línia del front, els mateixos ucraïnesos han hagut d’enterrar els seus morts en tombes i fosses comuns improvisades allà on podien. Eren morts per acció de la guerra, de bombardejos, d’atacs i contraatacs, però d’una acció deliberada sobre víctimes civils que no intervenien en el conflicte.
Darrere d’aquesta tràgica qüestió brolla amb força un factor que des de l’inici hauria de preocupar a les nostres democràcies. La uniformitat i homogeneïtat de totes les informacions que ens estan trametent sobre aquesta guerra i que tenen només com a únic relat el que reprodueixen el govern ucraïnès i els EUA. Aquesta unanimitat es veu accentuada pel fet que molt aviat es va produir una decisió històrica en les democràcies occidentals: clausurar les emissions de la ràdio i la televisió russes, un país en el qual no hi ha un conflicte bèl·lic directe. L’argumentació que emetien “propaganda” no hauria d’impedir el dret a la llibertat d’informació, que és consubstancial a les nostres democràcies.
Si per defensar l’estat de dret es retallen els drets, la contradicció és flagrant. I cal advertir que no és la primera vegada que passa. Només cal recordar el que va passar amb la pandèmia i com de manera rotundament anticonstitucional els governs, i de forma destacada i descarada el govern Sánchez, van limitar drets fonamentals dels ciutadans davant una manca de reacció quasi total per part de la societat.
Ara, amb un altre motiu, també tràgic, està succeint una cosa semblant i les persones que volen entreveure altres punts de vista han de fugir de les televisions, les ràdios i dels grans mitjans escrits i acudir a les xarxes socials, amb tot el que de confús tenen aquestes.
Amb la guerra d’Ucraïna, els grans mitjans de comunicació estan perdent l’ocasió de demostrar la seva capacitat de servei, oferint més perspectives que no les del relat oficial de l’eix Washington-Kíev.
Segueix a: https://conversesacatalunya.cat/lescandol-del-genocidi-de-butxa-que-hi-ha-de-veritat-ii/
