Comencem pels fets: Sánchez reuneix el seu grup parlamentari i fa una triomfal intervenció de 40 minuts. Té temps de parlar de tot, i no omet gairebé res, inclosa l’última presumpta agressió homofòbica, però es produeix un gran buit. Ni una paraula sobre Catalunya, malgrat que la pròxima setmana es reuneix la taula per dialogar o per negociar, que ara ja no està clar quin és el seu nom. Tampoc hi va haver cap referència a Catalunya en la seva intervenció a l’inici de curs, pocs dies abans. Fins i tot la modificació de les lleis que penalitzaven els intents independentistes ha desaparegut de l’agenda política. És un fet ben cridaner, precisament perquè ara seria el moment que el govern espanyol posés sobre la taula què pensa proposar al govern català.
Màrius Carol, en una columna molt inspirada a La Vanguardia el dijous 9 de setembre, citava un clàssic, a Fedre, un dels diàlegs de Plató en el que Sòcrates adverteix que només hi ha una manera de deliberar: la de saber de què tracta la deliberació. Doncs aquesta no és, com diu Carol, la situació de la taula, a hores d’ara no sabem de què tractarà, perquè uns parlen de referèndum i amnistia, i els altres parlen de ni parlar-ne. I si les coses ja estaven en la més plena de les incerteses, ve la ministra de Transport, Raquel Sánchez, i ho remata amb una canonada en tota la línia de flotació.
Declara que el govern espanyol ha decidit suspendre la inversió de l’aeroport del Prat perquè no troba suficient suport en la Generalitat (caldria afegir que nomes troba l’oposició radical dels membres de l’altre partit del govern, perquè tant Ada Colau com l’alcalde del Prat són enemics absoluts d’aquesta operació. D’aquesta segona qüestió la ministra se n’oblida). Es tracta de 1.700 milions d’euros, la inversió més elevada que s’hauria fet des dels Jocs Olímpics del 1992. La bufetada al govern d’Aragonès és de les que fan molt de mal. D’aquí que la resposta immediata vagi per la via d’atiar el conflicte. Perquè ara Aragonès el que afirma és que Sánchez mai ha tingut intenció de fer aquesta inversió. En altres paraules, el president del govern espanyol enganya als catalans. I tot això succeeix pocs dies abans de l’esmorteïda celebració de l’11 de setembre. Ara gràcies a la ministra Sánchez, que segur que no ha actuat sense coneixement del president Sánchez, ha aconseguit generar caliu perquè el dia 11 la reivindicació i l’afluència de gent prenguin cos.
És evident que el govern Aragonès ha actuat de manera dubitativa, amb passes endavant i enredera en relació amb l’espai natural de La Ricarda i l’ampliació de la pista. Però aquestes vacil·lacions, que es resolen a les taules de negociació i als despatxos, no justifiquen la resposta airada del govern declarant la suspensió de la inversió. Es pot pensar que es fa perquè així ERC, i amb ells, JxCat, adoptin una decisió clara. Però si això fos així, el calendari escollit no podria ser pitjor a les portes de l’11 de setembre i de la taula de negociació.
Loading ...
