Pocs dies abans de la data clau de l’11 de setembre, les perspectives són més aviat tristes, i si es confirmessin podria ser un greu retrocés en la capacitat de mobilització que fins ara ha demostrat l’independentisme.
L’acte està previst a les 17:14h. a Barcelona convocat per l’ANC sota el lema “Lluitem i guanyem la independència”, que en si mateix és ja una censura a la línia governamental o almenys al projecte d’ERC. La concentració inicial sortirà de la plaça Urquinaona i es dirigirà a l’escenari instal·lat a l’estació de França, on es faran els parlaments.
La concentració baixarà per la Via Laietana i per tant passarà per davant de la comissaria de policia, un dels focus habituals d’enfrontament amb les forces de seguretat. Segurament la mateixa organització vetllarà perquè almenys en el transcurs de la mateixa no es produeixin incidents que podrien deslluir els parlaments que es produiran a les portes de l’estació de França. Per tant a l’itinerari s’ha descartat el parc de la Ciutadella, com inicialment estava previst. La idea és que l’acte comenci a l’estació de França les 18:30h.
La previsible baixa concentració de persones, s’intenta difuminar presentant enguany l’11 de Setembre com un acte que buscar enllaçar fins a l’1 d’Octubre, però evidentment aquest fet no impedirà que les anàlisis polítiques comptin la capacitat de mobilització. A més, junt amb la manifestació oficial, n’hi ha dues més que són clarament minoritàries. Una, que té com a impulsora el Front Nacional, que es presenta com a alternativa a la manifestació del que, segons el seu punt de vista, és l’establishment de l’independentisme, és a dir, aquell que està instal·lat en la reivindicació formal, però que no actua per fer-la efectiva. I el segon grup de manifestants, més petit encara, però més radical, reivindicaran l’acció directa per obtenir la independència. Cal veure si aquests anunciats d’altres manifestacions tenen després una presència real, sobretot l’últim grup, el dels radicals, o bé són foc d’encenalls abans de la data més simbòlica per l’independentisme.
Si a l’11 de Setembre d’enguany es produís una punxada, l’ANC, que ja passa per un període de molta feblesa, quedaria fora de joc polític, perquè es demostraria que per si mateixa té un escàs potencial i que només quan els partits li donen suport obté resultats. També afectaria, encara que de manera menys directa a l’estratègia Puigdemont i de JxCat, perquè diria que el que proposen, una confrontació més directa amb l’estat, no troba el clima adequat. És clar que aquest argument és fàcilment capgirable, de manera que apunti en el sentit invers:
És la política pactista i autonomista d’ERC, segons la visió de sectors de JxCat, la que condueix a la desmobilització i a l’asfíxia social del moment independentista, que segons aquesta tesi només recobraria força si s’entrés en una dinàmica de confrontació molt més activa.
Sigui com sigui l’11 de Setembre, en un sentit o en un altre, marcarà un punt d’inflexió en la dinàmica interna de l’independentisme.
Aquestes perspectives tenen a més, com en tot relat, els escassíssims resultats, de tota mena, també per tant en la gestió, del govern d’Aragonès que fins ara no ha mostrat la capacitat de normalitzar l’acció de govern duent a terme iniciatives de pes. Només cal veure els penosos resultats obtinguts a Catalunya en la lluita contra la Covid en aquesta cinquena onada per constatar-ho. Des de l’aplicació de la llei del canvi climàtic a les polítiques socials ja aprovades, com la renda mínima, el resultat és francament dolent i estem parlant de dur a termes coses que ja fa temps que estan legislades i que no fan referència a cap nova aportació, que de moment és inexistent. Aquest fet complica la tesi que cal concentrar-se en la gestió.
Dos elements són clau en totes aquestes gestions. Un, l’anomenada taula de diàleg i el seu resultat, perquè aquest és el gran argument d’ERC. I l’altre, és extensió i persistència dels casos judicials oberts que, al marge de les persones indultades, continuen i estan configurant una gran bola de neu.
En definitiva, el balanç a 8 de Setembre de 2021 es podria resumir en aquests punts:
- Desmobilització de l’independentisme
- Insuficiència de gestió del govern de la Generalitat.
- Manca de concreció i perspectives de pactes amb el govern espanyol relacionats amb les propostes que es fan des del camp independentista.
Loading ...
