Els dies 25, 26 i 27 de novembre va celebrar-se la Trobada Nacional de la XLIII Setmana Social de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a la facultat de teologia San Isidoro de Sevilla. Així es posava punt final a les trobades diocesanes que s’havien realitzat als bisbats participants en la convocatòria, un total de 12 dels 70 que hi ha a Espanya, produïdes a fi d’extreure conclusions basant-se en un text redactat per la Junta Nacional de les Setmanes Socials i distribuït als bisbats fa uns mesos.
Les Setmanes Socials són una iniciativa de la mateixa CEE que, des de 1906, obre als fidels laics l’oportunitat d’expressar-se i créixer, amb la voluntat de promoure a alt nivell la seva contribució específica en la renovació de la vida eclesial i civil. La convocatòria d’enguany ha estat encapçalada amb el títol La regeneració de la vida pública. Una crida al bé comú i a la participació.
L’Arquebisbat de Barcelona va sumar-se a la convocatòria, reunint sota la direcció del delegat Diocesà de la Pastoral Social i Caritativa, Mn. Joan Costa, un grup de laics provinents del món de la política, l’economia i Càritas, entre els quals tres joves. Un servidor va participar de la deliberació i extracció de conclusions a Barcelona i va ser enviat com a representant de l’Arquebisbat de Barcelona a la Trobada Nacional de Sevilla per fer de portaveu de les conclusions a les quals havíem arribat aquí.
La trobada va posar en relleu la diversitat de sensibilitats i carismes que conviuen dins l’Església catòlica espanyola, pel que fa a les conclusions extretes a partir del text esmentat, el qual feia un repàs general de la situació social actual i una crida perquè l’Església fes ús del diàleg per impulsar un clima d’amistat social a través de la seva participació activa a la vida pública.
Així, d’acord amb l’exposició de les conclusions diocesanes, es van arribar a les següents conclusions generals:
En primer lloc, es va posar en relleu que el paradigma social actual, basat en l’hiperindividualisme, situa els individus en trinxeres ideològiques i identitàries irreconciliables, condemnant la societat a un clima de confrontació contínua. Davant d’aquesta situació de manca de concòrdia, s’aprecia que la presència dels catòlics a la vida política i cultural és avui dia irrellevant. Hi ha una manca absoluta de referents catòlics en la vida pública.
Per tot plegat, es va determinar que ha arribat el moment que els catòlics ens comprometem i responsabilitzem en la superació de l’actual situació de confrontació i aportem el nostre bagatge polític, moral i cultural per enriquir l’esfera pública i regenerar-la des de l’aposta pel bé comú.
En segon lloc, es va fer molt d’èmfasi en la importància de l’ús del diàleg com a eina del camí sinodal de l’Església. Un camí que aquesta es proposa fer durant els pròxims anys per enriquir i enriquir-se de la presència activa dels catòlics a la vida política, econòmica, cívica i social a través d’una veritable espiritualitat de comunió entre nosaltres i amb la societat. En aquest camí sinodal els laics estem cridats a assumir un rol protagonista, com a cara visible de l’Església al món, a través del nostre exemple personal, com a deixebles, i trajectòria pública, com a missioners.
En tercer lloc, es va posar el focus en la participació dels catòlics en la vida pública orientada al bé comú. Els catòlics estem cridats a donar sentit social i cultural a la redempció de Crist a través de la nostra presència missionera i del nostre compromís de transformació evangèlica de la societat i a experimentar l’alegria de comunicar l’Evangeli al món. Per tant, hem de revestir de conseqüències socials i culturals la caritat de l’amor de Déu que regna al món.
Es va destacar que cal que l’esforç en la participació dels catòlics en la vida pública estigui basada en el magisteri de la Doctrina Social de l’Església, amb la mirada posada en l’evangelització de les perifèries socials, amb una atenció especial als pobres, als oblidats, als marginats i als descartats, i de les perifèries morals, amb un focus especial a un món de la política que, en moltes ocasions, ha passat a esdevenir part del problema i no de la solució en una nociva espiral d’indigència moral.
En aquest sentit, va recalcar-se que l’actual desafiament cultural, econòmic i social que pateix la nostra societat ens obliga com a catòlics a fer front a aquesta realitat humana acollint, vivint i comunicant la Bona Nova de Jesucrist. Així, va fer-se ressò de les paraules del Papa Francesc a la seva primera exhortació apostòlica, Evangelii Gaudium, a la qual fa una crida a convertir el poder polític, econòmic i cívic en una autèntica i noble vocació de servei al bé comú. En aquest sentit, es va fer èmfasi en la necessitat que l’Església formi, cuidi i acompanyi els laics amb vocació al servei públic.
Finalment, a tall de conclusió personal, afegiria a tot plegat, des de la humilitat i la fidelitat a l’Església, que com a catòlics ens trobem en una cruïlla de camins: o deixem que la inèrcia ens arrossegui cap a la irrellevància i l’activisme o aprofitem la decadència de l’actual paradigma social, en el qual cada cop més germans es troben amb vides buides i en cerca de sentit vital, per impulsar des de la proactivitat una alternativa cultural i social cristiana a l’actual decadència cultural i social que patim a les societats occidentals.
Aquesta alternativa hauria de partir de l’estela d’esperança, fe i caritat que Crist alimenta en nosaltres, tenint com a fonaments les arrels cristianes de la nostra civilització: el dret a la vida, la família com a institució central, l’ètica del treball i l’esforç orientat al bé, la fraternitat comunitària, a través del servei públic en la política, l’economia, la societat civil i la cura de la creació.
En aquest sentit, resulta imprescindible la crida que el Papa Francesc ens fa a ser deixebles-missioners de Crist, a ser autèntics referents cristians, fent de l’exemple personal a la nostra vida quotidiana, conreant valors i virtuts a la nostra família, professió i amistats, i la nostra acció organitzada com a catòlics en la vida pública, sigui política, econòmica o cívica, a través d’un relat i una agenda conjunta les millors eines encarnar i impulsar com a deixebles-missioners aquesta alternativa cultural i social cristiana.
En definitiva, acabo aquestes línies fent-me ressò de l’Evangeli de Mateu (5,13-16), al qual Jesús proclama als seus seguidors: Vosaltres sou la sal de la terra. (…) Vosaltres sou la llum del món. De la mateixa manera, procureu que la vostra llum brilli davant de la gent, perquè, veient el bé que feu, glorifiquin tots el vostre Pare del cel.
Davant d’aquesta situació de manca de concòrdia, s’aprecia que la presència dels catòlics a la vida política i cultural és avui dia irrellevant. Hi ha una manca absoluta de referents catòlics en la vida pública Share on X
Loading ...
