L’últim estudi del CIS que aborda el tema de les creences religioses, l’estudi número 3.332, no deixa lloc a dubtes. En una mostra de 2.849 entrevistes realitzades, els resultats posen en relleu que dels quatre grups en que divideix la població espanyola (catòlic practicant; no practicant; creient d’una altra religió, i agnòstic, indiferent i ateu), el primer grup, els catòlics practicants, són els que presenten un nivell de satisfacció amb la vida més gran. Diguem de pas, però, que agrupant agnòstics, indiferents i ateus es fa una operació que deforma la realitat, perquè és evident que entre la indiferència, que és el grup més nombrós, i l’ateisme hi ha una distància radical. Feta aquesta objecció, i constatat que el nombre d’entrevistes realitzades a creients d’altres religions, només 84, confereix una nul·la significació a les respostes, anem al tema.
El qüestionari demana el nivell de satisfacció per la vida familiar, considerant que 0 és insatisfacció completa i 10 completament satisfet. Considerant les posicions 9 i 10 de màxima satisfacció, els catòlics practicants se situen en aquestes dues posicions, quasi un 70%, i pràcticament la meitat ocupen la posició 10. Per al conjunt de la població els resultats equivalents són del 60%, amb un 40% de molt satisfets. Mentre que en el grup dels agnòstics, indiferents i ateus només assoleix el 55% amb un 32% de molt satisfets.
En relació amb la salut, els catòlics es declaren completament satisfets en un 27%, per un 21% el grup dels no creients i indiferents, i un 23% el conjunt. Pel que fa a la satisfacció per la seva vida social, el 45,5% dels catòlics se situen en posició 9-10, per només un 38% del conjunt i un 34% dels agnòstics, indiferents i ateus. Aquesta tònica es manté també en el nivell de vida: el 29% dels catòlics es declaren satisfets amb el que tenen, per un 25% del conjunt i només un 22% del grup de la indiferència i no creença. Sobre la felicitat, els catòlics practicants es defineixen com a completament feliços el 27% dels catòlics, el 16% del total i només el 9% dels agnòstics, indiferents i ateus. En aquest cas la diferència en aquesta percepció subjectiva sobre la felicitat entre els practicants i els no creients i indiferents és molt gran, ja que la proporció se situa de 3 a 1. L’interrogrant de fons seria si la manca de fe religiosa és la que determina tan poca felicitat o és que els que són poc feliços tendeixen a no creure en Déu o manifestar-se indiferents. Es tracta de l’etern dilema de si és primer l’ou o la gallina. Si en lloc de considerar només la posició 10, la màxima, observem les posicions 9 i 10 aleshores els catòlics assoleixen el 46% pel 33% del conjunt de la mostra i només el 25% del grup d’increença.
La radiografia d’aquesta primera valoració sobre la pròpia vida, la felicitat, la vida de família, la salut, les relacions socials, el nivell de vida, és prou clara. Amb diferències ben significatives els que practiquen la fe catòlica estan molt més contents i feliços amb la seva condició que no la resta de la població. Mentre que el grup de la increença, sobre el que no podem diferenciar entre agnòstic, indiferents i ateus, és el que presenta uns pitjors registres.
En una pròxima entrega revisarem un segon capítol d’aquests posicionaments relacionats amb el que podríem dir comportaments i actituds que caracteritzen el capital social, confiança, solidaritat, participació política, compliment de la llei, respecte a les opinions dels altres, responsabilitat i honestedat. També en aquest cas els resultats són interessants.
Loading ...
