No estem massa segurs que la ciutadania sigui conscient de les conseqüències de la guerra d’Ucraïna i, encara menys, de les sancions imposades a Rússia. Els governs, i d’una manera molt especial l’espanyol, han evitat tota informació sobre les conseqüències previsibles del conflicte bèl•lic i de les decisions que prenien per castigar la potència invasora. Però, la veritat és que tindrem moltes complicacions i que en el millor dels casos en sortirem d’aquesta més pobres… en el millor dels casos.
Un exemple clar de com aquell succés desencadena un efecte multiplicador el trobem en la producció d’aliments. En aquests moments els mercats internacionals assenyalen ja una important pujada de preus en matèries primeres alimentàries. És una imatge anticipada del que vindrà perquè les conseqüències de la guerra i les sancions en aquest àmbit encara no s’han produït.
Tindran lloc, com és lògic, en la afectació a la pròxima collita, passat l’estiu. Ara les alces que s’estan registrant no són res més que moviments especulatius que es fan en previsió que els preus en el futur es dispararan i això és conseqüències que Rússia i Ucraïna són vitals en quatres productes bàsics: el blat, l’oli de gira-sol, el blat de moro i l’ordi.
En el cas del blat, l’impacte serà molt important a l’Àfrica i sobretot a determinats països. En concret la franja mediterrània que configuren Tunísia, Líbia, Egipte i Israel, que tenen dependències la majoria d’ells que se situen entre el 40 i el 65% en el cas de Líbia. Un altre grup de països molt afectats són els de la franja del Sahel i concretament en la zona inestable en la qual opera la Lliga Islàmica. Mali, segurament el més afectat per el factor terrorista, depèn del gra rus en un 34%, Mauritània en un 38%, Burkina Faso menys, en un 30%, però és que Guinea necessita la producció eslava en un 50% i el Senegal en un 54%. Altres països afectats seran la República Democràtica del Congo en un 46%, Uganda que depenen un 99% i Kènia en un 40%.
Aquesta mancança provocarà situacions alimentàries difícils, alterarà l’equilibri social i pot induir a generar fluxos immigratoris. El problema del blat va, però, més enllà perquè afecta Turquia qui hen depèn un 40%, Indonèsia, el país islàmic més gran del món en un 40% i Bangladesh que se situa al mateix nivell. Aquesta dependència ha crescut en el temps perquè el 2010 els països que depenien molt del blat rus i ucraïnès eren molt pocs. El cas d’Uganda és el més paradigmàtic, però amb xifres molt més baixes que les actuals.
L’altre gran producte és l’oli de gira-sol. Algèria en depèn en un 86%, Marroc en un 52%, Egipte en un 74%, Etiòpia d’una forma absoluta, igual que Ghana, també Iran, Líbia en un 84% i la Xina en un 86%. Països extraordinàriament poblats depenen de l’oli de gira-sol produït a les fèrtils terres ucraïneses que no arribarà l’any que ve. Per tant, en aquest mercat es produirà un augment de preus encara més gran que en el dels cereals i provocarà desplaçaments d’oferta i de demanda molt importants. Espanya no escaparà a aquesta situació, perquè més de la meitat de les seves necessitats són cobertes per l’oli de gira-sol ucraïnès. I encara és més important la dependència italiana amb un 67%, o la dels Països Baixos que és total i absoluta, com ho és la d’Aràbia Saudita o Iran. La dependència s’estén fins a Veneçuela a l’Amèrica del Sud, que depèn en un 40%. Tindrem aquí un impacte notable.
Pel que fa al blat de moro, els països més afectats són Líbia a Àfrica i Mauritana. També Turquia i en el cas d’Europa, un cop més, els Països Baixos, Finlàndia, Dinamarca, el Regne Unit i en una mesura molt menor Espanya amb un 22%.
Finalment, l’impacte de l’ordi és molt més limitat i afecta els països de la franja mediterrània d’Àfrica, Algèria, Egipte, però sobretot a Líbia.
D’aquesta anàlisi podem determinar que a escala continental el territori més afectat serà Àfrica i d’una manera extraordinàriament aguda perquè incideix en l’escassetat en més d’una producció en la inestable Líbia que sens dubte requerirà l’auxili internacional; i del país més potent d’Àfrica, Egipte, que pot veure com aquest factor genera una crisi social important.
Estan per veure les conseqüències i les interrelacions de totes aquestes carències a escala global i com ens afecten a nosaltres. En tot cas, el que sí que és evident és que tindran un efecte directe sobre la nostra inflació i constituiran un factor afegit del fre al sector ramader perquè una part dels pinsos es produeixen amb productes amb aquest origen. En definitiva, disposar de productes bàsics serà més car.