Una de les coses més dignes d’admiració de l’actual responsable del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), José Félix Tezanos, membre de la direcció del PSOE, és la seva constància entomològica per utilitzar aquest institut per fer política disfressada d’opinió pública.
Ara una vegada més ens ofereix l’enèsima enquesta en la qual el PSOE guanya, com no podia ser d’altra manera. Les rebregades dels seus sondejos, sobretot quan s’han d’enfrontar a la prova del nou dels resultats electorals, és ja famosa. Només cal recordar l’última i espectacular en les eleccions de la Comunitat de Madrid. Quan no hi ha eleccions per contrastar els resultats amb el que diu el CIS, les “alegries” de Tezanos poden ser més grans, però en tot cas, donada l’abundància d’enquestes d’opinió, res més fàcil que constatar el que ens ofereix aquest altaveu del PSOE, i el que diuen les diverses empreses de sondejos. A la taula adjunta podeu trobar els resultats les cinc últimes enquestes dutes a terme per DYM, Sigma 2, NC Report, Gesop i Data 10, i que comprenen des del 18 al 21 de juliol.
Com es pot constatar, amb l’excepció de Gesop, el PP s’imposa clarament com a primera opció en una forquilla que va entre els 123 i els 136 escons, mentre que el PSOE es mou entorn del centenar, entre 97 i 103. Vox se situa en una franja compresa entre els 44 i els 56 escons i això fa que ambdues forces assoleixin la majoria absoluta o quedin molt properes a ella.
UP torna a retrocedir i obté entre 17 i 25 diputats, en part compensats per la revitalització de Más País d’Iñigo Erejón, que es mou entre els 4 i 10 escons, una variabilitat molt alta, ja que ofereix un marge superior al 100%. El que queda clar és que Cs no surt del fons del pou i pot aspirar, com a molt, a 3 diputats ,si bé el més possible és que n’obtingui 1. Més regulars són les xifres per a ERC que es manté impertèrrita en els 13 escons i JxCat que fluctua entre 8 i 9. Per la seva banda el PNB enregistra una millora que pot ser lleugera, 6 escons, o important, 8 escons.
Gesop és l’única excepció, perquè dona 2 escons més al PSOE que al PP. Aquí és on hi ha la gran diferència. Tant perquè atorga molts més diputats al PSOE que la mitjana de les enquestes, com perquè opera una gran reducció en sentit invers amb els escons del PP. En contrapartida, per als altres grups en els que determina escons, les xifres se situen en els marges dels altres sondejos, si bé amb la característica que en el cas de Vox va per sota la previsió inferior i en el cas d’UP se situa en màxims.
Però fins i tot en aquesta enquesta més favorable al govern Sánchez, el bloc de Vox i PP se situa clarament com a primera força amb 158 escons lluny però de la majoria absoluta.
Però el cas de l’enquesta del CIS s’aparta encara més de la tendència més favorable, com l’apuntada, i dona al PSOE el 28,6% dels vots (no calcula escons), per només el 23,4% al PP, 13,6% a Vox i 10,6% a UP. És l’única enquesta en la que el bloc PP-Vox treu menys vots que el bloc PSOE-UP. I amb aquesta referència ja es pot concloure tot. Al marge de les picabaralles polítiques és preocupant que una altra instància de l’estat que teòricament ha d’estudiar amb objectivitat l’opinió pública, com un estri útil pel govern i el conjunt de la societat, formi part també del control partitocràtic que ho ha contaminat tot.