El Parlament de Catalunya no surt del pou del descrèdit. Ja vam apuntar la informació sobre l’afer del plenari dedicat a les bruixes. Però a diferència d’altres qüestions, l’escàndol per aquest fet no ha amainat, sinó que continua viu. És lògic. Molta gent no entén que havent-hi tants problemes com té el país, les persones, es dediquin plenaris a rescatar el bon nom de les bruixes, de manera que hem passat del negre al blanc.
I si en altres períodes les bruixes eren mal vistes, ara el Parlament de Catalunya les ha convertit en heroïnes del país, fins a l’extrem de reclamar que els carrers portin els seus noms. En concret, com si fos un catàleg de moda, hi ha disponible un índex amb 300 noms de dones acusades de bruixes per rebatejar les vies de Catalunya.
És extraordinari l’esforç i l’ocupació dels nostres diputats en accions perfectament inútils que porten a reinventar la nostra història perquè volen reescriure-la. És evident que es van cometre moltes bestieses fa centenars d’anys amb moltes d’aquestes dones, però també és cert que una part important d’elles formaven part d’una cultura fosca i supersticiosa que calia superar. Fixeu-vos en el detall que en els segles amb més persecució de bruixes no corresponen a l’Edat Mitjana, sinó que sobretot són del període ja modern que arrenca al segle XV i que s’estén fins al XVII.
També és un fet que la majoria d’aquestes persecucions van ser dutes per la gent del poble. En total es considera que al llarg de 300 anys van ser acusades de bruixeria 800 dones i no totes elles van ser condemnades ni molt menys. Cap persecució és justificable, però és evident que tampoc ha constituït un fet que representés una devastació extraordinària, com ara el Parlament ha volgut presentar.
Les reaccions en contra han portat a fer que La Vanguardia hi dediqués un dels seus comentaris editorials assenyalant que era ben discutible que “un debat d’aquestes característiques arribi al ple del Parlament. No és aquesta sens dubte una preocupació de la ciutadania en un context en el qual encara la pandèmia té un fort impacte social econòmic”. Assenyala que la cambra tenia altres opcions per tractar el tema, com eren les comissions, i nosaltres afegim si calia tractar-ho.
És terrible veure com el Parlament de Catalunya es dedica a rescatar les acusacions sobre 800 dones de les quals unes 300 devien estar mortes al llarg dels segles XV, XVI i XVII, i que al mateix temps continua ignorant procedir d’una manera semblant amb els centenars de joves treballadors i estudiants assassinats per la seva condició de catòlics pertanyents a la Federació de Joves Cristians de Catalunya durant la Guerra Civil.
És evident que a Catalunya hi ha desplegada una forta guerra cultural que vol reescriure el passat i que dicta censura i reprimeix en funció de si és políticament correcte o no el present. I aquesta guerra cultural que va creixent, introdueix un nou element de conflictivitat i divisió, que s’afegeix als que el nostre país ve patint des de fa anys amb el procés i les seves derivades.
Mentrestant les grans qüestions que devien ser objecte d’atenció i debat, romanen al marge de l’agenda política i de l’atenció dels nostres governants i dels partits polítics.
Loading ...
