L’IESE publica anualment un ampli estudi sobre les ciutats del món, IESE Cities in Motion Index, on analitza 174 ciutats de 80 països a través de 9 dimensions diferents que agrupen 101 indicadors. Aquestes dimensions són: el govern, l’economia, la cohesió social, el capital humà, la projecció internacional, la tecnologia, el planejament urbà, la mobilitat del transport i el medi ambient.
D’aquest conjunt de dimensions, que cadascuna d’elles incorpora un gran nombre d’indicadors, s’acaba fent com és habitual un rànquing que dona lloc a una puntuació. La primera ciutat assoleix 100 punts i a partir d’aquesta, s’ordenen les restants en relació amb aquesta. Diguem d’entrada que, d’acord amb aquest sistema d’indicadors, la primera ciutat és Londres, seguida de Nova York amb 95,75 punts, i que les dues pitjors ciutats són Caracas, que ocupa el lloc 174 amb només 4,15 de puntuació, i Karachi al Pakistan, la penúltima, amb un 10,39.
En aquest context, Madrid i Barcelona queden molt ben parades. Madrid ocupa el lloc 25 amb 71,42 punts i Barcelona el 26 amb 71,4 punts. Fins a arribar a aquesta quarta part de la taula, altres ciutats europees que apareixen són París (3), Copenhage (6), Berlín (7), Amsterdam (8), Zuric (11), Oslo (12), Estocolm (14), Viena (18), Basilea (21), Hèlsinki (22) i Munich (24). Podem constatar d’aquesta manera que del sud d’Europa només apareixen Madrid i Barcelona. Les següents ciutats espanyoles són Palma de Mallorca que ocupa el lloc 78, Sevilla el lloc 81 i Màlaga el 82. Totes elles per davant de la molt més famosa internacionalment Niça, que ocupa el lloc immediatament següent.
Aquests índexs, com tots els que el componen, són perfectament discutibles i evidentment no cal prendre-se’ls al peu de la lletra, però sí que donen una orientació. Es pot dir d’ells que amiden el que amiden i que no cal anar més enllà. Volem dir que a un li pot semblar que Roma és molt millor que Milà, però que no surt tan ben parada com aquella ciutat, perquè les dades estadístiques porten cap a una altra banda. També cal considerar que aquesta publicació, que és del 2020, evidentment treballa amb dades anteriors a aquesta data i en alguns casos molt anteriors, per tant, el resultat no reflecteix tant una fotografia del moment present com una trajectòria anterior. Un procés que fa anys que porta a l’esquena.
Situats en el cas de Barcelona i Madrid, és interessant constatar quins són els seus punts febles i quins els seus punts forts. La debilitat més important de Barcelona és la seva economia, en la que ocupa el lloc 80 entre el conjunt de ciutats, a molta distància de Madrid que se situa al lloc 66, i això era abans de la crisi de la Covid. Per tant, aquí ja tenim situat clarament un greu problema de la ciutat: la seva base econòmica que a l’alçada del 2021 és encara molt més feble. L’altre punt feble és el de la cohesió social que ocuparia el lloc 67, també a distància de Madrid que se situa en la posició 38. No deixa de ser cridaner el fet que quan la ciutat, tradicionalment governada pel progressisme, presenti una pitjor posició de cohesió social que una altra ciutat governada també des de fa molts anys per la dreta.
I quins són els punts forts de Barcelona. En primer terme la mobilitat i el transport. En aquest capítol seria la novena ciutat del món, si bé Madrid ens guanya perquè se situa en una extraordinària cinquena posició. L’altre gran punt fort és la projecció internacional, en la que ocuparia el lloc 14 i Madrid l’11. En l’únic capítol en el qual Barcelona està molt ben posiciona i supera clarament a Madrid és en planejament urbà, que ocupa el lloc 11, mentre que Madrid se situa en el 30. Naturalment tot això era abans que aparegués Colau amb les seves superilles i altres enginys malèfics.
Loading ...
