- Senzillament no funciona. El millor exemple són els ajuts per a autònoms i pimes aprovats en motiu de la pandèmia. 7.000 milions que pràcticament encara no han arribat als autònoms i pimes. Cal dir, a més, que Espanya va ser dels últims països en legislar en aquest àmbit.
- L’ús abusiu del decret llei. Aquest instrument jurídic està pensat per qüestions d’urgència que fan necessari començar a actuar per després tramitar la llei al congrés. El govern Sánchez ha generalitzat el seu ús d’una forma esfereïdora. És un vici creixent dels governs espanyols, però mai s’havia arribat a tal extrem. Dissortadament a Catalunya aquest vici s’ha encomanat i és la primera autonomia en nombre de decrets lleis, 141 en total des del 2008. Van representar el 50% de tota la normativa al 2019, el 94% el 2020 i el 100% el 2021. L’abús del decret llei afebleix l’estat de dret, limita la democràcia i fomenta la mala legislació.
- Lleis de “part i de moment”. Es fan lleis quasi sempre a corre cuita per quedar bé amb un grup social determinat i en un moment concret perquè es produeixi una efemèrides. Les temàtiques sobre homosexualitat, transsexualitat i feminisme són les que més responen a aquest vici legislatiu. Per exemple, ara el PSOE ja garanteix que hi haurà una llei trans abans del dia de l’orgull gay. La nova llei sobre la memòria democràtica és un altre cas de llei de part en la que es fa una lectura històrica, en la qual es determinen uns culpables i unes responsabilitats en raó del bàndol de la Guerra civil.
- Els canvis legals de “Matute”. S’aprofita la tramitació d’una llei determinada per incorporar un o diversos articles sobre qüestions que poc tenen a veure-hi i que d’aquesta manera són legals malgrat que siguin poc legítimes. Un dels casos que va cridar més l’atenció va ser el del paper d’Iglesias al CNI, però els exemples són nombrosos i públics. El que passa és que queden desapercebuts donada la baixa informació i deficient qualitat de la mateixa sobre les qüestions parlamentàries. Per exemple, s’ha fet servir la llei de garanties i us racional dels medicaments per modificar els preus de referència dels fàrmacs. La llei de contractes dels sector públic, molt important, va ser canviada a través dels pressupostos i així la llista podria continuar llargament. Per citar les dues últimes que estan sobre la taula, una llei sobre la reforma de la legislació civil i processal de persones amb discapacitat ha donat peu a modificar l’article 94 del Codi Civil, vetant el règim de visites del pare denunciat per maltractament. O bé, a la llei de la infància, eliminant la dispensa que la víctima declari contra l’agressor malgrat que hagi retirat l’acusació.
- Actuar fent cas omís als informes d’experts i de col·lectius professionals. És el cas del recent informe del Banc d’Espanya alertant que l’alça del 22% del SMI va restar 180.000 llocs de treball. Malgrat aquest fet, la vicepresidenta i ministra de Treball està preparant un nou increment. També va succeir amb l’elaboració de la llei de l’eutanàsia, marginant l’informe del Comitè de Bioètica d’Espanya. S’utilitza l’astúcia de no tramitar com a projecte de llei una iniciativa del govern, sino com a proposta a càrrec dels partits que li donen suport, per evitar així consultes al Consell d’Estat i a altres instàncies.
- La Mesa del Congrés bloqueja tot el joc parlamentari. Per exemple, fa 11 mesos que el decret llei sobre l’ingrés mínim vital està pendent, a base de prorrogar i prorrogar el període de tramitació fins a 34 vegades ,en aquest cas, 32 en la reforma de la llei de secrets oficials, 31 en les mesures de reactivació econòmica davant la Covid-19 i així un llarg etcètera. També ha evitat que el Congrés investigués la gestió de la pandèmia. ambé ha evitat que el govern donés explicacions sobre la crisi de Ceuta. D’aquesta manera la guillotina de la Mesa del Congrés impedeix que temes de rellevància se sometin a la llum i al taquígraf.
- Una legislació que va convertint l’estat de dret en un estat de lleis. Un estat de dret és aquell que es pressuposa que tots els ciutadans el poden exercir en la mateixa mesura. Un estat de lleis és aquell que té un ordenament jurídic però que beneficia una part de la societat per raons ideològiques en perjudici d’una altra. Per exemple, els piquets de vaga, malgrat que forcen el tancament de botigues o impedeixen fins i tot amb violència l’accés a l’empresa van ser exclosos del delicte penal que podien cometre contra la llibertat de les persones, però aquella gent que en les immediacions de les clíniques avortistes prega o reparteix fulletons a qui els vol agafar, podrà ser condemnada a presó amb la nova legislació que prepara el govern.
Loading ...
