Què passarà quan esclati la bombolla financera del “Web 3.0”?

No totes les bombolles financeres són iguals. Segons Rana Foroohar, columnista del Financial Times, cal distingir entre les allaus especulatives amb efectes productius i aquelles que no en tenen.

Les primeres, a pesar del mal que causen, són alhora creadores de riquesa i portadores de canvis crucials. N’és un exemple la bombolla de la borsa dels anys 20 del segle passat: provocà la Gran Recessió, de funestes conseqüències, però també contribuí decisivament a la difusió d’innovacions com l’automòbil, la ràdio o l’aviació.

Les segones, que són majoria, no tenen aquesta vessant virtuosa, però sí que mantenen els vicis de les primeres. L’exemple més clar i recent és la bombolla immobiliària del 2008.

L’actual passió per les criptomonedes i la fascinació pel “metavers” de Facebook, un fenomen conegut com “Web3” o “Web 3.0”, entra dins la categoria de les bombolles productives o de les improductives?

La qüestió en el context econòmic actual és, doncs, la següent: l’actual passió per les criptomonedes i la fascinació pel “metavers” de Facebook, un fenomen conegut com “Web3” o “Web 3.0”, entra dins la categoria de les bombolles productives o de les improductives?

La pregunta és encara més important ara que els bancs centrals semblen haver decretat la fi dels diners fàcils per intentar posar fi a l’onada inflacionària.

Foroohar cerca elements de resposta en una de les darreres bombolles que demostraren ser productives: la coneguda com bombolla del dotcom entre 1998 i 2001, quan tot el que acabava amb “.com” pujava com l’escuma.

Llavors, moltes empreses que avui anomenaríem “unicorns” desaparegueren per sempre. D’altres de més serioses, com Microsoft, Oracle, Amazon o Apple patiren gravíssimes pèrdues, però es recuperaren per esdevenir els actors dominants del Web 2.0 pocs anys després.

Però hi hagué un altre gran vencedor de la crisi del dotcom, molt menys conegut: el sector de la banda ampla i fibra òptica. Les companyies de telecomunicacions instal·laren milers i milers de kilòmetres de cables arreu del món, generant a començaments del segle XXI una tremenda sobre-capacitat.

El temps els donà la raó: la infraestructura que teixiren permeté el desenvolupament del Web 2.0, l’auge de les xarxes socials i de les compres en línia en que avui vivim immersos.

La columnista del Financial Times pren aquest cas per estudiar el que podria passar d’aquí a poc en el sector que domina els mercats financers actuals.

Foroohar pensa que els grans vencedors de l’actual boom tecnològic no seran els que anuncien a cop de tambor el metavers, sinó els que estan teixint la infraestructura que farà possible la propera gran revolució tecnològica.

Dit d’altra forma, més que no pas “apps”, software o programaris, el que realment importa és el hardware, la màquina, el bé tangible que hi ha darrera.

Dins d’aquest àmbit, ningú està treballant amb més intensitat i aconseguint major impacte que Elon Musk. Musk va a contracorrent en el sentit que és un industrial clàssic: projecta i produeix coses, béns tangibles.

No només això, sinó que allò que fabrica és veritablement innovador: des dels cotxes elèctrics de Tesla fins als coets reutilitzables, passant per la xarxa de comunicacions per satèl·lit Starlink.

A més, el que Musk fa, ho fa bé: la producció de Tesla s’incrementà un 87% el 2021 enmig d’una crisi de subministraments global, i Starlink ja està oferint internet ultra-ràpid a clients d’àrees rurals als Estats Units.

Per sort, Musk no és l’únic gran industrial invertint decisivament en noves tecnologies tangibles i veritablement útils

Per sort, Musk no és l’únic gran industrial invertint decisivament en noves tecnologies tangibles i veritablement útils: hi ha una munió d’empreses dedicades a la generació i emmagatzematge d’energia verda, l’automoció de processos productius o logístics a través de xarxes 5G i a aplicacions industrials de la intel·ligència artificial que marcaran la diferència i lideraran el creixement real i no especulatiu.

L’altra cara de la moneda (o de la bombolla) són les quantitats ingents de capital financer que es bolquen a l’especulació en criptomonedes sense garantia pública ni utilitat pràctica més enllà del blanqueig de diners reals.

Quan la bombolla del Web 3.0 esclatarà, la diferència entre especuladors del “metavers” i els autèntics líders industrials es veurà segurament molt clara. Els primers deixaran en evidència que són improductius, mentre que els segons lideraran l’economia.

 Loading ...