Les accions que està emprenent els EUA no són les que convenen a Europa, perquè empeny a intensificar una guerra i unes conseqüències econòmiques, que als EUA li queden lluny si no és que en determinats aspectes com el de l’energia l’afavoreix.
A força de pressionar Polònia al final ha aconseguit que aquest país li cedeixi la força aèria que Polònia encara conserva dels temps de l’URSS, els Mig 29 a canvi d’avions més moderns. Aquests aparells sobrevolarien Alemanya, passarien a titularitat americana i d’allí serien enviats a Ucraïna perquè els pilots d’aquest país els poguessin utilitzar.
És una operació molt perillosa des del punt de vista que pot ser considerada per part de Rússia com una agressió externa. D’altra banda, els experts consideren que malgrat que els pilots ucraïnesos estan familiaritzats amb aquests aparells d’origen rus, la seva capacitat per suportar els míssils antiaeris russos és molt limitada.
En realitat, tots els moviments dels EUA porten a una mateixa conclusió: la voluntat de convertir Ucraïna en una mena d’Afganistan per a Rússia, és a dir, una guerra sense sortida fàcil que desgasti Moscou a expenses de les víctimes i la destrucció del país ucraïnès. Serien els nous mujahidins. No és el que interessa a Europa, res més lluny del que pot anar-nos bé que tenir el nostre particular Afganistan.
L’altra via de pressió americana és a través de l’energia. Cal recordar que els EUA des de fa anys es va convertir en exportador net de petroli i gas i es pot permetre polítiques en aquest sentit, que Europa no pot. De moment la primera mesura ha tingut com a conseqüència disparar el preu del petroli, fins a uns increïbles 133 dòlars el barril. N’hi ha hagut prou amb anunciar que ni Washington ni Londres importaran petroli rus, i demana a Europa que faci el mateix.
Naturalment, el joc americà és molt clar, els EUA només importen 3,7 milions de tones a Rússia i prescindir d’aquesta xifra no significa absolutament res. Però Europa, a més del gas absolutament vital, és el principal comprador del petroli rus amb 138,2 milions de tones. No pot prescindir d’aquesta font que representa quasi el 30% de tots els recursos petrolífers de la Unió. Però, l’anunci de Biden ha servit per disparar els preus. Els resultats l’observen les nostres butxaques, quan veiem que hem de pagar la gasolina i el gasoil a prop de 2 euros el litre i encara pot pujar.
Aquest fet és evident que complica cada vegada més el procés inflacionari, alhora que alenteix l’economia. De fet, ja són pocs els que no donen com a segur que Europa (no els EUA) entrarà enguany en un període d’inflació. Per si no n’hi hagués prou, les restriccions econòmiques sobre Rússia ja estan produint els seus efectes provocant que el risc d’impagament d’aquell país es doni per descomptat. Si això succeeix Europa registrarà un nou impacte negatiu que empitjorarà el ja per si negatiu panorama, donat que aquells impagaments castigaran de manera greu els bancs d’Àustria, Itàlia i França, que estan molt exposats a aquest mercat. Si això es produeix, és evident que hi haurà una reacció en cadena en l’àmbit bancari europeu, en una situació en la qual el Banc Central ja té un marge de maniobra pràcticament nul per actuar.
Loading ...
