Està fora de tot debat que la llengua pròpia de Catalunya és el català, que per la seva àrea lingüística reduïda al costat d’una de les llengües més importants del món, el castellà, necessita una protecció especial per garantir la seva continuïtat.
Aquesta és una afirmació inqüestionable a no ser que es vulgui aplicar a les llengües el mateix criteri de la lluita per la supervivència de les espècies i que hi hagi gent que pensi que només han de sobreviure les més fortes. Òbviament, no és el cas, i d’aquí les polítiques que primen favorablement el català. És una opció que no queda tan lluny de les discriminacions positives, en molts aspectes més accentuades encara, que operen per exemple sobre les dones i l’aplicació de la paritat obligatòria en molts àmbits, en alguns tan determinants com el de les llistes electorals.
Però, alhora les afirmacions anteriors s’han de fer compatibles amb la realitat, i la realitat respon a la pregunta del títol: quina és la llengua dels catalans? L’última enquesta del CEO ens aporta informació en aquest sentit. El 41,5% tenen com a llengua pròpia el català, el 41,9% el castellà i el 14,5% són bilingües perfectes. S’afirmen indistintament en les dues llengües.
A la pregunta de quina llengua va parlar vostè primer a casa quan era petit, un 34,5% respon que el català, el 56,6% el castellà i el 4,3% ambdues.
La comparació entre els dos grups de xifres ens assenyalen que el català ha prosperat com a llengua d’ús habitual, com a llengua pròpia, perquè ara hi ha més persones que assumeixen aquesta consideració que castellanoparlants d’origen. De fet, el català en relació amb la llengua que parlava de petit ha crescut 7 punts i encara ho ha fet més el bilingüisme perfecte, 10 punts, mentre que el castellà s’ha reduït en 15 punts. És el fruit sens dubte del català com a llengua vehicular a l’escola i possiblement també d’altres qüestions menors.
D’acord amb les xifres de l’enquesta es pot dir que hi ha ara una correlació pràcticament exacta entre el percentatge de persones que tenen el pare i la mare nascuts a Catalunya (41,7%) i aquelles que parlen català (41,5%, 42,8%). També és un fet que d’aquestes dades es dedueixen dues coses. Amb una mirada amb les llums llargues podem constatar una millora de l’ús del català com a llengua habitual, però si de l’enquesta posem el focus a les respostes sobre l’ús del català a l’escola, podrem constatar que en els últims anys hi ha un clar retrocés, en el sentit que disminueixen les classes que es desenvolupen íntegrament en la llengua pròpia de Catalunya.
A aquest fet no seria aliè un altre fenomen diferent i també perceptible, que és la pèrdua de la condició del català de llengua de promoció social.
Loading ...
