D’acord, no sembla massa apropiat referir-se com a “guerra” al conflicte permanent entre ERC i JxCat quan n’hi ha una de veritat en marxa, però l’excés del qualificatiu ve compensat per la necessitat de dir prou a la contínua picabaralla dels qui ens governen i desvien d’aquesta manera la que hauria de ser la seva principal tasca i responsabilitat: fer funcionar bé els serveis i els recursos de la Generalitat. Les seves “guerres” són un escàndol que ens costen molt cars.
El govern independentista no ha excel•lit mai en la gestió de govern. Menys encara, ni tan sols l’aprova segons les enquestes del CEO. En aquest magre balanç, les conselleries d’ERC destaquen especialment per la seva mala gestió. Ja ens hem oblidat de la dissortada experiència d’Alba Vergés al davant del departament de Salut en plena pandèmia? Ja no recordem l’escàndol de qui va ser el conseller de Treball, Afers Socials i Família també durant la pandèmia, Chakir El Homrani, a qui li van treure de les mans la competència en les residències pels tràgics resultats que es van assolir? Per cert, encara és hora que s’hagi de cercar la responsabilitat de tantes persones mortes.
Ara qui s’endú el trofeu és el conseller d’educació Josep González i Cambray que ha aconseguit que tots els sindicats es posessin d’acord per fer vaga els dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març. Es pot estar d’acord o disconformes amb els motius de la vaga que, malgrat els guarniments es resumeixen en un punt: tenir menys dies de vacances perquè el calendari escolar es normalitzarà en relació amb tot l’estat i en lloc de començar passat el dia 11 de setembre les classes s’iniciaran el dia 5. Però, no importa tant la conformitat o disconformitat amb el fet, sinó la tensió que viu el departament amb el món educatiu i que assenyala que alguna cosa greu està fallant en l’administració educativa.
El candidat in pectore per part d’ERC a l’alcaldia de Santa Coloma ha actuat deliberadament per provocar i muntar una escandalera amb els seus socis de govern
És en aquest context que cal situar les provocadores declaracions de Rufián a Madrid, donant per sentat que la gent de JxCat havia mantingut contactes amb Rússia. És evident que en aquest moment aquesta acusació, sense aportar més dades de les que ja existeixen, és malèvola perquè tot el que sigui associar algú amb Putin equival a beure oli de ricí. El candidat in pectore per part d’ERC a l’alcaldia de Santa Coloma ha actuat deliberadament per provocar i muntar una escandalera amb els seus socis de govern i d’aquesta manera desviar l’atenció del conflicte educatiu. Perquè és del tot evident que les declaracions del portaveu dels republicans a Madrid no han estat fruit de l’espontaneïtat, sinó en línia al que li demana la direcció política dels republicans. Aquesta és la causa de que, malgrat la protesta i exigència de reivindicació dels postconvergents, ERC hagi fet orelles sordes.
Aquesta forma de procedir, que es repeteix una vegada i una altra, de salvar la mala gestió a còpia de generar polèmiques partidistes és incompatible amb governar Catalunya. És clar que mentre que els votants d’uns i altres mantinguin inalterable el seu sufragi, això no té solució. Tot el país és captiu d’uns grups que situen per sobre de qualsevol bé comú les seves dèries partidistes.
Perquè la veritat és que hi ha un veritable segrest partidista dels llocs de treball i dels ingressos que genera estar al govern, perquè és evident que aquestes dues característiques són les que realment permeten mantenir un govern compost per dues parts tan antagòniques.
Hi ha un veritable segrest partidista dels llocs de treball i dels ingressos que genera estar al govern Share on X
Loading ...
