Publicat a La Vanguardia el 3-1-2021
El conflicte del català i el castellà a l’escola pública és una demostració de com els partits polítics es dediquen a provocar enfrontaments, si creuen que redunden en el seu benefici electoral, en lloc de complir amb la seva missió de resoldre’ls. Es barallen per un problema inexistent, perquè la sentència que garanteix al castellà un 25% del temps lectiu no constitueix cap retrocés per al català, ja que l’ús del castellà a l’aula és superior a aquella obligació en entorns socials on és majoritari, com a l’àrea metropolitana de Barcelona. Succeeix l’oposat als territoris menys poblats on l’hegemonia correspon al català. Aquesta situació és antipedagògica perquè dificulta un bon domini de les dues llengües. Per això seria un èxit assegurar el 75% de classes integrals en català a les àrees d’hegemonia lingüística castellana, i garantir al castellà un 25% del temps a les catalanes, perquè l’evidència de les dades de la mateixa Generalitat assenyala que estem lluny d’aquesta situació.
El 2021 els alumnes s’adreçaven sempre en català al professor només en un 39,4% dels casos. Per la seva part, el professor ho feia en el 46,8%. Quinze anys enrere, els alumnes per dirigir-se al professor l’utilitzaven un 56% de vegades, i aquest l’utilitzava un 63,7% per comunicar-s’hi. D’aquestes xifres es dedueixen tres evidències: 1) S’ha produït un retrocés notable del català, sense necessitat d’intervencions judicials. 2) Les classes integrals en aquesta llengua, perquè la immersió és això, no arriben al 50%. 3) Quan estàvem millor, tres quinquennis enrere, continuàvem lluny del 75% que es desprèn de l’exigència judicial.
I aquesta realitat assenyala la política a seguir, que no és la del conflicte per la llengua, sinó la de la recuperació del consens: es tracta de disposar dels mitjans adients per obtenir un bon domini i ús de les dues llengües, partint com a base de l’assoliment del 25%-75% a tots els centres. Alhora cal debatre i donar resposta a per què en el nostre temps, i a diferència del passat, el poble de Catalunya té tanta incapacitat per transmetre el llegat heretat, cosa que inclou naturalment la llengua. I atenció, perquè la burocràcia de la Generalitat no resoldrà aquesta deficiència.