Ha tornat a succeir. Ja va passar quan Sánchez va anunciar l’estiu passat que començava la nova “normalitat” creant unes expectatives irresponsables perquè el virus continuava present. El resultat va ser una segona i dura onada que va comportar un llarg estat d’alarma i importants limitacions a la mobilitat, que van ensorrar l’economia de l’últim trimestre de l’any passat.
Ara Sánchez ho ha tornat a fer, ha presentat la supressió de les mascaretes i la vacunació massiva com un anunci exagerat quan entràvem en una època en que semblava que la Covid-19 deixava de ser un problema, creant unes expectatives fora de lloc. Ho va fer en un consell de ministres extraordinari, insòlitament dedicat només a retirar l’obligació de la mascareta al carrer la mateixa setmana que aprovava els indults. Una vegada més el màrqueting polític i la venda de la seva imatge per sobre de la responsabilitat de governar. El resultat està en el gràfic que acompanya la informació.
Com es pot observar el nombre de casos positius ja supera als de la tercera onada, quan hi havia confinaments municipals i es mantenia l’estat d’alarma i amb tota certesa superarà d’aquí a uns dies la segona onada, quan hi havia serioses restriccions en la mobilitat. No ha agafat de sorpresa ningú perquè quan s’ha iniciat el relaxament de les mesures es temia que la variant Delta estava provocant estralls al Regne Unit i havia fet retrocedir la situació a Israel, el país amb més vacunats del món. A més, teníem al costat a Portugal, que ha hagut de tancar-se pel creixement extraordinari de la nova variant, que es propaga amb una facilitat espantosa.
El resultat és que, com a la primera i la segona onada, Espanya torna a estar situada en els pitjors llocs d’Europa, només per darrere del Regne Unit i Malta, amb l’inconvenient que el nivell de vacunació espanyol és més baix.
Les conseqüències comencen a fer-se sentir. Alemanya i Bèlgica ja recomanen als seus ciutadans no viatjar a Catalunya, i aquesta actitud s’estendrà per tota Europa perquè anirem a pitjor.
Els factors que descriuen l’actual escenari es poden resumir en aquests termes:
Ja no és suficient tenir vacunada el 70% de la població, que és el que es pretenia assolir a finals d’agost per aconseguir la immunitat de grup, és a dir, quan de manera natural l’epidèmia es va extingint. És així perquè aquell 70%, estava calculat sobre el número reproductor R del patogen. Aquesta xifra estava estimada entre 2,5 i 3 en la variant original de Wuhan, que era la que va impactar sobre nosaltres. Aquesta xifra significa el nombre de persones que cada portador del virus pot arribar a contagiar. Si no s’assoleix una magnitud inferior a 1, el virus continua expandint-se. El problema va començar amb la variant anglesa, denominada alfa, que va resultar un 60% més contagiosa, i que va tenir un gran impacte entre nosaltres. Però ara estem patint la variant índia que és un 60& encara més contagiosa que l’anglesa. És la que s’anomena la variant delta. Aquesta té un índex reproductor entre el 6,25 i el 7,5. Aquest és el nombre de persones que cada portador pot contagiar, i explica el creixement sobtat i potent de la malaltia entre nosaltres. Amb aquesta xifra de contagi ja no és suficient el 70% de la població vacunada, sinó que es necessita pràcticament el 100%. I aquest és el problema.
Per tant, el mes d’agost estarem lluny d’haver assolit la protecció necessària i això repercutirà en totes les activitats de l’estiu. A més, la variant índia és més resistent a la vacuna, de manera que de cada 10 persones teòricament immunitzades, 2 poden tornar a contreure la malaltia. Les xifres absolutes a que donen lloc aquesta combinació en les setmanes que venen, provocaran un augment dels contagis, més quan aquesta variant del Sar-Cov-2 encara només representa el 40 o el 50% del tipus de virus que corre per Catalunya.
Fins ara es veia amb poc sentit de la responsabilitat i amb no gaire preocupació aquest creixement exponencial, perquè la majoria de contagiats són asimptomàtics o presenten símptomes lleus, però, és clar, en la mesura que es multiplica el nombre de portador també creix en termes absoluts les persones que necessiten tractament hospitalari. D’entrada, com ja hem apuntat, els primers afectats són els CAPs que es troben ja saturats a les portes de les vacances d’estiu. Aquest fet té conseqüències molt negatives sobre els malalts d’altres patologies. Per tant, la mortalitat total d’aquest període de l’any augmentarà per efecte indirecte de la Covid-19.
D’altra banda, el nombre d’ingressos hospitalaris comença ja a créixer. El 7 de juliol arribaven als 669, amb un sobtat increment a partir del 2 de juliol. Aquesta xifra representa 226 malalts més dels que hi havia a mitjans de juny i també, més lentament, repunten les places a les Unitats de Crítics. En aquesta comptabilitat no apareix un problema que cada dia afecta a més persones i té importants conseqüències per a la salut i l’economia, com són els malalts persistents de Covid. No acaben d’ingressar a l’hospital, però tampoc poden recuperar la plena normalitat. Tot això succeeix quan estan a les portes les vacances d’estiu, quan en principi els hospitals com cada any adopten mesures per tancar llits a fi d’estalviar, I quan creixerà la mobilitat interior a conseqüència de les vacances.
Mentre es constata la inutilitat plena una vegada més del ministeri de Sanitat, que és incapaç d’establir una planificació sanitària mínimament decent que ens protegeixi, i Sánchez torna a repetir el mateix de sempre quan van baldades, ha tornat a desaparèixer i segurament no dirà res fins que pugui anunciar l’enèsim retorn a la “normalitat”.
Catalunya és en el conjunt de l’estat una de les pitjor situades i cal preguntar-se per què. És totalment exigible d’una vegada per totes que el govern encarregui a les societats científiques la creació d’una comissió independent que pugui il·luminar les causes que produeixen aquests reiterats fracassos de la Generalitat. I també és necessari que el Parlament recuperi la seva normalitat i en lloc de continuar sent una mena de taberna en la qual es discuteix de mala manera, es constitueixi una comissió que, amb tot el rigor possible, examini què s’ha fet a Catalunya i a Espanya al llarg de tot aquest període per evitar que vegada rere vegada es continuïn reiterant errors terribles. El resultat de tot plegat és que l’estiu, si res no canvia, pot tornar a ser demolidor i que Barcelona entri en una situació crítica.
Loading ...
