Un informe d’Our World in Data permet contrastar aquesta pregunta sobre si el nostre país, en aquest cas Espanya, treballa molt o treballa poc i si treballa bé. Des del punt de vista del nombre d’hores treballades, Espanya se situa a escala global a la banda mitjana baixa. Estem en les 1.686 hores/anys, quan la majoria de països estan per sobre. Les excepcions més importants, però, es troben a Europa, però per situar dos casos clàssics pel seu dinamisme econòmic cal dir que als EUA es treballen 1.757 hores i al Japó, que es treballa més que a Espanya, se situen en les 1.738. Israel, un país dotat de gran dinàmica innovadora, treballa 1.921 hores/any i Corea del Sud a prop de les 2.063.
A escala europea, el país que treballa menys hores és Alemanya, només 1.354 hores/any, França 1.514, el Regne Unit 1.670, lleugerament per sota d’Espanya. Itàlia treballa més que Espanya, 1.723 hores/any.
Si relacionem aquesta quantitat d’hores treballades amb el PIB que s’obté, queda clar que hi ha una notable variabilitat.
Irlanda és el primer país en PIB per habitant i treballen a un nivell semblant al dels EUA, que ocupa la tercera posició després de Suïssa. Mentre que Espanya queda endarrerida en relació amb països que treballen molt menys que nosaltres, començant per Itàlia i ja no diguem França, Alemanya i Països Baixos. Per tant, no podríem dir que Espanya realitza un esforç extraordinari pel que fa a l’activitat de la seva vida laboral, com es pot observar a la gràfica.
Una segona visió interessant és que Espanya ha registrat una reducció continuada de les hores de treball alhora que millorava el PIB per càpita generat per cadascuna d’aquestes hores, passant de 2.209 hores i un PIB de 3.432 el 1950, el 2017 amb 1.686 hores treballades per generar un PIB de 35.696 euros. La gran reducció en el nombre d’hores amb un salt molt important, es produeix entre el 1974 i el 1984. I des d’aquesta data la reducció ha sigut realment molt petita.
La clau de volta de tot plegat, és a dir, del valor de la producció assolida i de la possibilitat de treballar menys o més hores, radica en un punt que és el de la productivitat. L’anàlisi d’Our World in Data mostra clarament com les hores de treball tendeixen a disminuir a mesura que els països es fan més rics, si bé aquí els paràmetres europeus i asiàtics són sensiblement diferents. Les persones poden treballar menys en la mesura que les economies es fan més productives. Per exemple, Alemanya i Suïssa tenen una productivitat molt alta, de quasi 70 euros per hora treballada. Naturalment, això té excepcions i els EUA n’és una de ben clara, però com a regla general la citada és la que cal prendre en consideració.
La productivitat espanyola per hora treballada és evidentment inferior a l’alemanya, a la dels EUA i a la belga. Supera al Regne Unit, però encara es manté per sota de la italiana, que seria el nostre punt de referència més pròxim. El nucli del vincle entre productivitat, ingressos i hores de treball és la innovació tecnològica i aquest eix és sobre el qual haurien de girar totes les polítiques públiques. Bé per treballar menys hores o sobretot per aconseguir nivells salarials més alts. Aquest problema no l’acabarà de resoldre la nova reforma laboral i necessita una política específica que a hores d’ara no existeix.
Aquest problema no l'acabarà de resoldre la nova reforma laboral i necessita una política específica que a hores d'ara no existeix Share on X
Loading ...
