Ara que CiU no existeix, és fàcil carregar contra els pactes del Majestic que van permetre portar el PP per primera vegada al govern. La realitat és que aquells han estat per a Catalunya els millors acords que s’han fet mai, només cal recordar alguns elements.
Un nou sistema de finançament, que no era prou bo, com tots, però molt millor que el preexistent. La liquidació dels governs civils, que ja ningú recorda que existien i que eren la resta política més important de la desfeta de Catalunya el 1714. El traspàs total de la policia de tràfic, que de la Guàrdia Civil va passar a mans del Mossos d’Esquadra. Aquest era un capítol que l’Estatut d’autonomia no havia contemplat, a diferència del País Basc, i constituïa un important forat en el model policial integral que es volia per a la Generalitat, com així ha acabat sent. També es va pactar la revolucionària liquidació del servei militar obligatori i moltes més qüestions. Hi ha un abans i un després dels pactes del Majestic.
Ara ERC està en una tessitura semblant: si aprova els pressuposts en la seva tramitació definitiva, Sánchez continuarà al govern fins a la nova cita electoral. Si s’hi oposa, aquest govern caurà perquè no pot sumar els vots necessaris amb els altres socis. Per tant, la força d’ERC avui és semblant a la que Pujol tenia quan va posar sobre la taula el pacte del Majestic.
És el moment d’impulsar un Majestic 2 amb un paquet d’acords que canviarien substancialment la negativa inèrcia autonòmica actual. Com a mínim hi ha 5 grans qüestions que haurien d’acordar-se:
- Les característiques del nou finançament econòmic, com va fer Pujol, i els terminis en els quals la llei es duria a terme.
- El traspàs complert de Rodalies Renfe
- Una vella i important reivindicació que els governs indepedentistes semblen haver oblidat, i que consisteix en el compliment immediat de totes les sentències del Tribunal Constitucional que han donat la raó a Catalunya i que els corresponents governs espanyols s’han passat pel forro.
- Una altra vella reivindicació, la limitació al que és la seva naturalesa real de les lleis de bases. Aquestes lleis són utilitzades sistemàticament per l’estat per erosionar les competències autonòmiques.
- I decisiu, acordar la tramitació de les lleis corresponents que, d’acord amb la sentència del TC sobre l’Estatut d’Autonomia, permetria recuperar moltes d’aquelles que el mateix TC va deixar sense efecte, no perquè no pogués arribar a exercir-les la Generalitat, sinó perquè no podien néixer d’una regulació estatutària, sinó que havien de tenir el seu origen en lleis orgàniques de l’estat.
ERC ha de demostrar que no és veritat el que el seu interlocutor de presidència, Félix Bolaños, va predicant: “el procés sobiranista està acabat” (a subratllar que no parla d’independència, tira encara més curt). La millor manera de desmentir aquests fets és amb pactes que realment signifiquin fer-li un pols al govern i no quedar-se en el pur maquillatge.