És descoratjador que, malgrat l’abundància de periodistes destacats a Ucraïna pels nostres mitjans de comunicació i l’allau de pàgines sobre la guerra, ens informin tan malament de la situació real del conflicte, prescindint de totes les fonts militars que aporten dades en aquest sentit, al marge del sempre més difícil reconeixement sobre el terreny.
Aquest dijous mateix, el dia 35 de la invasió, els titulars i continguts es dediquen a explicar que l’última posició formulada pel Kremlin sobre que es retirarien de Kíev i que centrarien les seves forces en el Donetsk no s’està complint perquè continuen els bombardejo a la ciutat. Potser es pensaven que l’exèrcit rus es posaria la manta al coll i començaria a fer carretera i manta sense més.
El que està passant és molt clar: s’estan retirant les unitats que estaven en el front de Kíev, que progressivament l’abandonen en direcció Bielorússia. Aquell país veí és el destí de les forces més desgastades, mentre que altres passen a reforçar la zona est, que és on concentraran l’acció en els pròxims dies. Alhora, fan un important desplegament de bombardeig aeri i d’artilleria per evitar que aquesta retirada tingui com a conseqüència una expansió de les posicions ucraïneses. Per tant, en contra del que diuen els mitjans, el bombardeig és resultat de la retirada de les forces i no de la seva negativa. Alhora, i amb una xifra menor, s’estan portant unitats de refresc al front de Kíev i aquest fet no desmenteix la idea que ja no és un objectiu, sinó que obeeix a l’estratègia de continuar fixant una gran part de l’exèrcit ucraïnès en la defensa de la capital, ja que si aquesta quedés deslliurada de tot risc aquestes unitats podrien passar a configurar una ofensiva cap a l’est del país.
La intenció russa és molt clara, volen controlar no només el Donbass sinó també la franja de territori que hi ha entre el colze del riu Dnièper i el Donbass.
Alhora, és fonamental la unió de Crimea en aquell territori, cosa que ja està pràcticament resolta, si bé la gran resistència ucraïnesa de Mariúpol, ocupada en bona part, però no plenament conquerida pels russos, encara significa algun obstacle. Però, és qüestió de temps que la ciutat encerclada i sense recursos caigui plenament en poder rus. Més que l’efecte estratègic, tindria un impacte emocional sobre la resistència ucraïnesa. Quan es consumeixi aquest fet, l’exèrcit invasor podrà alliberar una part significativa de les seves forces per controlar millor el conjunt del territori.
En els dos mapes adjunts es veu clarament la situació de les forces russes i dels seus moviments.
El riu Dnièper és una barrera molt important de cara al futur perquè l’exèrcit ucraïnès no té recursos per creuar el riu i sobretot no en té sense cobertura aèria. En aquest sentit, sembla que s’han observat moviments per dinamitar el pont Antonovski, que és vital per a la comunicació entre les dues riberes en aquesta zona estratègica. Rússia continuarà atacant fins a tenir configurat el que ha de ser el seu territori de control, i per aquest objectiu li falta poc i la finalització real del combat es durà a terme en la mesura que el govern ucraïnès accepti aquesta nova realitat.
El que està per veure és que aquesta situació no generi, al mateix temps, un nou front d’inestabilitat. Si rememorem en l’ocupació i posterior sessió de la Carèlia finesa, hi hauria motius per esperar que aquesta inestabilitat no es donés, però això dependrà en gran manera que el règim ucraïnès orienti el seu futur a partir de les doloroses conseqüències d’aquesta guerra, o per al contrari mantingui una reivindicació viva sobre els territoris que hauran estat ocupats.
