El Congrés dels Diputats va viure ahir una altra sessió esperpèntica que posa en relleu el grau de degradació de la democràcia espanyola. Els parlaments tenen sentit en la mesura que compleixen amb la seva funció de representar l’opinió dels ciutadans amb transparència i claredat, controlar l’acció de l’executiu i vetllar perquè els acords es produeixin de manera inequívocament clara; que no sigui donar gat per llebre, per entendre’ns.
Ahir el govern tenia per obligació la necessitat d’aprovar un decret llei per continuar mantenint vigent l’absurda mesura de portar obligatòriament mascaretes al carrer, encara que no hi hagi cap aglomeració de persones. És l’única mesura de caràcter estatal que ha adoptat el govern espanyol en aquesta sisena onada. La resta ho ha deixat en mans de les comunitats autònomes. El perquè ha escollit una mesura de profilaxis sanitària tan inútil, les mascaretes al carrer, és un enigma. Hi ha un consens generalitzat a l’OMS, la comunitat mèdica i científica, de què és perfectament inútil. Però Sánchez, que basa la seva política en no rectificar mai, ha volgut tornar a mantenir en vigor aquesta estranya mesura.
Com la correlació de forces al Parlament estava clarament en contra, ha dut a terme una pràctica que és una burla per a la democràcia i una falta de respecte als ciutadans, que en massa ocasions oblidem que som els que estem representats allí, encara que sovint aquesta representació brilli per la seva absència.
La decisió d’aprovar en una mateixa votació el decret que prorrogava l’ús de la mascareta a l’espai públic i la paga addicional que normalment es concedeix als jubilats, ha aconseguit que realment s’aprovés la mesura perquè molt pocs partits han estat disposats a córrer el risc de votar contra la mascareta, perquè després els hi retreguin que han votat contra donar més diners als jubilats. Així funciona la democràcia al nostre país.
Un funcionament molt trist del qual dissortadament Catalunya, en la figura del seu Parlament, no se n’escapa, perquè continua el suma i segueix de despropòsits. Primer va ser la qüestió dels funcionaris prejubilats que cobraven molt per no treballar, després les dietes pels viatges que no fan, i si a això se li suma els elevadíssims nivells de retribució a funcionaris i diputats i se li afegeix l’escàndol que es va produir la setmana passada quan l’objecte d’un ple va ser un acte de desgreuge a les bruixes del segle XVI i l’acord que els ajuntaments posessin als carrers els seus noms, ara se li afegeix una nova decisió arbitrària, com és que la presidenta ha suspès durant uns dies tota l’activitat parlamentària a fi d’impedir o retardar el compliment de l’acord de la junta electoral que inhabilitava per desobediència a un diputat de la CUP.
A veure si ens assabentem d’una vegada que el Parlament no és propietat de ningú, ni del govern ni de cap majoria parlamentària. El Parlament es deu en el seu funcionament a les normes internes que han de salvaguardar el seu funcionament, regular al servei dels interessos i les necessitats del poble de Catalunya que és a qui representa. Ni la presidenta, ni la mesa són ningú per suspendre, per raons polítiques de partit, el normal desenvolupament de l’activitat parlamentària. Quan això es fa en algun indret del món, que acostuma a ser en algun país d’Amèrica Llatina o a l’Àfrica, el succés de la suspensió parlamentària té un nom molt lleig que no lliga gens amb un sistema democràtic.
Quants esglaons més hem de baixar per constatar que el funcionament de la nostra democràcia a Catalunya i a les institucions espanyoles no és que sigui cada cop més ineficient, cosa evident de fa temps, sinó que a més és fraudulenta perquè es converteixen aquestes institucions, que ens representen a tots, en joguines en mans de la majoria de torn, que l’utilitza de la manera que millor els hi convé sense cap mena de respecte els drets dels ciutadans a estar ben representats.
Loading ...
