Espanya no presenta unes bones dades econòmiques i aquest fet constitueix una sorpresa perquè tothom esperava que la represa fos molt més forta, si més no perquè la caiguda al 2020 ha estat tan gran, la de major magnitud d’Europa, que només l’efecte rebot hauria d’haver provocat unes xifres millors de les que s’estan produint.
El creixement d’Espanya per enguany ha quedat al final reduït al 4,1%. Venint d’on veníem és poc, més si es considera que la zona euro creixerà un 5,5%, quasi 1,5 punts de diferència, quan precisament s’havia vaticinat tot el contrari. El consens de tots els panelistes de FUNCAS, que agrupa pràcticament totes les entitats que fan previsions sobre l’evolució del PIB, situen el creixement per l’any que ve en el 5,7%, malgrat la important injecció de fons europeus, malgrat que la previsió anterior era del 6,1%.
Al mateix temps, la inflació està disparada. És la més alta d’Europa, només superada pels tres minúsculs països bàltics. Se situarà en el 5,2%, clarament per sobre d’Alemanya (4,6%), França (3,2%) i Itàlia (3,1%). Aquesta última xifra més la previsió del creixement italià, crida més l’atenció per l’escenari espanyol, perquè el que era habitual era que Itàlia presentés xifres sempre pitjors que les espanyoles. El que això no sigui així comença a donar una pista d’on està el problema.
Alhora, es considera per part d’alguns intèrprets de la conjuntura econòmica que la manca de creixement ha estat provocada perquè el govern no ha gastat prou per ajudar a sortir de la crisi. Aquesta era la tesi, per exemple, que es mantenia a les pàgines de La Vanguardia. Però les dades sobre dèficit i endeutament no van en aquesta direcció. El dèficit espanyol el 2021 se situarà en el 125,3% i haurà crescut quasi 30 punts des del 2019. En termes absoluts és la quarta economia més endeutada d’Europa després de Grècia, que és un cas molt especial després de la seva fallida, Itàlia i Portugal. Però alhora ha sigut un dels països on també l’endeutament ha crescut a més gran ritme, molt més que el francès, l’alemany i que en general el de tota la zona euro. Per tant, no sembla lògic pensar que la despesa ha estat insuficient. Més aviat les enquestes assenyalen un altre problema.
La bossa d’estalvi acumulat per les famílies al llarg del 2020 i que es considera una potent injecció per reanimar l’economia, no s’està fent efectiva en la mesura que es podia esperar. La gent no gasta. Encara continua sota el signe de l’estalvi. Un gruix majoritari de la població té por i desconfia del futur. En altres termes, el govern amb la seva política no inspira la confiança suficient perquè la gent cregui que ja pot normalitzar la seva despesa, i en política, i encara més en economia, la confiança ho és tot. Tindríem, per tant, aquí un problema que podríem anomenar clàssic. Les expectatives de la població sobre el futur a curt termini no són bones. I això malgrat les importants aportacions dels fons europeus que ja han començat a rajar.
Falla la capacitat del govern Sánchez d’inspirar la confiança suficient amb la seva política econòmica perquè els ciutadans puguin creure que les coses aniran força millor en el futur immediat. És clar que les previsions sobre l’atur, que és un dels problemes estructurals de la societat espanyola, no són bones malgrat les xifres d’èxit que s’han apuntat en aquests mesos. La previsió és que es tancarà el 2021 amb un atur del 15,2%, però el pitjor és que la previsió per a l’any que ve és d’arribar al desembre amb el 14,4% d’atur. És evident que amb xifres d’aquesta magnitud el panorama està lluny de quedar clar.
Loading ...
