El Nadal, que ha vingut precedit del llarg pont de la setmana de la Puríssima, es presenta gris pel que fa a la incidència que pot tenir la Covid-19 en el futur immediat.
Espanya presenta, com a gran carta, l’èxit de la seva campanya de vacunació que ofereix de l’ordre del 80% de la població vacunada amb dues dosis. És segurament el nivell més alt entre els països del món que tenen més de 10 milions d’habitants. Alhora, pràcticament el 100% dels majors de 60 anys han estat també vacunats, qüestió decisiva perquè és en aquest grup on s’originen la majoria dels casos greus.
Aquest aspecte molt favorable té, però, unes contrapartides en negatiu. Ja es coneix que la protecció enfront de la transmissió decau amb el pas del temps tant pel que afecta la variant Delta, com sembla encara més pel que fa a la nova, l’òmicron. En aquest sentit és clau la tercera dosi de reforç que permet recuperar bona part de la protecció enfront de la infecció. Però és aquí on comença a sorgir el problema perquè aquesta tercera dosi avança a Espanya molt lentament. Mentre que el Regne Unit ja s’ha anunciat que es poden vacunar amb ella tots els més grans de 18 anys, aquí encara estan pendents un terç de majors de 70, i està per estrenar el grup següent de 60 a 70 anys. El fet és que els hospitals ja estan enregistrant un clar impacte precisament per a persones que pertanyen a aquest grup i que ja han estat vacunades amb la doble dosi.
La vacunació dels menors de 12 anys significarà aturar un canal de penetració, però això no serà efectiu fins d’aquí a un temps, és a dir, fins que no rebin la segona dosi. Mentre, la pressió hospitalària es pot disparar precisament entre la població de risc. Aquest fet castigaria molt al nostre sistema sanitari, no tant per la intensitat d’aquesta nova onada, sinó pel fet que seria la sisena, quan en molts països d’Europa no han passat de la quarta o la cinquena. L’efecte col·lateral mai definit ni quantificat sobre el tractament d’altres patologies que té aquest fort impacte hospitalari, complica encara més el panorama.
En aquest moment, Espanya és un dels països d’Europa no només amb menors restriccions, sinó amb una gran dispersió dels existents perquè el govern ha dimitit de la seva funció de lluita contra la covid i ho ha deixat en mans de les comunitats autònomes. Ara, davant la sisena onada, es troba a faltar l’eterna carència, que fa més d’un any que s’arrossega, d’una llei específica contra la pandèmia.
L’entrada en joc de l’òmicron a hores d’ara sembla que tindrà efectes sobre una propagació més gran, però també amb una simptomatologia més lleu segons l’OMS que ha anunciat que ja hi ha 63 països afectats i que al Regne Unit es transformarà molt aviat en la variant dominant. La seva característica és que fa baixar l’eficàcia de les vacunes, el que accentua la necessitat de millorar la immunitat amb la tercera dosi.
Davant aquesta situació sembla que seria urgent que el govern accelerés aquesta nova vacunació als majors de 60 anys, per evitar l’impacte hospitalari i que alhora reforcés amb urgència l’atenció primària, que és qui fins ara està suportant la pressió de la crisi.
La negativa a establir restriccions en el període de Nadal farà previsiblement que passades les festes el problema es multipliqui, i ja veurem fins a quin punt aquest fet acaba tenint un impacte sobre la recuperació econòmica. De moment, i en el cas de Catalunya, la pressió hospitalària s’ha disparat, si bé l’Rt, que assenyala la capacitat de contagi, s’ha reduït, passant d’un 34 a un 31. Per tant, malgrat la disminució encara el risc és molt elevat perquè per indicar un procés de control i reducció de la covid s’hauria de situar per sota d’1.