Aquest diumenge era un dia important per a Sánchez, sobretot perquè les eleccions a Andalusia del candidat del PSOE a la Junta haurien significat un cop a la seva autoritat si Díaz s’hagués imposat a Juan Espadas, que era l’home del president del govern. Al final, la seva victòria ha estat clara amb un 55% dels vots, i per tant, no anirà a la segona volta. A més Díaz ja ha anunciat que no es presentarà a repetir en el càrrec de secretària general dels socialistes andalusos.
Hi ha, però, una dada rellevant: més d’un 40% van votar contra el candidat oficial de Ferraz i del govern. Naturalment en aquesta massa de vots hi havia causes molt diferents, però és evident que representen una llum vermella perquè si, malgrat conèixer a bastament el que hauria significat una derrota de l’home elegit per Sánchez en un moment en el que el govern espanyol viu sotmès a la forta tensió dels indults, si tot això no ha servit per tancar files d’una manera més gran entorn del president del govern, significa que siguin els indults, siguin altres causes, la desafecció dels seus afiliats, sempre més compromesos que els votants, és important.
L’altre element d’examen –relatiu- era la concentració a la plaça de Colon. S’ha produït l’habitual guerra de xifres que no deixa de ser una vergonya pública perquè les dades escandalosament diferents sobre l’assistència les donen la delegació del govern espanyol, amb 35.000 persones, i la Guàrdia urbana de l’ajuntament de Madrid, amb 125.000. No és normal i hauria de constituir un fort element d’alarma que no es posin d’acord ni tan sols en el recompte d’una concentració.
En qualsevol cas, el fet evident és que es va complir el patró i hi havia molta gent. Els periodistes que volen fer punta d’aquest aspecte evident de la presència separada i sense protagonisme dels dirigents del PP, Vox i Cs, no tenen en compte que en realitat l’única cosa que cal considerar és el resultat que pugui tenir tot plegat en les perspectives electorals.
L’última enquesta feta pública avui per Nius Diario, difosa també per Electomania a càrrec de GAD3, assenyala que el PP i Vox guanyen àmpliament, i amb 174 escons estarien a 2 de la majoria absoluta. Si s’hi afegís el de Cs, la distància seria només d’1, considerant que Podemos i el PSOE només arribarien als 122. Tots els restants formen part majoritàriament de partits d’àmbit autonòmic, excepte Más País que puja fins a arribar als 8 escons. En aquest conjunt el PSOE disposa només de 102 diputats per 136 del PP, alhora que es fa evident el progressiu declivi de Podemos. En aquest escenari el pes d’ERC amb 13 diputats és inqüestionable i insuficient, però inqüestionable. A aquesta presència catalana cal afegir-hi els 10 diputats de JxCat.
Aquesta fotografia electoral coincideix amb les anteriors en els ordres de magnitud; és a dir, amb un centredreta que se situa molt a prop de la majoria absoluta. Altres indicadors van en el mateix sentit. A Andalusia també assolirien clarament la victòria, i a la ciutat de València el PP seria la primera força i junt amb Vox quedaria a 1 escó de poder superar la coalició de Compromís i PSOE.
Naturalment, quan les eleccions no tenen una data definida, el valor d’aquestes enquestes és relatiu. Però, en tot cas, és innegable que assenyalen un clar afebliment de la coalició governant, que li resta credibilitat a totes les seves decisions perquè si bé parlamentàriament prospera amb una majoria molt heterogènia, la feblesa del govern que radica en el PSOE és evident.
Loading ...
