Cal tenir-ho clar, la força d’ERC en aquest moment no neix de l’impuls independentista, que més aviat s’ha acomodat a la situació, sinó de la necessitat absoluta que té Sánchez d’assegurar aquesta legislatura amb l’esperança de remuntar el vol perquè, mentrestant, les enquestes insisteixen una vegada i una altra a atorgar-li la derrota.
Concretament les últimes publicades per Vozpópuli i El Mundo coincideixen en atorgar al PSOE 98 escons, un descens molt importants considerant que en l’actualitat en té 120.
El PP encara creix més, i se situa entre 141 i 131 escons, a partir dels 89 actuals.
Vox per la seva banda redueix la seva presència, però sumats els seus escons als del PP, aquesta coalició obté la majoria absoluta. Ara Vox tindria des de 47 a 36 escons i experimentaria una reducció moderada o significativa en relació amb els 52 actuals.
UP continua caient i si hi hagués eleccions, avui només assoliria entre 20 i 25 escons dels 35 actuals. En gran manera el beneficiat d’aquesta caiguda és Más País que dels 3 escons que disposa passaria a 6 o 8, si bé en qualsevol cas la suma d’aquests dos partits continua sent molt inferior a la que en l’actualitat té UP. Això fa que la pèrdua de la coalició governant sigui doble, perquè els dos subjectes de la mateixa registren importants reduccions. I obtenen, fins i tot afegint Más País i anant a màxims, un nombre de diputats molt allunyat de la majoria absoluta.
En aquest context l’enquesta dona a ERC 14 i a JxCat 8. Hi ha doncs una diferència sensible a escala espanyola entre aquestes dues forces. Podríem dir que ERC fa de Convergència i JxCat fa d’ERC d’altres èpoques. S’ha produït una curiosa inversió.
El que registraria un gran increment seria el PNB que assoliria 8 escons, que és una magnitud important considerant la modesta dimensió demogràfica de les seves circumscripcions.
Cs registraria una caiguda espectacular que els portaria al límit de l’extinció perquè se situaria només amb 1 escó, perdent-ne per tant 9. Podríem dir que el transvasament d’aquest partit al PP s’hauria completat i que el fraccionament de l’espai de centredreta hauria quedat reduït, fet que confereix un avantatge clar al PP.
En aquest panorama, que evidentment és reversible, queda clar que Sánchez necessita durar amb el seu govern i la primera cita per aconseguir-ho és aprovar els pressupostos pel 2021 i, aquesta és la primera cita a la qual ha de concórrer el conjunt d’ERC.
Sánchez disposa de més d’una garantia clara, que Aragonès li ha comprat perquè també li convé, que és la tesi de la llarga durada de la comissió de negociació. Aquesta consideració i la voluntat de treure-la de la primera línia de l’atenció mediàtica, d’endormiscar el tema, permetrà als dos governants deixar a l’ombra la qüestió del referèndum i l’amnistia, i dedicar-se a coses concretes, que és el terreny en el qual els dos es volen moure.
De moment no sembla que JxCat tingui gaire més camp de joc que la protesta més o menys aïllada, perquè l’arma de destrucció massiva que seria una crisi de govern és molt difícil que la utilitzi, perquè significaria perdre la menjadora per alguns milers de dirigents de JxCat i també la seriosa reducció de capacitat econòmica. I és evident que els de JxCat no estan per jugar una carta tan forta.
Per tant, el que cal esperar en el futur és un suport dels dos que es necessiten, Aragonès i Sánchez. En aquesta dinàmica, diguem-ne de gestió, no és impensable, però, que es produeixi un desgast del govern d’ERC, sobretot si aquest no millora substancialment la seva gestió i aconsegueix superar les insatisfaccions que el govern de Madrid li produirà. El cas de l’aeroport és ben visible. La manca d’interès del govern espanyol per trobar solucions pont, i d’altra banda la màquina de la justícia, continuarà imparable castigant tots aquells que van tenir un paper en el procés.
Loading ...
